Resultats de la cerca
Es mostren 7960 resultats
Cervera
Vista aèria de Cervera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Segarra, al centre de la ribera de Cervera, estès a banda i banda del riu de Cervera o riu d’Ondara, damunt les plataformes estructurals de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Cervera, de 55,19 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca de la Segarra El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens Fins el 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km 2 , i comprenia, a més de la ciutat de Cervera, cap del municipi homònim i de la comarca de la Segarra, el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells Aquest any li fou agregat l’antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km 2 , del qual formaven part, a més del poble de la Prenyanosa, els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa i les caseries de…
Olot
Panoràmica d’Olot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Garrotxa a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant Valentí 709 m, serres que formen en part el límit N La serra d’Aiguanegra, al NE, el separa de Sant Joan…
L'art al segle de la burgesia
La reacció al neoclassicisme i el romanticisme Pot semblar difícil arribar a una definició unitària del terme romanticisme observant les manifestacions artístiques que s’esdevingueren a Europa entre la segona meitat del segle XVIII i la primera meitat del segle següent, perquè aparentment els diversos resultats van en direccions diferents En realitat, el fil conductor comú es pot trobar si es parteix dels orígens del fenomen i se’n descobreix la llavor en el pensament illustrat Aquest era amarat de sensibilitat envers la història, i inclinat a reconèixer els vincles que menen a una visió…
Refugiar-se a la natura
Ceret De Picasso a Tàpies A l’hivern del 1909 tres artistes vinguts de París s’aturaven a Ceret l’escultor Manolo, el compositor Déodat de Séverac i Frank Burty Haviland, nét d’un cèlebre crític d’art, protector de pintors i ell mateix pintor Anaven en realitat cap a Banyuls, però van acabar a Ceret, un poble que entrava aleshores en la història de l’art, pocs anys després de Cotlliure un cafè valia aleshores deu cèntims francesos, un dinar dos francs i de propina el Canigó com a postal La zona del Vallespir es convertia així en un refugi habitual de molts artistes que pocs anys després…
Riscos geològics derivats d’esfondraments i d’inestabilitats de vessant
Un primer gran grup de riscos geològics deriva dels desplaçaments de grans volums de materials provocats per esfondraments, per esllavissades o per altres fenòmens relacionats amb la inestabilitat de talussos i vessants Els problemes d’inestabilitat són, de molt, els més considerables dins d’aquest grup La inestabilitat de vessants és un fenomen que adquireix una notable consideració quan s’efectuen rebaixos i excavacions per a obres de vialitat carreteres, ferrocarrils o de construcció excavacions per a edificacions, preses, etc En les següents pàgines, però, només seran considerades les…
Les falgueres leptosporangiades típiques
Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…
El marc històric del romànic del Camp de Tarragona
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat, gràcies a la introducció de l’agricultura i de la ramaderia, segons ho confirmen troballes…
1700-75: del barroc tardà al classicisme acadèmic
Malgrat que sempre es parla d’una Catalunya medieval –romànica i gòtica– i d’una Catalunya modernista, el recorregut que fins ara hem fet de l’arquitectura religiosa des del darrer terç del segle XVI ens porta a concloure que la geografia catalana és essencialment moderna, entès el terme com el que defineix l’època renaixentista i barroca Les ciutats, els pobles de tot l’àmbit català, mostren perfils barrocs, alguns de nova planta i d’altres en intervencions puntuals, com ara les façanes La raó d’aquesta fisonomia s’ha d’explicar desfent la idea d’una Catalunya en decadència Es pot considerar…
El lleure a l’abast de tothom
Trenta anys de rutina musical Orquestra Pau Casals, cartell, A Gual, sd ITB / RM Un dels efectes més beneficiosos del moviment modernista sobre la música va ser el de crear la necessitat del concert, com a punt d’encontre entre el creador i l’oïdor Abandonat, doncs, el model del concert-sorpresa que servia per a mostrar les habilitats amagades d’un virtuós precoç, la ciutat i, per extensió, tota la seva zona d’influència directa o indirecta, començà a exigir la presència de grups orquestrals i de cambra estables que li permetessin un contacte regular amb les composicions noves i amb els…
L'art de civilitzacions llunyanes
L’art en civilitzacions molt diverses En tots els temps i en totes les cultures sorgeixen formes d’expressió artística En la Qd3, dedicada a l’art antic i clàssic, hem vist que els homes del paleolític ja illustraven les parets de les coves amb escenes relatives a la seva vida quotidiana Ben aviat, els significats predominantment magicorituals i religiosos que tenien aquestes representacions es van anar ampliant amb una finalitat artística autònoma, que els va acabar substituint Les poblacions que avui viuen al marge de la civilització moderna, en condicions materials i tecnològiques…