Resultats de la cerca

Del castell del poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, hom té coneixement des del segle XII Segons Ceferí Rocafort, el terme ja apareix documentat des del 1118 Dos anys més tard el terme de Fonolleres apareix com a afrontació de migdia del terme del castell del Canós D’aquesta fortalesa sorgí una família de petits nobles o castlans cognomenada Fonolleres Així, ja el 1147, Pere Bernat de Fonolleres signà una concòrdia amb Pere Hug de Sedó sobre la possessió d’unes corts davant dels testimonis Berenguer Dalmau de Cervera, Ramon de Montlleó i Mir Guillem de Curullada El…

Hom no pot pas assegurar la presència d’aquest petit tetraònid als Pirineus catalans Els únics indicis de la seva possible existència són referències bibliogràfiques del segle passat i que poden ésser qualificades com a dubtoses Companyó 1868 el cita al Rosselló a la tardor Philippe 1873 descriu correctament l’espècie i afegeix, però, que és comuna a la Vall d’Aran amb Lacroix 1873-75 succeeix el mateix, i assegura que ha capturat l’espècie prop de Luchon La citació de Vayreda 1883 probablement es basa en les referències dels ornitòlegs francesos abans esmentats Si el grèvol visqués…

Com a moment del procés cognoscitiu intermedi entre la pura sensació i l’aprehensió pròpiament intellectual coneixement 2 2, la percepció ha estat diversament interpretada, segons les diferents doctrines gnoseològiques, com a afí i intrínsecament propera bé a la sensació bé a la intellecció Així, Locke estableix la percepció com a acte propi del mateix intellecte, mentre que Leibniz distingeix ja entre ella i l’apercepció, o consciència la filosofia més recent, d’altra banda, insisteix en el caràcter intermedi de la percepció, més o menys vinculada a la sensació o a la…

Cap als anys vuitanta del segle passat, l’evolució demogràfica i el ritme de la industrialització van crear, sobretot a les grans ciutats, unes condicions de vida molt dures Aquestes produïren problemes higiènics de gran envergadura i unes situacions de tensió social extrema que no semblava que els poders públics volguessin suavitzar Fou en aquestes condicions que es produí l’inici de l’exercici professional d’uns quants metges i higienistes als quals preocuparen les deplorables condicions sòcio-sanitàries de la població de Barcelona Començaren a treballar a l’Institut Municipal d’Higiene…

Vida Format musicalment com a nen cantor del monestir de Sankt Florian, amplià més tard els seus estudis a la Musikakademie de Viena, on fou deixeble de J Marx Entre el 1923 i el 1933 fou mestre d’escola primària a Wels, activitat que compaginà amb la de compositor, organista i mestre de cor El 1934 fou nomenat professor del Landeskonservatorium de Leipzig -a partir del 1941 Hochschule für Musik-, i el 1942 rebé el càrrec de director d’aquest mateix centre També exercí la docència en altres centres fou professor de composició 1945-48 i més tard director del Mozarteum de Salzburg, i feu…

La cèllula és la unitat bàsica dels éssers vius L’organisme humà és multicellular, format per milions i milions de cèllules es calcula que el cos d’una persona adulta és integrat per uns cent bilions de cèllules Són molt diferents les unes de les altres, amb una morfologia i una activitat fisiològica peculiar, segons els requeriments del teixit de què formen part Tanmateix, totes les cèllules presenten característiques comunes, tant morfològiques com fisiològiques La cèllula té una membrana que la separa del medi extern, i l’interior conté protoplasma —substància colloïdal de composició…

El sistema endocrí és un conjunt d’òrgans especialitzats que sintetitzen i secreten a la sang unes substàncies molt especials les hormones Aquestes substàncies, amb la circulació sanguínia, arriben a diversos teixits i òrgans, sobre els quals tenen nombroses i variades accions destinades, globalment, a regular el medi intern Així, doncs, aquest sistema es compon d’òrgans tan diversos com el pàncrees, la tiroide, les glàndules suprarenals o les gònades, entre d’altres glàndules Cadascun d’aquests òrgans elabora unes hormones determinades, amb accions específiques sobre un teixit o un altre en…

Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC entre el 1909 i el 1924, Puig i Cadafalch començà a preparar-ne la segona edició, tot i que només en fou publicat un primer volum, l’any 1934 Els quatre volums de la primera edició s’exhauriren ràpidament i es feu molt difícil de consultar-los Per això l’any 1983 foren reeditats en una edició facsímil, que representà una de les primeres activitats de l’IEC durant la democràcia L’obra donà a conèixer el patrimoni arquitectònic de l’època medieval i és formada per tres parts i dividida en quatre volums El primer volum inclou l’arquitectura romana…

El turó Mustela putorius és present al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, encara que molt escàs CENEAM / Fernando Cámara El turó, també anomenat furó, fura boscana, pudenta i espucnaix Mustela putorius , ha patit un procés de desaparició als Països Catalans A Catalunya, durant la dècada de 1990 era present sobretot a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa i la Cerdanya, i se’n tenien poques dades en altres comarques Al començament de la primera dècada del segle XXI es van obtenir les darreres dades segures de les quals hom té coneixement Només se’n va…