Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
música de l’Àfrica khoisànida
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica khoisànida, territori inclòs, bàsicament, en els actuals estats d’Angola, Botswana, Namíbia, Zàmbia, Sud-àfrica, zones habitades pels pobles khoikhoi (hotentots) i san (boiximans), els habitants més antics de l’Àfrica austral i oriental.
Al llarg dels darrers deu millennis, les poblacions khoisànides foren empeses, des del nord i l’oest, per poblacions negroides de llengua bantú i procedència centreafricana cap al desert de Kalahari Els khoikhois, pastors que vivien per tota l’Àfrica austral, foren desposseïts durant el segle XVII de les seves terres pels holandesos, que actuaren des del sud, i més tard delmats per la verola Esclavitzats, es barrejaren, entre d’altres, amb els holandesos griqua i amb els bantús cape colored Els sans, almenys des del segle XV i fins al segle XIX, s’establiren com a caçadors recollectors en…
colobra
colobra escurçonera
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom que hom dóna a diversos rèptils ofidis, especialment als de la família dels colúbrids.
Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids Cal destacar-ne les següents colobra verda i groga Coluber viridiflavus , que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura Habita el NE…
dispnea
Patologia humana
Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l’esforç per a respirar.
Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més severa hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria polipnea o taquipnea, l’augment de profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris La sensació d’ofec és deguda, probablement, a la fatiga dels músculs respiratoris El sobreesforç és ordenat pel centre nerviós respiratori, el qual és estimulat directament per l’alteració de la composició de la sang que hi arriba hipòxia, acidosi, etc o mitjançant reflexos originats en el si carotidi, en el cos carotidi o…
Musaranya dels jardins
La musaranya dels jardins Crocidura suaveolens és més petita que la comuna C russula Malgrat que hi ha alguns detalls específics al crani i en la dentició, es pot dir que la gran variabilitat morfològica i morfomètrica que presenten ambdues espècies no permet una diagnosi específica correcta basada en aquests caràcters Les seves mesures corporals són les següents 50-66 mm de cap i cos, 28-41,5 mm de cua, 10-12 mm de peu, i el pes és de 3,1-3,9 g Gustavo Hormiga Es caracteritza per la seva petita talla La morfologia corporal i cranial és similar a la de la musaranya comuna Crocidura…
Rat-penat d’aigua
Àrea de distribució del rat-penat d’aigua Myotis daubentoni , punts vermells, el ratpenat de peus grans M capaccinii , punts blaus i el rat-penat de bigotis M mystacina , punts negres als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest rat-penat té unes dimensions més aviat petites, similars a les que presenta el rat-penat de peus grans M capaccinii i M nathalinae El gran desenvolupament del peu, que depassa sobradament la meitat de la tíbia, i la inserció de la membrana alar en el turmell o en la base dels dits del peu són els dos trets principals que el caracteritzen L’orella és…
Arteritis de Takayasu
Patologia humana
L’ arteritis de Takayasu constitueix un trastorn crònic que es caracteritza per la inflamació i l’engruiximent progressiu de l’aorta i les seves branques principals Actualment hom creu que aquesta malaltia és de tipus autoimmune, és a dir, deguda a una reacció anòmala del sistema immunitari que se suposa que reacciona contra els teixits arterials com si fossin elements estranys L’arteritis de Takayasu no és un trastorn freqüent la seva incidència és superior entre les dones joves que entre la resta de la població Igualment, en alguns països orientals, com el Japó i la Xina, la incidència és…
Lejos de los árboles
Cinematografia
Pel·lícula del 1963-1970, Documental, 79 min., dirigida per Jacinto Esteva Grewe.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Ricardo Muñoz Suay, Barcelona, Pere Portabella associat ARGUMENT I GUIÓ JEsteva FOTOGRAFIA Joan Amorós i, en determinades seqüències, Juan Julio Baena, Luis Cuadrado, Manuel Esteban, Francesc Marín i Milton Stefani blanc i negre, Cinemascope MUNTATGE Joan Lluís Oliver, Ramon Quadreny, Emilio Ortiz, María Dolores Pérez-Pueyo, Rafael Azcona, José María Nunes MÚSICA Marco Rossi, Carlos Meleras, Johnny Galvao, Conjunts Los Gatos Negros, Los Mustang, Os Duques INTERPRETACIÓ Manuel Cano i Marta Mejías veus en off , Luis González Seara comentaris, Antonio…
anticicló
Meteorologia
Nucli d’altes pressions encerclat per un sistema d’isòbares tancades d’un radi entre 350 i 2.000 km.
L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser…
escurçó
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil ofidi de la família dels vipèrids, i en especial als dels gèneres Bitis, Causus, Cerastes
.
El gènere Bitis inclou unes 12 espècies de tot Àfrica i Aràbia tenen el cap molt ample, el musell obtús, els ulls petits amb pupilla vertical, les dents verinoses molt grosses fins a 5 cm i el tronc rodó massís i ample L’espècie més important és l' escurçó del Gabon B gabonica , que ateny 1,80 m de llargada i presenta el cos amb una característica coloració en mosaic habita a les sabanes africanes, on és molt temut pel seu verí, capaç de matar un home en pocs minuts Unes altres espècies importants són l' escurçó bufador Barietans , que viu en zones àrides i té vida nocturna, i…
L’orellut alpí
Exemplar capturat el 2009 en una petita cova del Ripollès situada a 2200 m d’altitud Té una coloració general molt clara, amb el ventre molt blanquinós i el tragus molt llarg Xavier Puig L’orellut alpí Plecotus macrobullaris fou descrit originalment, el 1965, com una subespècie de l’orellut daurat P auritus a partir d’animals del Caucas, i molt recentment, arran dels estudis basats en la seqüenciació de DNA, ha estat acceptat com a espècie La taxonomia del gènere ha estat revisada i qüestionada sovint, fet que també es reflecteix en la sinonímia de l’espècie El 2002 fou descrita gairebé…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina