Resultats de la cerca
Es mostren 3012 resultats
Rafael Andreu i Guerrero
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos Aires Fou successivament bisbe auxiliar de…
Kim Jong-un
Política
Polític de Corea del Nord.
Fill del líder de la República Democràtica Popular de Corea Kim Jong-il , fins als vint anys la seva existència fou pràcticament desconeguda pels mitjans de comunicació Segons fonts diverses, estudià sota un gran secret i camuflat per un pseudònim en una escola anglesa de Suïssa fins el 1998, que retornà al seu país, on se suposa que ingressà a la Universitat Militar Kim Il-sung Després que hagués transcendit que el seu pare havia descartat els seus dos germanastres més grans per a succeir-lo, l’any 2009 fonts sud-coreanes donaren per molt probable la seva designació Aquesta apreciació la…
Jordània 2017
Estat
Els efectes de l’onada de refugiats sirians i l’activitat gihadista es van fer sentir al país De fet, Jordània va decidir tancar la frontera amb Síria el 2016, com a rebuig a l’entrada de més refugiats, mentre que, al gener, almenys 11 persones van morir en un atac suïcida al camp de refugiats de Rabkan, on viuen uns 85000 refugiats sirians En política interna, la repressió de les llibertats públiques va portar, al febrer, a la detenció de 20 activistes acusats de debilitar el règim a través de la xarxa social Facebook, des d’on havien condemnat la corrupció del Govern i la manca de…
arxius parroquials
Historiografia catalana
Dipòsits que apleguen la documentació de tipus institucional, litúrgic, notarial, econòmic i pastoral generada per les institucions parroquials, les més antigues de les quals es remunten a l’Edat Mitjana.
El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’aleshores en els…
L’envelat o el palau dels tendals
Tot i que en l’actualitat és difícil poder veure a Catalunya algun exemple d’aquest tipus d’arquitectura efímera, sembla que els primers envelats sorgiren cap a la segona meitat del segle passat Foren construccions que basaven la seva tecnologia en el món mariner de la navegació a vela i en el protagonisme indiscutible del nus En la seva construcció intervenien materials com la tela, la fusta i la corda I en la seva creació i installació participaven, a més de l’envelador, el fuster, el decorador, el cadiraire i l’installador del sistema d’enllumenat Així, sovint la installació d’un envelat…
La cultura popular aprèn a resistir el virus amb responsabilitat i imaginació
Folklore
S’ha de reconèixer que la covid ha tingut l’originalitat de trencar tots els plans, de capgirar-ho absolutament tot, i només la imaginació i la creativitat de la gent han permès evitar que la cultura popular acabés l’any 2020 en blanc El nou virus ha posat a prova la capacitat d’adaptació d’un àmbit cultural molt arrelat a la societat, fonamental per enfortir la identitat de país En una conjuntura en la qual s’havia de posar l’energia a garantir la supervivència, el repte ha estat escollir amb seny quines activitats es podien fer amb seguretat, i de quina manera plantejar-les per no assumir…
Pere Fiol i Tornila
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Llicenciat en història a la Universitat de les Illes Balears Collabora en les revistes locals Algebelí , Dijous i Inca És membre de la comissió històrica per a la canonització de sor Clara Andreu La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’hagiografia i en l’estudi de la història local d’Inca i Muro a través dels seus temples parroquials i convents També ha estudiat la tasca evangelitzadora dels mallorquins a Amèrica És coautor d’ Oracionals 1980 i d’ Història de Mallorca 1982 En aquesta darrera obra, Fiol analitza l’Església i les manifestacions culturals mallorquines des de la conquesta…
Juan Antonio Paniagua Arellano
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i medievalista.
Les seves anàlisis de les obres d’Arnau de Vilanova, realitzades els anys quaranta i cinquanta del s XX seguint el suggeriment del seu mestre Pedro Laín Entralgo inauguraren una nova època dins la historiografia del pensament arnaldià Gràcies als detallats estudis que elaborà sobre la tradició de manuscrits de les obres mèdiques de Vilanova, establí, per primer cop i amb una considerable justesa, la distinció entre els escrits genuïns i els apòcrifs A més, fou un dels editors d’ Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Una de les seves darreres contribucions a l’estudi històric ha estat l’…
Rafael Hernando y Palomar
Música
Compositor castellà.
Estudià al Real Conservatorio de María Cristina amb B Saldoni i R Carnicer, i piano amb P Albéniz El 1843 es traslladà a París, on estudià amb M García i amb M Carafa Per influència de D Auber s’animà a concebre la regeneració del teatre líric espanyol El 1848 tornà a Madrid, i de seguida s’interessà pel clima líric del país i es convencé de la dificultad de crear una òpera hispana L’èxit que obtingué la sarsuela Palos de ciego , escrita conjuntament amb C Oudrid, l’animà a compondre’n una altra en un acte, Colegialas y soldados , estrenada el 1849 i considerada la primera sarsuela romàntica…
Charles Lamoureux
Música
Director i violinista francès.
Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El 1872 creà un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina