Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
Santa Maria de l’Estany
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir des del costat de migjorn J Pagans-TAVISA El monestir de Santa Maria de l’Estany es troba a la part més alta i assolellada de la petita vall de l’Estany, dita així perquè segles enrere hi havia un estanyol o embassament d’aigua al centre de la vall, que fou dessecat mitjançant la construcció d’una mina o gran claveguera el 1554, allargada el 1735, que encara drena l’aigua que altrament s’entollaria encara en el sòl argilós de la vall El monestir i el poble s’aixecaren a l’empara del Grau i del Puig de la Caritat Long 2°06’39” -Lat 41°52’10” Per…
Santa Maria de Gualter (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista aèria de les ruïnes d’aquest antic priorat de Ripoll, situat a la riba dreta del Segre, que fou volat al començament del 1939 ECSA - M Catalán Les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Gualter són a la riba dreta del riu Segre, uns 3 km al nord de la vila de Ponts Mapa 34-13329 Situació 31TCG507435 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Ponts a Tremp, per Folquer i el coll de Comiols Just passat el pont sobre el Segre hi ha les ruïnes del monestir JAA Història Primeres notícies de l’indret La primera documentació escrita sobre Gualter és de l’any 888, quan el comte…
La ciutat medieval de Barcelona
Art romànic
Arqueologia urbana medieval Vista general de les excavacions de l’antic barri de Ribera, a la plaça Comercial ECSA - Servei d’Arqueologia de la Ciutat Els estudis de Barcelona a l’època medieval han estat basats, fins fa poc temps, en treballs de recerca sobre fonts documentals escrites La recerca arqueològica ha estat reservada gairebé exclusivament al coneixement de l’antiguitat romana o bé a la reconstrucció de períodes anteriors mancats d’altres fonts d’informació Qualsevol de les excavacions que han estat fetes a la ciutat discriminava les etapes i produïa forts greuges comparatius vers…
Santa Fe dels Solers (Sant Climent Sescebes)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de migjorn F Tur L’església de Santa Fe és situada en un paratge actualment desert de l’Albera, a la vall del riu Anyet i no gaire lluny del seu marge esquerre, als darrers repeus occidentals del massís del Castellar A la seva proximitat hi ha només el mas Solers, deshabitat Mapa 220M781 Situació 31TDG970962 Amb l’ampliació de l’ocupació territorial del campament d’instrucció militar de Sant Climent Sescebes CIR 9, l’església de Santa Fe i la rodalia dels Solers restaren integrats dins la zona militaritzada Actualment no es pot visitar —ni…
Santa Maria de Vilagrassa
Art romànic
Situació Façana nord de l‘església, on es va traslladar la portada romànica d’una església anterior pràcticament desapareguda ECSA-JA Adell El temple parroquial de Santa Maria es troba situat al bell mig de la vila de Vilagrassa, al Carrer Major, eix principal de l’antiga vila closa, emmurallada En destaca el seu campanar gòtic, d’una acusada inclinació Mapa 33-15 389 Situació 31TCG424127 La vila de Vilagrassa és situada al peu de la carretera N-II i als primers trams de la carretera C-148 de Tàrrega a Balaguer GGB Història Els precedents històrics d’època medieval de l’indret de Vilagrassa…
L’art romànic a l'Urgell
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó La comarca de l’Urgell inclou tres grans sectors, força diferenciats morfològicament i també amb una evolució històrica diversa D’una banda, la conca del Sió, al nord, de l’altra la conca del Riu Corb, al sud, i, finalment, tota la plana central, que té com a centre Tàrrega Mentre que la conca del Sió s’ha de relacionar amb les terres properes de la Segarra i la Noguera, la conca del Riu Corb es pot relacionar més aviat amb les terres septentrionals de l’actual…
Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt (Aiguafreda)
Art romànic
Situació Vista general del conjunt des del peu de la margera de tosca on s’obre la cova d’enterraments oculta per la densa vegetació E Pablo Vista de conjunt de la parròquia des de la part de migdia amb la rectoria i el seu típic comunidor E Pablo L’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost és sobre un massís de pedra tosca a l’extrem nord-oest del terme municipal, en un pendent de la vall de Martinet, aproximadament a la cota 600 Mapa L37-14364 Situació 31TDG384268 El trencant per a accedir-hi comença tot just s’ha passat el quilòmetre 50 a la dreta de la N-152, de Barcelona…
L’art romànic a la Fenolleda
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Fenolleda anteriors al 1300 J Salvadó L’organització de la xarxa de castells de la Fenolleda, que segurament s’havia començat a dibuixar en època carolíngia i que havia restat gairebé ben acabada en l’època de feudalització dels segles XI i XII, va quedar força afectada pel fet que aquesta comarca, al segle XIII, passés a formar part del regne francès, circumstància que li va representar esdevenir la frontera meridional d’aquest reialme, davant de les terres que depenien dels reis catalano-…
Santa Maria de Sorba (Montmajor)
Art romànic
Situació Vista del conjunt, amb el cos d’edifici que forma el martyrium sortint entre l’església i les construccions modernes R Viladés L’església de Santa Maria de Sorba resta situada a la riba esquerra del riu Aiguadora, a un centenar de metres d’aquest i a l’altitud de 489 m sobre el nivell del mar Depèn de l’arxiprestat de Cardona, al bisbat de Solsona, i constitueix el centre de l’agregat de Sorba, format per cases disperses, pertanyent, amb Gargallà, al municipi de Montmajor Dista 8 km, en direcció sud-oest, de Montmajor i altres tants de Cardona, en direcció nord Ben comunicada amb…
L’arquitectura mendicant, motor de canvi
Art gòtic
Gairebé ningú no dubta a hores d’ara sobre la singularitat de l’arquitectura gòtica catalana Ningú no posa en qüestió que, malgrat algunes diferències de matís a l’hora de precisar procedències i cronologies i de concretar influències d’unes àrees territorials sobre unes altres, es pot parlar d’una arquitectura genuïnament catalana –o meridional en un sentit més ampli, si es vol “En veure les esglésies gòtiques del migdia francès, venint del nord, hom sent que s’entra en una altra França, i, en retrobar-les passant els Pirineus, s’endevina entre la Catalunya medieval i les províncies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina