Resultats de la cerca
Es mostren 2244 resultats
Higiene personal i esperança de vida
Manuals higienistes francesos, sd MLR / JG Durant el segle XIX es desenvolupà un corrent de pensament, encapçalat per metges, que s’anomenà higienisme Naixia de la voluntat de combatre la insalubritat de les ciutats industrials i es formulava com a ciència que pretenia estudiar les condicions i els factors ambientals que influïen negativament en la salut humana Aviat esdevingué un dels pilars centrals de la medicina A Catalunya, els higienistes més importants foren Pere Felip Monlau i Roca, Rafael Rodríguez Méndez, Joan Giné i Partagàs i Lluís Comenge i Ferrer, que es van ocupar de difondre…
Busqueta vulgar
La busqueta vulgar Hippolais polyglotta és un sílvid petit no supera els 13 cm, de cos i cap allargats, que viu a les bardisses i els arbusts de llocs assolellats, sovint a la vora de les carreteres i al marge dels boscos És corrent de veure’l cantar des d’una branqueta despullada o al cim d’un arbust La varietat groga a l’esquerra és la més comuna i la que, pels colors, pot confondre’s amb la busqueta grossa Hippolais icterina , molt més escassa al nostre país i amb les ales més llargues i el capell més pla A les nostres terres es veu sovint la varietat clara a la dreta, que és molt…
Picot verd
El picot verd Picus viridis és, del seu grup, el més característic del bosc mediterrani, tot i que és més fàcil de sentir que no de veure Té el dors verd, el davant clar, el capell vermell i el carpó groc, molt visible en vol, així com les taques blanques de les ales Els mascles tenen tacat de vermell l’ample bigoti negre que els baixa cap al coll, de sota el bec L’exemplar de la fotografia mostra aquest caràcter i les taques del pit i la panxa característiques dels immaturs Noteu la disposició dels dits de les potes, peculiar dels picots El picot verd, tot i que nia típicament als arbres,…
Duc
Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels alts espadats de…
Aufrany
L’aufrany Neophron percnopterus no és gaire freqüent a les muntanyes del nostre país, d’on procedeixen aquestes fotografies, concretament dels Pirineus Els adults es reconeixen fàcilment en vol pel clar dibuix blanc i negre de sota les ales a dalt El seu aspecte geperut a baix i escabellat, i el bec fi i groc el fan inconfusible Oriol Alamany Aquest petit voltor nia en algunes zones dels Països Catalans A Catalunya ho fa des dels Prepirineus interiors Pallars Jussà i Sobirà, Alt Urgell, Solsonès i Noguera fins a les terres baixes de la Depressió Central catalana Fins a la dècada dels 70…
Els bancs catalans
La història dels bancs catalans moderns comença amb el Banc de Barcelona el 1844 i s’acaba els darrers anys del segle XX En aquesta obra s’ha dedicat el mateix espai a les caixes que als bancs Però el contrast és impressionant, si tenim en compte la continuïtat de les empreses estudiades Els articles de les caixes ens parlen d’onze entitats, deu de les quals es mantenen i manifesten un gran dinamisme en els moments actuals Els dedicats als bancs catalans són una prova fefaent de l’existència de nombroses iniciatives en el sector financer, però el seu balanç és desolador Només s’ha mantingut…
cònsol de mar
Història
Cadascun dels dos magistrats que exercien a les ciutats i les viles mercantils catalanes la jurisdicció, en primera instància, sobre les causes marítimes i mercantils, juntament amb els defensors de la mercaderia, les corporacions de mercaders i llurs organismes de govern (consolat de mar).
Elegits habitualment pels prohoms o consellers de les corporacions de mercaders, com era el cas de València a Barcelona on presidien el Consell de Vint foren elegits el dia de Sant Marc pel consell de la ciutat fins que el rei Ferran II introduí, el 1498, la insaculació per a un dels cònsols, el cònsol militar o ciutadà , eren insaculats els membres de l’estament militar, els ciutadans honrats i els doctors en dret i en medicina per a l’altre, el cònsol mercader , els mercaders matriculats Els que restaren o els que foren restablerts després dels decrets de Nova Planta 1707-16, que perduraren…
contrarelador
Història del dret
A Catalunya, fins al decret de Nova Planta, relator (o relador) segon, en les causes superiors a cinc-centes lliures, nomenat pel canceller o vicecanceller regent, per revisar el procés i informar l’audiència si en aquest el relator (o relador) havia omès algun punt.
Atelèctasi i col·lapse pulmonar
Patologia humana
Definició L’ atelèctasi és un trastorn pulmonar que es caracteritza per l’absència d’aire als alvèols d’una zona del pulmó o de tot un pulmó, deguda generalment a una obstrucció o una compressió de les vies respiratòries que ventilen la zona afectada, que pot ésser deguda a causes molt diverses El terme collapse pulmona r es refereix, en sentit estricte, a un trastorn similar a l’atelèctasi, en què a més d’absència de ventilació o arribada d’aire als alvèols hi ha una reducció de la irrigació sanguínia a la zona pulmonar afectada sol ésser degut a la compressió d’una zona de pulmó, d’origen…
Bronquièctasi
Patologia humana
Definició És anomenada bronquièctasi la dilatació irreversible d’un bronqui, és a dir, la formació d’una bossa o sac bronquial d’una grandària i una forma variades, la paret interna de la qual es debilita i experimenta una inflamació crònica L’existència d’una bronquièctasi o de més d’una, de causa molt diversa, se sol manifestar amb tos i expectoració persistent, com també amb l’aparició de freqüents episodis d’infeccions bronco-pulmonars agudes Causes L’origen de la bronquièctasi pot ésser molt variat, ja que nombroses afeccions dels mateixos bronquis o dels teixits veïns poden originar la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina