Resultats de la cerca
Es mostren 683 resultats
Servi i mancipia
Gerret amb nansa, ciutadella de Roses, segle VI MASPG / RM Què eren Esclaus, responen sense dubtes PD King i Pierre Bonnassie Pagesos dependents o serfs, diuen Abilio Barbero i Marcelo Vigil L’explicació de J Durliat, des de l’òptica fiscalista, és més sofisticada mancipium era sinònim de pagès propietari o arrendatari, mentre que servus , quan s’aplicava a un domèstic, podia correspondre a un esclau, però quan s’aplicava a un conreador designava una categoria de pagesos jurídicament lliures però econòmicament obligats respecte d’un senyor o de l’Estat per exemple, a fer front a l’impost amb…
Els salaris i el règim salarial en el treball de la construcció
Art gòtic
L’escala de remuneració era molt àmplia en una obra i variava d’un ofici a l’altre, d’una activitat o d’una obra a l’altra Els treballadors rebien, en general, la paga el dissabte, per setmana vençuda En els períodes de poca activitat podia passar que els procuradors paguessin cada deu o quinze dies La unitat de base era la jornada, amb la mitja jornada com a submúltiple Només es comptaven les jornades completes, fins i tot en cas de força major Així, un treballador podia veure com se li treia un sou del salari si la pluja l’havia obligat a interrompre la feina En canvi, el procurador incloïa…
Benet Malvehy, l'artista de la seda
El retrat sobre seda de la reina Isabel II fet per Benet Malvehy 1863 es considera l’obra més important d’aquest gènere realitzada a Catalunya durant el segle XIX propietat de Núria Malvehy “ Fabricant no igualat i el més gran artista teixidor de la seva època Aquesta és la presentació que fa de Benet Malvehy un escriptor i tècnic tèxtil que havia treballat a les seves ordres ” Rodón i Amigó, P, Els carrers de la Colònia Güell, Badalona 1944 Benet Malvehy i Piqué va néixer a Igualada el 15 de maig de 1837 Als quinze anys va entrar d’aprenent a la fàbrica de Joan Escuder, la més important…
viking | vikinga
© Paul Moore / Fotolia.com
Història
Nom donat als navegants comerciants i guerrers procedents de les terres escandinaves que, entre els segles VIII i XI, atacaren els països de l’Occident europeu, colonitzaren territoris del nord de l’Atlàntic i explotaren rutes comercials que s’estenien de les illes Britàniques fins a Bizanci.
Comerciaven principalment amb pells, ambre i esclaus, i en ocasions recorrien al pillatge o a l’extorsió Tant en els països d’origen com en els territoris on s’establien també treballaven en explotacions agràries i ramaderes Una de les claus de la seva expansió foren les naus knörr o skeid , lleugeres, de poc calat, amb extrems simètrics, propulsades per rems i per una característica vela rectangular, que permetien desembarcar a les platges i remuntar els rius a una gran velocitat i que podien ser transportades pels seus ocupants per terra ferma Escrivien en caràcters rúnics,…
Escola Valenciana — Federació d’Associacions per la Llengua
Entitat cívica que integra 29 associacions comarcals i de tot l'àmbit del País Valencià.
Fou constituïda legalment l’any 1990, si bé les associacions membres ja treballaven de manera coordinada d’ençà del 1984, fent seves les aspiracions de grups d’ensenyants i de pares i mares d’alumnes que reivindicaven una escola arrelada al país, escola integradora i solidària que considerés la llengua dels valencians l’element normal de comunicació i la llengua vehicular de l’ensenyament Amb aquest objectiu, i davant de les difícils condicions i reticències que l’us del valencià ha d’afrontar des de nombrosos sectors de la societat valenciana, i àdhuc des de l’administració…
Tete Montoliu
Música
Pianista català de jazz.
Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà…
domini
Història
Gran explotació territorial que constituí l’organització econòmica bàsica del règim senyorial.
Els grans dominis territorials de l’Europa occidental es començaren a formar durant el Baix Imperi, i des que els esclaus escassejaren s II llur explotació es configurà d’acord amb les característiques pròpies del règim senyorial, que adquirí ple desenvolupament durant l’alta edat mitjana Una producció fonamental dels dominis eren els cereals, que ocupaven la major part del sòl seguien en importància les vinyes, els prats i les pastures La ramaderia era activitat complementària de l’agricultura Vivien en el marc del domini dos grans grups humans els colons i els esclaus Les masses rurals eren…
Josep Carroggio. El darrer del segle XIX
El 1883 Josep Carroggio i Avellí Trinxet constituïren la societat Carroggio i Trinxet, que es volia dedicar al comerç i a la indústria del cotó Però aviat l’activitat industrial serà l’única duta a terme per l’empresa S’installà una filatura a Sant Quirze de Besora —Can Trinxet—, moguda per força hidràulica, i una de teixits a Manresa La filatura a Sant Quirze de Besora Josep Carroggio farà primer el cicle complet del cotó amb l’empresa Carroggio, Codina i Sureda Josep Carroggio i Torelló, nascut a Capellades el 1832, havia treballat de jove a L’Espanya Industrial Primer com a escrivent a la…
Els Vidal, a Puig-reig
La família Vidal Els Vidal eren manresans i cintaires Les cintes constituïen una activitat molt pròpia de la capital del Bages Podien ser de cotó o de seda El primer Ignasi Vidal —nom tradicional a la família— era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l’Exposició de Barcelona del 1844 Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó El 1854 es constituí la raó social Vidal, Vallès i Solà, que es va fer càrrec d’un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal L’edifici tenia poca importància, però…
Els Fàbregas, a Barcelona
Paper comercial de la fàbrica de sederies Fàbregas Rafart Les arrels sederes de la família Fàbregas es troben en el segle XVIII i concretament a l’any 1739, quan un Fàbregas forma part del gremi de velers de Barcelona Si es pogués fer l’arbre genealògic de la família des d’aquest moment fins a mitjan segle XX comprovaríem com hi ha nombroses branques que es dediquen a la indústria o pre-indústria sedera Certament, el nom es troba repetit filadors, teixidors, fabricants de cintes Són segurament germans i parents que inicien negoci pel seu compte en aquesta dispersió d’esforços tan tradicional…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina