Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
Distensions musculars
És anomenat distensió muscular l’estirament excessiu i sobtat d’un múscul, que en els casos greus pot conduir al seu trencament o esqueixament L’estirament sobtat i excessiu d’un múscul es pot produir, bàsicament, per dos tipus de circumstàncies per la realització d’un moviment violent de manera brusca i precipitada, o bé per un cop derivat d’una caiguda o d’una topada amb altres subjectes o amb qualsevol element dur Per això, les distensions musculars són característiques dels esports violents i d’aquells que es realitzen en equip i emprant elements contundents, com ara pals, pales, etc…
Les lentibulariàcies
Lentibulariàcies 1 Pinguicula grandiflora a aspecte de la planta, amb la roseta basal de fulles enganxoses i els peduncles florals llargs i nus, amb una sola flor al capdamunt x 0,5 b detall d’una flor vista per la cara inferior, amb el calze, la corolla bilabiada i un esperó llarg i dret x 1, 2 Utricularia vulgaris a aspecte de la planta amb les flors grosses, bilabiades i les fulles molt ramificades algunes de les quals estan transformades en vesícules per a capturar petits animals x 0,5 b detall de les fulles i de les vesícules x 5 Eugeni Sierra Distribuïdes per tot el món, comprenen unes…
Becut
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…
Equinococcosi o hidatidosi
Patologia humana
L’ equinococcosi , o hidatidosi , és una parasitosi relativament freqüent al nostre medi, causada per uns petits cucs del gènere Echinococcus que, en la fase adulta, habiten al budell dels gossos, i els ous dels quals, ingerits accidentalment, originen la formació de quists hidatídics, sovint voluminosos, principalment al fetge, secundàriament als pulmons i més rarament en altres òrgans L’agent etiològic més freqüent de la hidatidosi és l’ Echinococcus granulosus , cestode o cuc amb forma de cinta, segmentat i hermafrodita, que en estat adult té entre 3 mm i 6 mm de longitud El…
Febre groga
Patologia humana
La febre groga és una malaltia infecciosa aguda d’origen víric que evoluciona bàsicament amb síndrome febril i icterícia, o tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, i que, en els casos més seriosos, és de pronòstic reservat La febre groga s’integra dins el grup de les denominades febres hemorràgiques víriques , perquè és provocada per un virus, és transmesa per mosquits i provoca febre i hemorràgies L’agent etiològic del trastorn és el virus de la febre groga , que pertany a la família Flaviviridae , i té per hàbitat natural l’organisme dels éssers humans i diverses espècies de simis,…
El que cal saber de la litiasi biliar
Patologia humana
La litiasi biliar és un trastorn molt freqüent, caracteritzat per la formació de càlculs o concrecions sòlides —popularment anomenades pedres— a l’interior de les vies biliars, és a dir, el conjunt d’òrgans constituït per la vesícula biliar i els conductes biliars que tenen cura de conduir i emmagatzemar la bilis elaborada pel fetge des d’aquesta víscera fins al tub digestiu En la immensa majoria dels casos, els càlculs es formen a l’interior de la vesícula biliar, un òrgan que es troba immediatament per sota del fetge, la funció essencial de la qual és d’emmagatzemar i concentrar la bilis…
Serp verda i groga
Morfologia La serp verda i groga Coluber viridiflavus només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible Oriol Alamany És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada Presenta una lleugera cresta supraocular Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals la quarta i…
xarxet marbrenc

Xarxet marbrenc
Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, de 40 cm, que habita a l’Àsia meridional, el nord d’Àfrica i el sud de la península Ibèrica, i apareix accidentalment a la resta d’Europa.
És comú al sud del País Valencià i al delta de l’Ebre
contaminant d’aliments
Alimentació
Producte químic (metall, insecticida, adob, element radioactiu, etc) o material biològic (microorganismes, insectes, altres espècies biològiques, etc) que s’ha incorporat accidentalment a un producte alimentari durant la collita, el transport, el procés de transformació o condicionament o l’emmagatzematge.
barrina
Transports
Moviment de descens en espiral que pot adquirir un avió, accidentalment, quan perd velocitat volant a incidència superior a la crítica, en el qual cas s’esdevé l’autorotació, i el moviment de descens, lluny d’amortir-se, es manté indefinidament.
És un fenomen conegut des dels primers temps de l’aviació, però el seu estudi teòric és imperfecte En la barrina normal , el buc forma un angle d’uns 60° amb el pla horitzontal, i el centre de gravetat segueix una espiral d’uns 2 m de diàmetre en la barrina plana , l’angle és d’uns 30°, i el diàmetre d’1 m
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina