Resultats de la cerca
Es mostren 1378 resultats
Els llibres
Des de l’antiguitat, i sobretot a partir de la impremta, el llibre ha estat l’instrument bàsic per a la transmissió de la informació, dels coneixements, del pensament i de la creació El llibre ha estat peça cabdal per al foment i la difusió de la cultura i símbol per als seus posseïdors de refinament i de benestar social i econòmic No és gens estrany, doncs, que l’índex de lectura de la població hagi estat tradicionalment un dels factors utilitzats per a mesurar el nivell cultural d’un país Probablement, però, al segle XXI perdrà part de la seva importància Ja en el transcurs del…
El progrés de la botànica
Gabinet d’història natural de la família Salvador, sd JB / AF/AHC-JC-RF El segle XVIII va ser un segle especialment important per a la botànica, no tan sols per l’obra que van dur a terme les grans figures europees —al capdavant de les quals hi havia el naturalista suec Carl von Linné 1707-78, que va classificar la flora d’una manera des d’aleshores indiscutible—, sinó perquè el nou món aportava una munió de plantes desconegudes que va acaparar l’atenció dels científics d’arreu L’Espanya illustrada fou el centre de l’activitat que es va generar al voltant d’aquest fet i la institució que més…
Els Grau, una gran indústria
L’empresa de la família Grau és la més important que hi ha a Sabadell, i possiblement a Catalunya, en el sector dels aprestos i acabaments Antoni Grau i Gambús 1835-1899, fundador de l’empresa Grau, SA 1868-1968 Antoni Grau i Gambús va néixer al mateix Sabadell l’any 1835 Va treballar de menut en un dels molins bataners a la vora del riu Ripoll Aquest molí era habitatge i lloc de treball alhora Quan li arribà el moment de fer el servei militar li tocà anar a Cuba, un colònia espanyola que entrava en un període d’agitació política amb l’aparició de moviments independentistes Antoni Grau es…
La maledicció de Tutankamon
Màscara funerària de Tutankamon, que es troba al Museu Egipci del Caire Corel - B Burch George ESM Herbert, comte de Carnarvon, morí de manera inexplicable el 6 d’abril de 1923, al Caire Presentava un estrany quadre de fatiga, amb mal de cap, insuficiència respiratòria i adenopaties diverses d’ençà que una sobtada pneumònia bilateral l’obligà a abandonar l’excavació de la tomba de Tutankamon, pocs dies després d’aquell emocionant 17 de febrer de 1923, data en què fou desclosa la intacta cambra mortuòria del faraó Altres personatges que participaren en l’obertura de la tomba també moriren poc…
Els trens interminables
La Rússia tsarista i els Estats Units vuit-centistes tenien ben poques coses en comú Però en termes territorials compartien un problema l’estepa o la praderia ocupaven el cor de la seva superfície Mals camins ancestrals en el cas rus i rutes a penes fressades en el nord-americà, separaven, més que no pas unien, els dos extrems dels seus immensos territoris Fins que la invenció del segle obrí les portes del gran canvi travessa a travessa, la via fèrria assegurà els confins orientals de l’imperi per als uns i arribà a la costa occidental per als altres El ferrocarril transsiberià recorre 7 416…
De l’Orinoco al Tibet. 1579-1672
La participació catalana en els viatges europeus d’exploració i de reconeixement de l’esfera terrestre iniciats al segle XV fou qualitativament important I més si es pensa en el pes relatiu de la població catalana en el conjunt d’Europa En termes generals, els exploradors catalans de la petita noblesa, com ara Joan Orpí, o jesuïtes com Antoni de Montserrat tenien formació universitària Viatgers i exploradors Les seves propostes s’adreçaren als governs d’alguns dels diferents estats europeus que havien iniciat els viatges de descoberta del món Portugal, la monarquia hispànica, Anglaterra Si la…
Els comtes d’Empúries anteriors al 1300
Art romànic
Belló I de Carcassona segle IX Són ben poques les coses que sabem d’aquest comte Fou comte de Carcassona en temps de Carlemany, per tant abans de l’any 814 Tingué uns fills segurs Giscafred, que fou comte de Carcassona, i Sunifred, que fou comte d’Urgell-Cerdanya i pare de Guifré el Pelós I uns altres fills probables Oliba I, gairebé segur fill de Belló, comte de Carcassona després del seu germà Giscafred, i, l’altre, Sunyer I, comte d’Empúries-Rosselló No sabem de qui era fill ni tampoc on va néixer Tenia els béns patrimonials tocant al Vernet, al Conflent Tampoc no sabem per quin motiu fou…
Samuel Abenmenassé
Història
Literatura
Judaisme
Jueu, potser originari del regne de València, metge i torsimany al servei de Pere el Gran: el 1279 aquest el nomenà, vitalíciament, scriptor noster maior de arabico i, alhora, alfaquimus et fisicus noster, càrrecs que ocupà durant la resta del regnat, en què acompanyà el rei en l’expedició a Tunis i a Sicília (1282-83), període en el qual el substituí com a torsimany a la península el seu germà Jahudà.
Tots dos intervingueren en afers relacionats amb els mudèjars valencians —Jahudà era recaptador dels imposts d’aquests— Samuel, que posseïa immobles a la ciutat de València i al territori de Xàtiva, fou destituït i empresonat al principi del 1286 regnant Alfons el Franc
Borrell II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992), així com d’Urgell (948-992) en morir sense fills el seu oncle Sunifred II d’Urgell.
Regí els tres primers comtats esmentats amb el seu germà Miró fins a la mort d’aquest 966, com a successor de llur pare Sunyer Miró sembla haver-se dedicat preferentment als afers interiors de la ciutat de Barcelona i les comarques limítrofes, mentre que el seu germà s’ocupava de la resta, de les qüestions militars i de les relacions exteriors Després de la mort de Miró I de Barcelona , sense successió, Borrell, vers el 967, es casà a Rodés amb Letgarda de Roergue , filla del comte Ramon I de Roergue, marquès de Gòtia, amb la qual cosa trencà la tradició de prendre muller entre les dames del…
Sant Andreu de Biscarri (Isona)
Art romànic
Situació Notable edifici romànic amb algunes ampliacions, l’únic element que ha perviscut enmig del camp de ruïnes en què s’ha convertit la seva antiga població ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Andreu, amb el cementiri al costat, es troba a la part alta del poble vell de Biscarri, actualment abandonat, al qual s’accedeix des del poble nou, construït sobre la carretera d’Artesa de Segre a Isona JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG428636 Història La primera referència coneguda d’aquesta església data del 1068, com una de les esglésies beneficiades pels llegats establerts en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina