Resultats de la cerca

Definició L’ otitis és la inflamació de l’orella, generalment d’origen infecciós, que se sol manifestar amb dolor, supuració i sordesa segons el tipus de presentació Tipus Hom diferencia diversos tipus d’otitis amb característiques especials segons la part de l’orella que n’és afectada, la natura del trastorn i l’evolució que segueix Segons la regió de l’orella on es manifesta, és anomenada otitis externa quan la inflamació es localitza en el conducte auditiu extern, i otitis mitjana quan afecta les diverses estructures de l’orella mitjana La inflamació de l’orella interna, anomenada…

Definició Són anomenades neuràlgies una sèrie d’alteracions, d’origen divers, que es caracteritzen pel fet que provoquen episodis aguts de dolor intens localitzat en l’àrea del cos innervada per un nervi sensitiu determinat i les seves ramificacions Causes, tipus i manifestacions Les neuràlgies es presenten quan, per una circumstància anòmala, es desencadena un impuls nerviós en les vies de conducció de la sensibilitat dolorosa, sense que hagin estat estimulats llurs receptors específics Així, el cervell elabora una sensació conscient de dolor localitzada en l’àrea del cos on arriben les…

Definició La parotiditis o galteres és una malaltia infectivocontagiosa molt freqüent, d’origen víric, que habitualment afecta infants o adolescents, caracteritzada per una inflamació de les glàndules salivals i, en alguns casos, d’altres òrgans, com el pàncrees i els testicles Causes L’ agent etiològic de la parotiditis és el virus de la parotiditis , un virus ARN que pertany a la família dels Paramyxoviridae , de forma esfèrica i una grandària d’uns 200 nm de diàmetre L’ hàbitat natural del virus de la parotiditis és l’organisme de les persones infectades La font de la infecció és…

Definició Són anomenats traumatismes laringis els trastorns produïts a conseqüència d’un impacte violent que actua sobre les estructures de la laringe Un cos estrany a la laringe és qualsevol tipus d’objecte o substància que no pertany a l’estructura pròpia de l’organisme i que hi penetra per aspiració accidental Ambdues alteracions són descrites conjuntament perquè originen trastorns semblants, de diversa gravetat segons la intensitat del traumatisme o les característiques del cos estrany En els casos més greus ocasionen una obstrucció de les vies aèries que, sense tractament immediat,…

Tipus de lesions òsteo-articulars simples L’aparell locomotor pot sofrir diferents tipus de lesions com a conseqüència d’un traumatisme Pel que fa a les estructures òsteo-articulars, les lesions corresponen, fonamentalment, a fractures òssies, luxacions i esquinços La fractura òssia correspon a la ruptura, parcial o total, d’un o més ossos, és a dir, de les estructures dures i resistents que constitueixen la part fonamental de l’aparell locomotor La luxació o dislocació correspon al desplaçament d’un o més ossos de la seva posició normal en una articulació, és a dir, en l’estructura on…

Definició i causes L’ hemorràgia és un trastorn caracteritzat per la sortida de sang de l’interior dels vasos sanguinis o del cor, a causa de la ruptura de les parets d’aquestes estructures Cal destacar que l’organisme disposa de recursos propis per a inhibir la pèrdua de sang, que són totalment eficaços per a aturar espontàniament la immensa majoria de les hemorràgies superficials i relativament lleus Tanmateix, aquest procés d’hemostàsia triga uns minuts a ésser efectiu, per la qual cosa no ha d’alarmar que la pèrdua sanguínia es prolongui uns 5 minuts En aquest període es poden practicar…

Definició El peu pla és una deformació que consisteix en l’enfonsament de la volta plantar i la desviació del turmell per la qual el taló es desvia cap enfora El peu és una estructura molt complexa constituïda per vint-i-sis ossos, trenta-cinc articulacions i més de cent lligaments Esquemàticament, hom hi diferencia una part posterior, el taló una part central de forma voltada, anomenada volta plantar i una part anterior que rep el nom d’avantpeu, formada pels ossos del metatars i els dits La funció principal del peu és la d’ésser el suport del pes corporal mentre hom està dret i durant la…

Definició És anomenat tumor de testicle el desenvolupament anòmal d’un conjunt de cèllules procedent dels teixits testiculars, les quals es reprodueixen més activament del que és normal i formen una massa Els tumors poden ésser benignes —si queden limitats i separats de la resta de teixit testicular sa— o bé malignes, i en aquest cas les cèllules que el formen, sense tractament adequat, s’infiltren per les estructures adjacents, es disseminen a altres òrgans del cos, i poden arribar a causar complicacions mortals Causes El desenvolupament dels tumors de testicle es produeix a conseqüència de…

Visió de la pica de Canigó des dels gorgs de Cadí Els petits estanys glacials del massís són els més orientals de tota la serralada pirinenca Ernest Costa El massís de Canigó 110, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Canigó és situat a l’extrem oriental de l’alta cadena axial pirinenca El seu cim, la Pica del Canigó 2785 m és només a 45 km de les platges del golf de Lleó El massís integra una veritable península muntanyenca que domina la plana rossellonesa limita al nord per la vall de la Tet i al sud per la del Tec A part el seu valor simbòlic per…

Definició Hom defineix el tumor maligne d’os com a un conjunt de cèllules provinents dels diversos teixits que formen l’estructura òssia que, en un moment determinat i per causes desconegudes, experimenten una alteració del material genètic i es comencen a reproduir anormalment Les cèllules que componen el tumor maligne, observades al microscopi, presenten característiques diferents a les del teixit que els donà origen Solen ésser més grans, de formes irregulars i amb un nucli també més gran Alhora, són molt actives, es reprodueixen a un ritme accelerat i formen una massa de límits imprecisos…