Neuràlgia

Definició

Són anomenades neuràlgies una sèrie d’alteracions, d’origen divers, que es caracteritzen pel fet que provoquen episodis aguts de dolor intens localitzat en l’àrea del cos innervada per un nervi sensitiu determinat i les seves ramificacions.

Causes, tipus i manifestacions

Les neuràlgies es presenten quan, per una circumstància anòmala, es desencadena un impuls nerviós en les vies de conducció de la sensibilitat dolorosa, sense que hagin estat estimulats llurs receptors específics. Així, el cervell elabora una sensació conscient de dolor localitzada en l’àrea del cos on arriben les fibres del nervi sensitiu en qüestió per a recollir els estímuls dolorosos. Es poden presentar diversos tipus de neuràlgies segons la causa dels estímuls dolorosos anòmals i el nervi sensitiu afectat.

Una de les causes més habituals de neuràlgia és la lesió d’un nervi sensitiu deguda a una compressió externa o per inflamació del nervi. Així, la lesió de les fibres que transmeten la sensibilitat pot desencadenar un impuls nerviós que és interpretat al cervell com a sensació de dolor localitzat en l’àrea corporal innervada pel nervi afectat. Una de les neuràlgies més comunes degudes a aquesta causa és la ciàtica o neuràlgia del nervi ciàtic, provocada per la compressió del nervi ciàtic, que es pot produir a partir de diverses alteracions de la columna vertebral lumbar i es manifesta amb dolor a la part posterior de la cuixa, la cama i el peu. Com que l’origen depèn d’alteracions de l’aparell locomotor, les característiques que presenten són descrites als apartats dedicats a aquestes malalties. És també molt habitual la neuràlgia cèrvico-braquial, deguda a la compressió de les arrels nervioses cervicals que formen els nervis de l’extremitat superior, que pot ésser deguda a diversos processos de la columna vertebral cervical, i es manifesta amb dolor a la part posterior del coll, l’espatlla i l’extremitat superior. Les característiques que li corresponen també són descrites en els apartats que tracten de les malalties de l’aparell locomotor. D’altra banda, són també possibles neuràlgies de localització diversa degudes a d’altres trastorns de l’aparell locomotor i el sistema nerviós, com els tumors i els traumatismes medul·lars i intracranials.

Un altre tipus de neuràlgia habitual és l’anomenada neuràlgia intercostal, és a dir, la que apareix en l’àrea de recorregut d’un nervi intercostal, causada per l’herpes zòster, una malaltia vírica en què s’esdevé una inflamació del nervi, com també l’erupció d’unes vesícules típiques de la malaltia en l’àrea de pell corresponent al recorregut del nervi afectat. Com a complicació de la malaltia es pot presentar una neuràlgia postherpètica, és a dir, la persistència de dolor en la zona del recorregut del nervi intercostal afectat durant un període de temps variable un cop han desaparegut les manifestacions cutànies de l’alteració.

A més de les neuràlgies que es produeixen a conseqüència d’un altre trastorn, hi ha alguns tipus de neuràlgies que constitueixen en si mateixes un trastorn amb característiques pròpies. En aquests casos, no es tracta de neuràlgies secundàries a un trastorn determinat i, com que són de causa desconeguda, reben el nom de neuràlgies essencials. La més habitual és la neuràlgia essencial del trigemin, anomenada també tic dolorós o malaltia de Fothergill, caracteritzada per l’aparició de crisis de dolor molt intens en una zona de la cara innervada pel nervi trigemin o V parell cranial, d’uns segons a pocs minuts de durada, desencadenades en general en tocar uns punts determinats de la cara. La neuràlgia del trigemin es presenta sobretot en les edats mitjanes de la vida, especialment després de cinquanta anys. El 60% de les persones que en són afectades són dones. Les causes no són ben conegudes. De vegades hi ha més d’una persona que en pateix en la mateixa família, però no s’ha pogut demostrar que aquest trastorn sigui degut a una alteració hereditària. Segons els estudis que s’han efectuat en aquest sentit, l’estímul dolorós s’origina probablement al nucli sensitiu del nervi trigemin, que es troba en la protuberància. Per causes desconegudes, aquest nucli és especialment irritable en les persones que en pateixen i desencadena impulsos nerviosos per estímuls mínims. En molts casos s’han trobat artèries o venes anòmales que podrien ocasionar una compressió o distorsió del nervi causant dels estímuls que desencadenen els impulsos nerviosos anòmals.

Típicament, la neuràlgia del trigemin es presenta de manera sobtada quan són estimulades mínimament unes àrees de la cara determinades que són anomenades àrees de gallet, i que se solen localitzar al llavi, la galta o el nas. En altres casos, el dolor es produeix quan hom parla, mastega, es renta les dents o beu alguna cosa freda. El dolor és molt intens, lancinant i sol ésser comparat al que provoca una descàrrega elèctrica, una ganivetada o una cremada. La crisi dolorosa és en general breu, d’uns segons a un minut o dos de durada. De vegades, quan es manifesta el dolor els músculs de la cara es contreuen sobtadament i fa l’efecte que es tracta d’un tic muscular. La intensitat del dolor impedeix que la persona que n’és afectada continuï les seves activitats normals, perquè queda com blocada i procura de no parlar ni fer cap gest que pugui intensificar l’estímul dolorós. D’altra banda, el dolor acostuma a afectar un sol costat del rostre, i habitualment es refereix a la zona innervada per una sola de les tres branques que formen el nervi trigemin. En general, n’és afectada la branca mandibular, que innerva el llavi inferior, el mento, la part superior de la mandíbula i la part anterior de les zones temporal i parietal. Menys sovint, aquest trastorn afecta la branca maxil·lar, que innerva el llavi superior, la zona del maxil·lar superior i la part lateral del front. De vegades s’altera la branca oftàlmica, que innerva la major part del nas, l’ull i la part central del front. Pot ésser que la neuràlgia s’estengui d’una branca a una altra, però rarament arriben a ésser-ne afectades les tres branques del nervi.

La freqüència amb què es repeteixen les crisis doloroses és molt variable, des d’algunes vegades al dia fins a unes quantes al mes. Sovint, s’intercalen períodes en què hi ha molt poques crisis amb d’altres en què esdevenen molt freqüents. En qualsevol cas, en els períodes entre una crisi i una altra no hi sol haver molèsties. Si bé cada brot dolorós és de curta durada, quan es repeteixen amb insistència poden arribar a incapacitar la persona, perquè el sofriment condiciona la vida de qui n’és afectat i n’arriba a alterar el psiquisme.

D’altra banda, la neuràlgia essencial del glosso-faringi és un trastorn poc freqüent, caracteritzat per la presentació de crisis de dolor intens a la zona innervada pel nervi glosso-faringi o IX parell cranial. No es coneix la causa d’aquesta neuràlgia, més aviat estranya, que afecta especialment homes de més de quaranta anys. Les crisis doloroses es poden manifestar espontàniament o bé desencadenar-se quan hom parla, badalla, engoleix o riu. Apareixen com un dolor intens, que s’inicia a la zona posterior de la llengua, des d’on s’irradia a les orelles o les amígdales i el coll. En alguns casos, durant les crisis s’alteren d’altres funcions del nervi glosso-faringi, i són possibles les alteracions del ritme cardíac que poden provocar una síncope amb pèrdua del coneixement. La freqüència de les crisis i l’evolució que segueixen és molt variable.

La neuràlgia témporo-mandibular o síndrome de Costen és un trastorn caracteritzat per l’aparició sobtada de dolor a la zona de la cara anterior a l’orella, irradiat cap a la mandíbula superior, les temples i les orelles. Afecta persones que tenen alguna alteració en l’articulació de la mandíbula amb l’os temporal, en general causada per una posició defectuosa de les dents o per una pròtesi mal ajustada. No es coneix exactament el mecanisme pel qual es presenta el dolor, i, encara que actualment hom dubta que es tracti en realitat d’una neuràlgia, es continua classificant com a tal.

La meràlgia parestèsica constitueix un tipus de neuràlgia caracteritzat per la presentació de dolor, descrit com a sensació de cremor, que s’acompanya de parestèsies com ara insensibilitat i sensació de formigueig a la part externa de la cuixa. Les alteracions es localitzen a la zona de pell innervada pel nervi fèmoro-cutani, format per la segona arrel nerviosa lumbar i la tercera. Es pot presentar a conseqüència de la compressió d’aquest nervi, però, en molts casos, no se’n troba cap trastorn compréssiu. Aquesta neuràlgia és especialment freqüent en persones obeses i diabètics, i es manifesta sobretot durant l’embaràs i el part. En general, els trastorns desapareixen al cap d’un temps, espontàniament.

Diagnosi

Les neuràlgies són fonamentalment diagnosticades pels símptomes que refereix la persona que n’és afectada. En general, però, cal efectuar un examen físic i diverses exploracions complementàries per tal d’establir-ne la causa. Així, l’origen de les neuràlgies secundàries a una compressió nerviosa es pot establir amb radiografies o mitjançant una tomografia axial computada.

En el cas de les neuràlgies essencials del trigemin i el glosso-faringi, no es detecta cap anormalitat, perquè, en els intervals que hi ha entre les crisis, l’exploració té un resultat del tot normal. Les proves complementàries poden confirmar que realment es tracta d’una neuràlgia essencial i descartar la possibilitat, més aviat estranya, que sigui deguda a un altre trastorn neurològic com un aneurisma, un tumor intracranial, o una esclerosi múltiple.

Tractament

Es poden dur a terme diverses mesures terapèutiques en les neuràlgies, segons les causes que presenten. Les neuràlgies secundàries a d’altres processos són tractades amb els mètodes específics per a cada cas. Complementàriament, hom sol administrar medicaments analgèsics per tal d’atenuar el dolor causat per la neuràlgia fins que es resol el procés.

En la neuràlgia del trigemin i el glosso-faringi, sol ésser eficaç l’administració de medicaments com ara la carbamazepina o la difenilhidantoïna, que habitualment són emprats com a antiepilèptics, perquè minven la irritabilitat de les neurones i eviten així el desencadenament d’estímuls nerviosos dolorosos.

Quan la medicació no evita les crisis doloroses, hom pot recórrer a diversos mètodes quirúrgics que se seleccionen segons el tipus de neuràlgia i l’estat general de la persona afectada. Quan es tracta de la neuràlgia del trigemin, una intervenció molt senzilla, emprada sovint actualment, és la cauterització del gangli de Gasser, estructura on convergeixen les tres branques del nervi, que es realitza introduint un dispositiu especial a través de la pell. En altres casos, s’efectua una intervenció que consisteix a aïllar el nervi trigemin tot separant-lo de qualsevol adherència que pogués tenir o dels vasos sanguinis que el puguin comprimir. En la gran majoria dels casos, la intervenció elimina la neuràlgia de manera definitiva.

La meràlgia parestèsica remet sovint espontàniament. Quan el dolor es manté, és possible que calgui efectuar una infiltració al nervi, a nivell de l’engonal, amb un medicament anestèsic o corticoide. En alguns casos estranys, que no se solucionen amb les infiltracions, hom efectua una intervenció quirúrgica per tal de tallar les fibres sensitives del nervi.