Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
color i música
Música
L’ús de la llum en l’àmbit de la música, és a dir, la reunió de les dues esferes de la percepció, la visual i la sonora, és un fenomen que ha preocupat pensadors de tots els temps, des d’Aristòtil fins a escriptors com E. T. A. Hoffmann, passant per la Teoria dels colors de Goethe o els estudis de J. Kepler, que associava els colors als intervals, o d’I. Newton i el seu Tractat d’òptica.
En la pràctica, el cas paradigmàtic és el d’Aleksandr Skr’abin, que, imbuït d’idees teosòfiques, compongué Prometeu, el poema del foc 1908-10 El compositor, però, s’inspirà en els escrits de Louis-Bertrand Castel, inventor d’un clavicèmbal ocular el 1734 D’altres seguiren aquest exemple, sobretot Bainbridge Bishop, que construí un orgue de llums el 1881, o A Wallace Rimington, el 1895, fins a arribar al clavilux de Thomas Wilfred, del 1925 En la partitura del Prometeu , Skr’abin hi inclogué un pentagrama luce específic per al clavier à lumières piano de llums i les notes que hi apareixen…
alienació
Filosofia
Situació d’una entitat (consciència, home, etc) quan la seva activitat és objectivada o s’exterioritza en un objecte que apareix com a diferent, i fins i tot estrany o oposat, a l’activitat per la qual és originat.
El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a l’…
dansa
Música
Composició musical destinada a ésser ballada.
En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques, i durant l’Edat Mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies, i algunes estaven reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàstiques es troben en el Llibre Vermell de Montserrat , on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del segle XIV Com a herència…
dissèmia
Lingüística i sociolingüística
Cas de l’homonímia quan una seqüència fònica té dos significats distints no relacionats, com ara clau, que designa un objecte per a obrir i tancar (f) o un objecte per a fixar dues o més peces entre elles (m)
.
L’ús deliberat d’un mot dissèmic en un text és una dilogia
símbol
Etnologia
Art
Religió
Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
Es caracteritza per una major accentuació de l’element subjectiu imprescindible per a la seva comprensió i alhora per una pretensió de major transcendència significativa en oposició al simple signe o a l’allegoria, sol ésser expressió de realitats inaccessibles teorèticament, conceptualment, objectivament És per això que els símbols han assolit una major importància en l’àmbit de les religions igual que en el de les arts que en l’estrictament filosòfic En les cultures més primitives hom no solia distingir entre símbol i realitat, com a les imatges de caceres del Paleolític i com a la plàstica…
filosofia italiana
Filosofia
Filosofia produïda dins l’àmbit cultural italià.
L’aparició de l’italià com a llengua filosòfica està estretament unida al sorgiment de les actituds de pensament que hom acostuma a designar com a modernes És tant la llengua emprada per Maquiavel 1469-1527 com la que generalment utilitza Galileu alilei 1564-1642 en les obres divulgatòries de la seva tasca científica En tots dos casos la tria de l’italià com a mitjà d’expressió era determinada per propòsits polítics i estratègics Maquiavel és un propagandista de la unitat italiana i Galileu vol alliberar-se de les barreres que imposava la influéncia eclesiàstica En aquest sentit, cal recordar…
annona
Dret romà
A l’època romana, i després d’haver tingut originàriament altres significats, impost en espècie que era aplicat al proveïment de Roma (i més tard de Constantinoble), annona civica
; i de l’exèrcit, annona militaris
, que era estès també al manteniment dels funcionaris.
L’annona permeté els repartiments gratuïts de blat i altres aliments al poble de Roma, i obligà a l’organització d’un sistema de transports, sobretot naval, el centre dels quals era el port d’Òstia
La presència de multinacionals. 1902-1986
Les empreses de la Revolució Industrial a Europa, els Estats Units d’Amèrica i el Japó esdevindran, en alguns casos, i amb el temps, empreses multinacionals El teixit social i cultural català serà atractiu, per diverses raons, per a aquestes empreses I, a l’inrevés, la societat catalana acollirà amb interès aquesta presència, sempre estimulant Sovint, la seva tecnologia demanava treball especialitzat i, en molts casos, altament qualificat Els productes que s’elaboraven respongueren a una demanda interna important, però també van tenir com a objectiu l’exportació De fet, el 2007, les…
Centre Català del PEN Club
Secció catalana del PEN Club International.
Dels inicis a la dictadura franquista 1922-1976 Constituït a Barcelona el 19 d’abril de 1922, fou, després del PEN Club Internacional i el francès, el tercer dels PEN Club en crear-se Celebrà el primer plenari l’abril del 1923 i, malgrat l’hostilitat de la Dictadura de Primo de Rivera, des del començament manifestà un gran dinamisme, mostra del qual fou el nomenament, l’any 1924, d’Àngel Guimerà com a membre d’honor del PEN Club Internacional El PEN català participà en bona part dels congressos anuals i, presidit per Pompeu Fabra, al qual succeí Carles Riba l’any 1928, organitzà el XIII…
La professió de dissenyador gràfic
Per explicar quina mena de professió és la de dissenyador gràfic, un recurs prou habitual és enumerar tot allò que produeix Llavors se citen cartells i anuncis, marques, logotips i emblemes per a entitats, prospectes i programes, lletres i llibres, cobertes de llibres i portades de revistes, diaris i revistes, senyals de carrer i senyalització de locals públics, papers de carta i targetes, envasos i etiquetes, capses i embolcalls, gràfics estadístics i organigrames, manuals d’instruccions i panells de control de màquines i, ara, a més, l’organització visual de les pantalles d’ordinador Una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina