Resultats de la cerca
Es mostren 5551 resultats
Perú 2015
Estat
Inauguració de la cimera bilateral Perú-Bolívia a Puno, amb la presència del president bolivià, Evo Morales esquerra, i la del peruà, Ollanta Humala dreta © Presidencia del Perú El darrer any de mandat del president Ollanta Humala, la inestabilitat política va continuar i a la vegada va augmentar la decepció i el rebuig de la ciutadania cap a l'acció del Govern Una de les principals preocupacions dels peruans va ser l'estancament de la tendència de reducció de la pobresa i de les desigualtats socials, que té molta incidència en l'augment de la inseguretat ciutadana Per contra, no…
Veneçuela 2010
Estat
Veneçuela va signar un conveni econòmic amb l’Argentina en la foto, moment de la signatura dels ministres d’Economia dels dos països © Presidencia de la Nación Argentina Les eleccions legislatives del mes de setembre van omplir l’agenda política de l’any, marcada pel manteniment de la confrontació i la polarització, que es va aguditzar per la progressiva caiguda de les expectatives del Partit Socialista Unificat de Veneçuela PSUV del president Hugo Chávez, mentre que el suport popular als grups de l’oposició va anar en augment Aquests darrers van reconèixer que el boicot a les…
Argentina 2016
Estat
El president del país, Mauricio Macri, va encetar el seu primer any de mandat amb el propòsit de tornar a posar ordre i renegociar el difícil tema de conjugar la recaptació d’impostos amb la coparticipació fiscal entre el Govern central i les províncies L’Argentina és un país que té un gran component federalista i els poders territorials exercits pels governadors són importants, en bona mesura perquè hi ha força competències que estan descentralitzades En el moment que es va posar en marxa el model anomenat de coparticipació , la proporció de repartiment dels diners entre l’Estat…
el Malpàs
Pas de la carretera de Perpinyà a Narbona, a la frontera catalanooccitana, entre els darrers contraforts de les Corberes i l’estany de Salses, al començament del qual hi ha la font de Salses.
Revue Hispanique
Periodisme
Publicació (no periòdica al començament; els darrers anys, aproximadament bimestral) fundada i dirigida a París per Raymond Foulché-Delbosc el 1894, que aparegué fins el 1930 amb un total de 178 números (80 volums).
Des del 1905 es publicà sota els auspicis de la Hispanic Society of America de Nova York És un recull d’estudis sobre filologia, literatura i història dels països d’àmbit hispànic castellans, catalans i portuguesos Fou la primera revista erudita no catalana que acceptà articles escrits en català i entre els seus collaboradors destacats hi figuraren J Miret i Sans, E Moliné Brasés, RD Perés, J Givanel i J Massó i Torrents
Polinyà de la Ribera

Campanar de la parròquia Sagrat Sopar del Senyor de Polinyà de la Ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre.
El regadiu ocupa la totalitat del territori, gràcies a l’aigua del Xúquer, a través de la séquia dels Quatre Pobles o de Corbera, i el conreu principal és actualment el del taronger 1000 ha resten encara 80 ha d’arrossar, record de l’antic predomini d’aquest conreu, reduït constantment els darrers decennis a favor del taronger Hi ha magatzems de preparació de fruita L’augment demogràfic, constant fins el 1940, s’ha deturat a causa de l’emigració, sobretot cap a França El poble 2246 h agl 2006, polinyaners 12 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial Sant Sebastià fou bastida el 1727…
Millars
Millars(Rosselló)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a banda i banda de la Tet; la plana de la dreta, al S, és dedicada a conreus de regadiu, mentre que al sector N una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla (269 m), que separa les valls de la Tet i de l’Aglí.
La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del segle XIX La superfície agrícola total és de 984 ha Predomina la vinya amb 624 ha 341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat els fruiters ocupen 210 ha presseguers, albercoquers i cirerers, les hortalisses 177 ha enciams i escaroles i els prats i farraginars 7 ha Hi ha una cooperativa agrícola Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per…
Windsor
Ciutat
Ciutat del comtat de Berkshire, Anglaterra. La població, amb Maidenhead, és de 138.800 h [est. 2006].
És situada a les ribes del Tàmesi, enfront d’Eton, a pocs quilòmetres de Londres, a l’W Ciutat de bon principi residencial, bé que en els darrers anys s’hi han establert algunes indústries d’òptica, d’instrumental científic i elèctriques, és un important centre turístic El desenvolupament de la ciutat és degut a la presència del castell de Windsor, que la reina Victòria convertí en residència favorita dels reis anglesos Fou fet construir per Guillem I d’Anglaterra el Conqueridor ~1028-87, i les seves restes són visibles encara al peu d’una torre Fou ampliat en època d’Enric I i Enric III…
Llanera de Ranes

Municipi
Municipi de la Costera, estès al vessant esquerre de la vall del riu Cànyoles, des dels serrats que separen la comarca de la Ribera Alta (alt de Bandolers, 291 m alt.) fins a la séquia de Ranes, prop del riu.
Enclou quatre enclavaments del municipi de Xàtiva en canvi, pertanyen a Llanera set petits enclavaments a la Foia de Cerdà, un a la Plana i l’anomenat Xarrant Una tercera part del territori és ocupada per matollars La resta es divideix entre el secà 300 ha, destinat a vinya, garrofers, oliveres i ametllers, i el regadiu 200 ha, destinat a tarongers 125 ha, hortalisses i tabac 20 ha Els darrers anys hi ha hagut un increment de l’activitat industrial i de la construcció El poble 1 030 h agl 2006, llanerins 139 m alt és al llarg de la carretera i antic camí ral de València al port…
Holstein
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de la Baixa Saxònia, concedit com a comtat (1110) a Adolf de Schaumburg, esdevingut Adolf I de Holstein (mort el 1130).
Els comtes de Holstein lluitaren contra els saxons, els vendes i els eslaus, colonitzaren Slesvig i entraren, per aquest fet, en conflicte amb els darrers La família, amb les seves diferents línies, governà el comtat gairebé quatre segles El representant més destacat fou Gerard III de Holstein-Rendsburg dit el Gran mort el 1340 El 1326 aquest obtingué del rei Valdemar IV de Dinamarca els ducats de Slesvig i Jutlàndia, que eren feus danesos En morir sense fills Adolf VIII de Holstein el 1459, el comtat de Holstein i el ducat de Slesvig passaren —en detriment de la línia de Schaumburg-Pinneberg…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina