Resultats de la cerca
Es mostren 3591 resultats
Castell de Figuerola del Camp
Art romànic
La primera referència del topònim Figuerola és de l’any 980, quan surt esmentat en el document de donació del castell de Cabra que feu el comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, la seva esposa Almatruda i a llur fill Guifré Tot i això, les primeres referències del castell de Figuerola són més tardanes, concretament del segle XII, quan formava part d’un mateix terme amb els castells de Miramar i Prenafeta i estava sota senyoria de la família Puigverd L’any 1157 Pere de Puigverd reclamà els seus drets sobre aquesta demarcació al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV allegant que uns antecessors…
Castell dels Arcs
Art romànic
Els orígens d’aquest castell i el seu terme són confusos Era situat a la partida dels Arcs, al sud del terme municipal actual, i es desconeix amb certesa la seva localització exacta De bell antuvi sembla que els Arcs formà part del terme de Cambrils o bé això sembla inferir-se de la primitiva carta de poblament de Cambrils del 1152 Tanmateix, els Arcs apareix pocs anys després desvinculat de Cambrils i sota la senyoria de la família Arcs Dins el terme dels Arcs sembla que nasqué, a partir del 1210, la vila de Vinyols, que acabaria essent el centre de la demarcació La família Arcs, establerta…
Castell de la Llubosa (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
La Torre Llubosa turrim de Lubosa , amb la seva vila, fou donada pel bisbe Eriball i la seva mare Engúncia, de la família vescomtal cardonina, a Sant Vicenç de Cardona l’any 1040, amb motiu de la consagració i la dotació de la seva església El domini de la canònica de Sant Vicenç de Cardona tingué problemes amb la família anomenada Llubosa, que era la feudatària del castell i la vila de Llubosa L’any 1209 se sentencià que el castell i la vila de Llubosa eren de senyoria de l’abat de Sant Vicenç de Cardona per donació d’Eriball, bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona El conflicte s’anà repetint…
Santa Magdalena de Soriguera (la Pobla de Lillet)
Art romànic
L’església de Santa Magdalena és avui perduda Cal situar-la prop de l’actual camí que porta de la Pobla de Lillet a Sant Jaume de Frontanyà Serra i Vilaró diu que l’església es troba prop d’un viver construït quan es repoblà el bosc d’aquesta zona i encara és possible de veure’n les restes d’un absis L’any 1063 en un codicil de testament d’un home anomenat Guillem hom pot llegir “parròquia de Soriguera, al comtat de Cerdanya” Les notícies més precises de l’església són, però, del segle XIII Santa Magdalena de Soriguera no passà mai de capella i era regentada pel rector de Santa Cecília de…
Charles Edward Horn
Música
Compositor i cantant anglès.
Estudià amb el seu pare, i debutà a Londres el 1809 La seva veu, si bé no tenia una gran qualitat, posseïa una extensió que li permetia cantar tant de tenor com de baríton amb resultats acceptables En el terreny de la composició fou molt prolífic, però no gaire creatiu Una gran part de les seves òperes són de caràcter lleuger i consisteixen bàsicament en cançons i algun duet Una de les més reeixides, encara representada, fou The Devil’s Bridge 1812 La seva única incursió en el camp de la grand opéra fou Ahmed al Ramel 1840, que avui es dona per perduda El 1827 anà als Estats Units, i a Nova…
Valoració de l’eficàcia de l’alletament matern
El millor indicador per a saber si l’alletament és eficaç i l’infant rep la quantitat d’aliment que necessita és el nen mateix Si l’infant es mostra tranquil i content i no reclama l’aliment fins al cap de tres o quatre hores, probablement està satisfet amb la llet que rep Per a comprovar de manera objectiva si l’infant està essent ben alimentat convé de pesar-lo regularment Així, cal utilitzar una bàscula especial, preferentment sempre la mateixa No és recomanable de pesar-lo en bàscules diferents perquè hi pot haver petites diferències d’ajustament que es podrien interpretar com a…
El que cal saber dels tumors malignes de fetge
Patologia humana
És anomenat tumor maligne de fetge, càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa cellular capaç d’infiltrar-se pels teixits sans i reproduir-se a distància Al fetge es poden localitzar tumors malignes secundaris de càncers situats en d’altres òrgans com ara el pulmó o la mama De fet, aquests tumors secundaris són vint vegades més freqüents que els tumors primitius del fetge Al nostre medi els tumors malignes de fetge solen aparèixer en…
Ascites
Patologia humana
És anomenada ascites l’acumulació de líquids en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai situat entre les capes de peritoneu que cobreixen la superfície externa dels òrgans abdominals i la superfície interna de la paret abdominal En la cavitat peritoneal entren i surten líquids continuadament, que són abocats pel mateix peritoneu, per bé que en circumstàncies normals el volum d’aquests líquids no supera els 200 ml L’ascites es produeix quan per alguna raó en la cavitat peritoneal entra un volum de líquid superior al que torna En la pràctica, les causes més freqüents d’ascites són…
El que cal saber dels tumors malignes d’os
Patologia humana
Els tumors malignes d’os són conjunts de cèllules derivades dels teixits que formen l’estructura òssia que, per causes desconegudes, adopten característiques anormals, es reprodueixen a un ritme superior al que és habitual, formen una massa que envaeix i destrueix els teixits sans més propers i, a través de la circulació sanguínia o limfàtica, atenyen d’altres sectors de l’organisme en els quals generen un nou tumor o metàstasi Els tumors malignes que deriven de l’os són poc freqüents, ja que en conjunt representen solament l’1% del total de tumors malignes…
Sudamina (miliària)
Patologia humana
La sudamina o la miliària consisteix en l’erupció de petites lesions inflamatòries deguda a una retenció de suor en les glàndules sudorípares És un trastorn molt freqüent, sobretot en els nens Es presenta generalment en circumstàncies en què hom sua molt, com ara una malaltia febril o en un clima humit i calorós, raó per la qual sovint aquesta alteració es dóna a l’estiu El trastorn és causat per l’obstrucció dels conductes de les glàndules sudorípares D’altra banda, l’obstrucció és deguda a la maceració dels teixits que envolten el conducte de drenatge de les glàndules, provocada per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina