Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
Les costes baixes dels litorals sense marees: platges, aiguamolls i deltes
La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…
Meduses dels canyons submarins
Dibuixos de tres espècies de meduses descrites com a espècies endèmiques al canyó del Foix 1 Teclaia recincolae, 2 Barcino foixensis l’única espècie del regne animal que porta com a nom el de la ciutat de Barcelona, 3 Foersteria araiae Encara que neden per tota la columna d’aigua, les meduses localitzades al canyons són molt més freqüents a prop del fons, on es poden trobar els pòlips sobre el substrat rocós de les parets Aquestes meduses, de dimensions reduïdes, viuen a 1000 m de fondària Jordi Corbera La fauna de les zones properes a les parets i el fons dels canyons submarins ha estat poc…
Xarrasclet
El xarrasclet Anas querquedula és un ànec petit ateny fins a 38 cm, de la mida del xarxet Els mascles tenen la taca de la cara blanca, com s’aprecia en la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu les plomes llargues, blanques i negres, que li pengen característicament del dors La femella es diferencia de la del xarxet per la definició del mirall, caràcter, però, que es fa difícil d’observar Xavier Ferrer Procedents de l’Àfrica tropical, majoritàriament del delta del Senegal, on han passat l’hivern, arriben cada primavera els xarrasclets, en pas vers els quarters de reproducció del centre…
Lluís XIV de França
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1643-1715) i comte de Barcelona (1643-52).
Fill de Lluís XIII i d’Anna d’Àustria El seu regnat començà sota la regència de la seva mare i el govern de Mazzarino, període de revoltes interiors — la Fronda 1648-53— i de tractats de pau, destinats a mantenir l’equilibri europeu —Westfàlia 1648, tractat dels Pirineus amb la monarquia hispànica 1659— En compliment d’aquest darrer es casà amb Maria Teresa, filla de Felip IV de Castella, la qual renuncià, en canvi d’un dot que mai no li fou pagat, als seus drets successoris Començà a governar personalment el 1661, i portà a la pràctica fins a les últimes conseqüències les formes de govern…
La vida en rius i llacs a la sabana
Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora poden córrer…
Pals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a la plana d’inundació del Ter i el Daró, al sector de plana empordanesa entre les muntanyes de Begur, al S, i el Montgrí, al N.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…
El panorama edàfic en l’àmbit monsònic
La gènesi edàfica El coneixement dels sòls dins l’àmbit monsònic és encara parcial Tanmateix, se n’han efectuat estudis aprofundits sobretot a l’Índia, a Tailàndia i a Indonèsia est de Java, basant-se en els quals hom pot concloure idees generals per a tot l’àmbit En aquestes zones, els sòls són formats sobre un ampli ventall de roques sedimentàries, metamòrfiques i eruptives i en dipòsits alluvials de terrassa del Plistocè mitjà i superior Els processos edafogènics que s’hi donen són similars als de les selves tropicals, i poden ser assimilats amb el tipus de meteorització ferrallítica,…
L’Empordà
L’Empordà és una de les regions naturals i històriques amb una personalitat més ben definida El seu nom té l’origen en el de la ciutat d’Empúries‚ i significa‚ doncs‚ el territori o el rodal el rerepaís emporità Empúries fou fundada, en un indret ja habitat per població autòctona‚ pels navegants i comerciants grecs de Focea jònics‚ al segle VI aC‚ els quals li donaren el nom d’Empòrion empori‚ mercat La romanització del país s’inicià també a Empúries desembarcament de l’exèrcit de Gneu Escipió el 218 aC i els romans crearen una colònia al costat de la ciutat grega i del poblat local dels…
Azerbaidjan
Regió
País de l’Àsia occidental que s’estén des dels contraforts meridionals del Gran Caucas fins al Kurdistan i el riu Qezel Owzan; limita a l’W amb Armènia, Turquia i l’Iraq, i a l’E amb la mar Càspia.
La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…
Força de Torroella de Fluvià
Art romànic
Situació Un pany de mur de la Força de Torroella de Fluvià F Tur Torroella de Fluvià és un poble situat en un terreny planer, format per tres veïnats separats uns centenars de metres Un d’ells, anomenat la Força, havia estat clos per unes muralles L’altre, anomenat la Vila, situat a llevant de la Força, es creà al voltant de l’església romànica El tercer, que és a ponent de la Força, rep el nom de carrer del Clot dels Burros i és d’època moderna Mapa 258M781 Situació 31TEG035693 Per anar a Torroella de Fluvià hom pot seguir la carretera comarcal de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina