Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Marroc 2014
Estat
En contrast amb els tres anys anteriors, la política marroquina va estar marcada durant l’any 2014 per la continuïtat, l’estabilitat governamental, la pau social als carrers i l’absència de reformes legislatives significatives La bona perspectiva de creixement econòmic va contrastar amb la incertesa dominant en altres països àrabs i amb la persistent crisi europea El descobriment de jaciments de petroli, prop de les aigües territorials de les Canàries, va suposar una esperança econòmica però, també, un possible nou element de tensió entre el Marroc i l’Estat espanyol En política exterior va…
Proliferacions de fitoplàncton a la zona costanera
Ramon Margalef va proposar en el seu mandala una distribució dels grups de fitoplàncton segons les característiques químiques nutrients i físiques turbulència de l’aigua Les proliferacions de dinoflagellades es trobarien en el quadrant d’elevada concentració de nutrients i baixa turbulència, situació que es dóna a les aigües confinades de la zona costanera Els ports només estan representats en els dos quadrants rics en nutrients, i la diagonal defineix la mida dels ports Adaptat a partir de Margalef, Estrada i Blasco, 1980, i Vila i Masó, 2005 La visió tradicional de la Mediterrània com a mar…
Demografia 2012
Demografia
Síntesi d'indicadors demogràfics dels Països Catalans A l'espera de la publicació de les primeres dades del controvertit i innovador cens de població i habitatges del 2011 basat en una mostra de poc més del 10% de la població, les dades demogràfiques disponibles actualment confirmen les tendències dels darrers anys l'actual crisi econòmica es tradueix en un estancament del creixement de la població catalana i espanyola, bàsicament a causa de la reducció de la immigració de nacionalitat estrangera En efecte, la dinàmica migratòria catalana que, en els darrers anys, era el principal motor de…
anàlisi cost-benefici
Economia
Tècnica d’avaluació econòmica que es fonamenta en la traducció en unitats monetàries dels fluxos de costos i de beneficis de projectes alternatius d’elecció, incloent-hi els costos i beneficis socials, un cop se n’han identificat els requisits específics i les solucions.
Pot utilitzar mètodes de preferència expressada valoració contingent o de preferència revelada valoració observada, i fa servir l’actualització i el descompte com a recursos per a convertir en valors presents la diferència entre costos i beneficis La gran dificultat del mètode és traduir els costos ambientals o els beneficis sobre la salut, per exemple, en unitats monetàries, perquè sovint es dóna el cas que, en molts projectes, durant les primeres fases, l’anàlisi de viabilitat tot just pot jutjar si val la pena obtenir els beneficis derivats de resoldre el problema, i és gairebé impossible…
Guillem López i Casasnovas
Economia
Economista.
Llicenciat en ciències econòmiques 1978 i en dret 1979 per la Universitat de Barcelona , es doctorà en economia a la Universitat de York Gran Bretanya l’any 1984 Fins a l’any 1991 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent a la Universitat de Barcelona, d’on el 1987 fou nomenat professor titular Posteriorment, passà a la Universitat Pompeu Fabra , d’on és catedràtic des del 1992 i de la qual en el període 1994-97 fou vicerector i degà de la Facultat d’Economia i Relacions Internacionals Ha estat professor titular d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona i visiting scholar a l’…
Les aigües continentals
Consideracions generals Rius i conques hidrogràfiques dels Països Catalans Les isolínies de cabal específic i els cabals d’entrada i sortida posen de relleu la disminució de les precipitacions de N a S, així com la influència del relleu i del rocam Maber, original de l’autor Els sistemes aquàtics estan fortament acoblats als sistemes terrestres adjacents L’organització de tot el sistema aquàtic depèn, en les seves característiques bàsiques, del sistema adjacent Així, és diferent que un llac rebi les aigües d’un riu amb més sals o menys, i l’organització de la comunitat vegetal i animal d’un…
La Catalunya atlàntica. 1738-1820
La indústria moderna catalana –en bona part d’aiguardents i teixits estampats– va néixer pensant en l’exportació de part de la seva producció, per via marítima, en velers, a l’Europa del nord i la Bàltica, com també a les Amèriques Atès que el territori català no disposava de cotó, la matèria primera, ni de carbó, calia importar-ne Fluxos comercials Com que l’aiguardent de vi es trobà aviat amb la competència de l’aiguardent de canya de sucre, es va plantejar d’elaborar-ne, i això es va fer a Cuba Les plantacions de canya, però, demanaven una mà d’obra especial que calia…
El turisme cultural
La presència de cultura en les seves manifestacions més diverses és una constant al llarg de gairebé tot el territori de tota manera, per a poder parlar de destinació de turisme cultural cal que, a més dels recursos d’aquesta mena, hi conflueixin una sèrie de circumstàncies i condicions, com ara infraestructures d’accés i d’acollida en general És per aquest motiu que no sempre indrets amb una destacada riquesa esdevenen destinacions turístiques en l’àmbit internacional El mapa mostra les principals destinacions de turisme cultural arreu del món S’ha establert una divisió temàtica del…
Les religions indígenes
El nom de “religions indígenes” inclou un grup molt divers de religions practicades per milions de persones d’arreu del món sobretot en les anomenades societats primordials, on es viu de manera tradicional generalment en llocs de difícil accés o en àrees rurals Tot i les diferències pel que fa a creences, ritus i institucions, es poden identificar algunes línies comunes, com, per exemple, l’estret lligam amb la terra i la natura, a través de les quals la persona se sent en comunió constant amb el cosmos A causa de les diferències geogràfiques, d’acord amb l’estructura social dels grups que…
São Paulo, metròpoli multicultural
São Paulo, com Nova York, és una de les grans ciutats del món formada a partir de la immigració internacional vegeu el mapa L'europeïtzació del món Al principi del segle XX els percentatges de població estrangera eren molt elevats, fins al punt d’haver estat denominada la ciutat dels italians, ja que aquests representaven gairebé la meitat de la població total El 1920 més d’un terç de la població de la ciutat era estrangera, amb un 16% d’italians d’origen sense comptar-hi, és clar, els seus descendents En el cens del 1950, encara un 15% de la població total era nascuda a l’estranger, quatre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina