Resultats de la cerca

Situació Restes del mur perimetral del castell, amb l’església de Sant Miquel al fons ECSA - EECG Les restes del castell de Vespella són situades al cim d’un turó, als primers contraforts muntanyosos que hi ha damunt de la plana oriental del Tarragonès, a la riba esquerra del riu Gaià, sobre el poble de Vespella i al costat de l’església de Sant Miquel Tot al voltant del castell, als quatre vessants del turó, hi ha restes de cases i habitatges medievals Mapa 34-17446 Situació 31TCF627629 Partint de Tarragona, cal seguir la carretera N-340 i desviar-se a mà esquerra poc abans d’arribar a…

Sessió parlamentària al Parlament de Catalunya, Barcelona, 2007 Parlament de Catalunya La política catalana ha viscut, al canvi de segle, un terratrèmol l’abast del qual, tot i que és difícil de predir, pot comportar una nova cultura de govern, fonamentada més en el pacte entre partits i els governs de coalició que no pas en el presidencialisme centrat en un fort lideratge personal El «pujolisme» va tenir l’hegemonia de la política catalana des de l’accés de Jordi Pujol i Soley a la presidència de la Generalitat el 1980 i, especialment, entre el 1984 i el 1995, amb tres legislatures…

L’arquitectura dels banys té la propietat d’haver estat completament estranya a les formalitzacions artístiques i especialment a les gòtiques Però no per això els edificis eren mancats d’una morfologia precisa, ans al contrari, aquesta era ben definida i afaiçonada, manllevada de les tipologies del ḥammām islàmic Els casals tingueren sempre caràcter públic i fora d’ells no hi ha constància d’altres fàbriques, perquè les installacions balneàries mencionades, esporàdicament, en palaus reials o rics habitatges urbans s’han d’entendre com a arranjaments temporals, però no pas com a construccions…

L’escut de la vila en el Llibre de Consells de la Universitat de la Vila i Terme de Terrassa , de 1414-21 AHT La vila de Terrassa, a la plana vallesana, és solcada per torrents i rieres que defineixen en els seus interfluvis petits aturonaments Sobre un d’ells, entre la riera del Palau i el torrent del Palau, se situà el castell palau de Terrassa i la vila medieval La primera referència documental al topònim Terrassa es troba en el capitular atorgat per Carles el Calb el 844 a favor dels habitants del “ Terracium castellum” , dins el comtat de Barcelona El poblament al voltant de les…

L’escut de Puigcerdà en una clau de volta de la casa del Consolat AHCP – SPons Introducció Puigcerdà, capital de la Cerdanya des del segle XII, és al cim d’un llarg promontori emplaçat al mig de la vall, a 1 200 m d’altitud El castell de Montcerdà és documentat a partir del 1094, i suposadament fou l’origen del nucli inicial de la vila Martí, 1922 Vers 1175-76, Alfons I va comprar a l’abat de Cuixà un terreny per emplaçar-hi l’eixamplament de la vila El monarca pretenia bastir una població forta que li permetés estabilitzar la zona i controlar la frontera amb l’Arieja El topònim Puigcerdà…

Avui dia, gairebé no hi ha productes alimentaris que arribin a la nostra boca sense haver passat prèviament per una fase industrial La llet forma part de la indústria làctia, la carn ha estat preparada en escorxadors, l’aigua ens arriba sovint embotellada Etiqueta d'una fàbrica barcelonina de pa i pastes de sopa Fàbrica de farines de Cervera en una postal de començament de segle L’envasament és una operació mecanitzada que afecta tots els productes alimentaris que ens arriben naturals Les fruites i les hortalisses acostumen a haver passat una temporada en frigorífics, la indústria del fred A…

El 22 de juliol de l’any 1557, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Girolamo Doria, arquebisbe de Tarragona no jurà el càrrec diputat militar Antoni Vila, cavaller de Vic diputat reial Joan Lluís Cornet i de Merlès, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Onofre Jordà, canonge de la seu de Tortosa diputat reial Simeó Ferran, de Vilafranca del Penedès diputat reial Macià Torres, ciutadà de Lleida El dia 22 de juliol de 1557 l’arquebisbe de Tarragona, Girolamo Doria, fou escollit diputat eclesiàstic Tal com havia passat en el trienni…

Situació Situada en un lloc solitari, mig enlairada i des d’un indret que divisa la vall del riu, hi ha les ruïnes d’aquest monestir Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 17,1 — y 77,5 31 TDG 171775 Una vista aèria del monestir des del costat nord-oriental Hom hi pot veure el conjunt i, a mà esquerra, l’església circular romànica de Sant Miquel de Lillet J Pagans-TAVISA Una vista del monestir des de l’angle sud-oriental A desgrat de la seva ruïna, és ben apreciable la planta de l’edifici i el bloc d’…

Després dels conflictius segles baix-medievals, dels quals els senyors van sortir reforçats, el vincle senyor-vassall marcà encara durant els segles XVI i XVII les relacions socials al camp Els senyors mantingueren les seves prerrogatives socials, conservaren el seu pes en la piràmide feudal i en les institucions del país, però van veure com es feia necessari urbanitzar-se, si volien continuar mantenint aquesta situació La urbanització de la noblesa i l’anada a la cort no representava, però, deixar de banda la renda feudal, la base del seu estatus Per aquesta raó, els senyors, representats en…

Al final del segle XIX, l’activitat agrícola als Països Catalans significava un eix principal de treball, ja que en representava els índexs percentuals més alts de tots els sectors productius Eren poques les ciutats i viles que se sostreien a l’anada i vinguda de carros per a feinejar al tros o a l’horta i poques les famílies que no estaven immerses en aquest gran mercat de treball que era l’agricultura Al llarg dels anys, però, aquesta situació anà canviant en algunes zones, pel que fa concretament a l’ocupació, als canvis de conreus, als sistemes de treball, i, sobretot, a les relacions…