Resultats de la cerca
Es mostren 1847 resultats
Els lamniformes: taurons de sorra, pelegrins i afins
Alguns lamniformes de la ictiofauna catalana 1 peix guilla Alopias vulpinus , 2 tauró blanc Carcharodon carcharias , 3 solraig ver Isurus oxyrinchus Noteu les cinc fenedures branquials situades davant les aletes pectorals, la presència de l’aleta anal i les aletes ventrals petites, que caracteritzen aquest ordre d’elasmobranquis Juan A Moreno L’ordre dels lamniformes és conformat per esquals de mida mitjana i gran Tots són de cos allargat i fusiforme Mostren cinc parells de fenedures branquials, generalment davant les aletes pectorals, i sempre presenten aleta anal si bé les pectorals són…
Toni de Bearn
Literatura catalana
Protagonista de Bearn o la sala de les nines, novel·la de Llorenç Villalonga.
Don Toni és la figura central de la novella, però la tècnica escollida per presentar-lo, fragmentada i amb nombrosos buits, i, també, el seu pensament i aspecte contradictori, aconsegueixen que esdevingui un personatge carregat d’ambigüitat Apareix com l’últim representant d’una classe social de costums i de formes de vida medievals, i per demostrar-ho pega els seus servidors i no pot donar el seu nom als fills illegítims que té i que manté En oposició a aquesta actitud, se sent atret per les novetats de l’època, i, per exemple, puja en globus i profetitza l’existència dels avions Malgrat…
Innisfree
Cinematografia
Pel·lícula del 1988-1990, Documental, 110 min., dirigida per José Luis Guerín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Paco Poch Barcelona, Virgínia Films Barcelona, JLGuerín Barcelona Guió i MUNTATGE JLGuerín FOTOGRAFIA Gerard Gormezano color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Síndria Segura MÚSICA Victor MYoung de la banda sonora original de The Quiet Man , The Exiles, Cançons populars irlandeses interpretades pels habitants de Cunga St Feichin SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Padraig, Bartley i Eidhne O’Feeney, Annalivia Ryan, Anne Slatery, Lord Michael Killanin, Joe Mellotte, Paul Keane i altres habitants de Cunga St Feichin ESTRENA Barcelona, 08111990 vo…
balear
Història
Indiviu pertanyent al poble establert a les illes de Mallorca i Menorca abans de l’arribada dels romans, el qual perdurà, més o menys barrejat amb els nous habitans, durant tota l’edat antiga.
Els grecs donaren als balears el nom de γυμνἠται ‘els qui van nus’ El problema de l’origen no és gens clar Els balears històrics eren descendents de la població prehistòrica de les illes, la qual ha estat considerada com el resultat d’una base ètnica difícil de precisar sobre la qual influïren aportacions procedents de les restants illes de la Mediterrània La cultura dels balears és la vella cultura dels talaiots talaiot desenvolupada per importacions cartagineses, hellenístiques i, finalment, romanes, que durà amb un caràcter fortament arcaïtzant fins molt tard del temps de l’…
colobra
colobra escurçonera
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom que hom dóna a diversos rèptils ofidis, especialment als de la família dels colúbrids.
Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids Cal destacar-ne les següents colobra verda i groga Coluber viridiflavus , que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura…
sefardita
Fragment d’un tractat de filosofia, en català, escrit en alfabet hebreu, dels segles XV-XVI
© (Biblioteca vaticana, ms. hebr. 375) Arx
Història
Individu de la comunitat jueva establerta a la península Ibèrica (Sefarad) i cadascun dels seus descendents d’ençà de llur expulsió el 1492.
L’edicte d’expulsió, promulgat pels Reis Catòlics, marcà la gran diàspora dels jueus hispànics que no acceptaren el baptisme convers Establerts primer a Portugal, s’establiren als Països Baixos i a la resta de la costa mediterrània després de l’edicte de Don Manuel en 1496-97 jueu A la fi del segle XIX alguns es dirigiren cap a Amèrica i, a partir del 1948, al nou estat d’Israel, on són uns 200000 Les comunitats sefardites han conservat, amb més o menys força, llurs costums i llur llengua, anomenada també sefardita i reduïda actualment al judeocastellà la no pervivència del…
Vinçà
La vila de Vinçà, a la dreta de la Tet; al fons, els Aspres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, la plana de Vinçà (que inclou, a més d’aquesta vila, els llocs de Rigardà, Saorla, Jóc, Finestret i Espirà de Conflent), estès pràcticament del tot a la dreta de la Tet, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Lentillà fins al coll de Sant Pere.
El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i fruits…
dret francès
Dret
Dret vigent a l’Estat francès.
Derivat del dret romà, que fou vigent, d’una manera general, d’ençà de Caracalla a totes les Gàllies, l’actual dret francès fou molt influït pel dret dels pobles germànics sobretot pel dels francs Abans de la recepció del dret romanista al s XIII ja s’havia produït la divisió entre la zona nord, de dret consuetudinari, més germànic i feudal, on el dret romà només era utilitzat com a supletori, i la zona sud Occitània, amb un dret escrit i molt romanitzat per influència de les universitats de Montpeller i de Tolosa Llenguadoc La Revolució del 1789 posà fi als drets de les diferents…
Revolució Cultural
Història
Campanya politicoideològica duta a terme per Mao Zedong des del 1965 fins a la seva mort (1976).
Segons les proclames de la campanya, tenia com a objectiu el sorgiment de “l’home nou”, el qual havia de realitzar la utopia del comunisme a la República Popular de la Xina L’element central de la campanya era el combat contra els obstacles que n’impedien l’assoliment, identificats en els elements “burgesos”, “reaccionaris”, “burocràtics”, “contrarevolucionaris”, etc, a l’interior del partit, de l’Estat i, especialment, entre els intellectuals Mao dirigí els seus atacs contra el que qualificà de “relíquies” en l’àmbit del pensament, els costums i la cultura, cosa que a la…
Charles R. Darwin: la definició darwiniana dels humans
L’antropologia darwiniana escandalitzà els seus contemporanis en establir, de manera irrefutable, una continuïtat biològica entre els humans i la resta dels primats Però no resolia la greu dificultat de com explicar l’especificitat humana sense recórrer a causes no materials Concebre l’adquisició per selecció natural de comportaments que oposessin resistència a la selecció natural pura i dura per exemple els comportaments cooperatius o altruistes pot resultar subtil, però també està subjecte a controvèrsia ja que la identitat humana s’aprecia com un pur fet biològic on resideix, en aquestes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina