Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Els elements del paisatge terrestre
Una mirada de conjunt Els elements que donen forma a la superfície terrestre —les muntanyes i els turons, les valls i les planes, els rius, els llacs i les costes marines— són el resultat de l’acció combinada de processos geodinàmics interns o endògens i externs o exògens Els primers són causats per la mateixa Terra i originats al seu interior, i els segons tenen lloc gràcies a la presència de l’atmosfera, la hidrosfera és a dir el conjunt de totes les aigües —mars, llacs, rius, pluges— presents a la Terra i la biosfera el conjunt de totes les formes de vida animal i vegetal La mateixa acció…
Lluís Borrassà
Art gòtic
Des de les primeres notícies sobre Lluís Borrassà –facilitades per J Puiggarí el 1860– fins ara, la consideració de la seva pintura ha estat molt gran Puiggarí va ser qui va atribuir per primera vegada una taula a Lluís Borrassà, la benedicció de sant Hipòlit als seus servents del retaule dels Sants Llorenç, Hipòlit i Tomàs d’Aquino de la catedral de Barcelona ara al Museo Franz Mayer de Ciutat de Mèxic L’obra de Borrassà va gaudir encara de més acceptació a partir dels primers anys del segle XX, arran del descobriment que l’identificava com l’autor del retaule de Santa Clara de Vic La màgia…
La tardor
Acabada la brillantor de l’estiu, arriba l’estació de les fulles ocres i dels prats rossejants, de les ombres allargassades i les postes de sol llargues i roents, una tardor daurada que és seguida per la tardor freda i desavinent dels arbres nus, despullats, la de Tots Sants i el Dia de Difunts, només mitigada per l’estiuet de Sant Martí La tardor fa pensar que es va cap al fred “De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu” El sol minva fins al solstici d’hivern, és l’estació de les quatre setmanes d’advent, segons el calendari litúrgic, l’espera penitencial, l’esperança del Nadal…
Associacionisme, teatre popular i espectacles de carrer
El teatre amateur La industrialització i l’adveniment de la societat capitalista comportaren canvis profunds en la societat i en la cultura popular La distracció quotidiana dels homes, un cop acabada la jornada laboral, era el cafè o la taverna, llocs en què bevien i es jugaven el sou Les dones s’havien d’acontentar amb el safareig al carrer o a la botiga Representació de l’obra El barret de palla d’Itàlia , d’E Labiche, duta a terme el 1983 pel quadre escènic del Foment Hortenc, una entitat fundada ja l’any 1887 i que des dels seus inicis ha mantingut un elenc teatral de molt…
Ucraïna

Estat
Estat de l’Europa oriental, que limita al N amb Bielorússia, al N i l’E amb Rússia, al S amb la mar d’Azov i la mar Negra, al SW amb Moldàvia i Romania i a l’W amb Hongria, Eslovàquia i Polònia; la capital és Kíiv.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Ucraïna és formada per un basament de roques cristallines granit i gneis recobert de materials sedimentaris, anomenat massís ucraïnesovolinià, el qual s’estén en direcció NW-SE des de la vall del Horin fins a la mar d’Azov i aflora a la regió de Volínia Sobre aquest sòcol s’estenen un conjunt de planes que ocupen la major part del territori i constitueixen l’extrem meridional de la gran plana russa, que ací ofereix diverses regions força diferenciades La muntanya solament ocupa una petita part a l’W i a l’extrem S de Crimea Així, hom…
Algèria

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional que limita al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Tunísia i Líbia, al S amb Mali i Níger i a l’W amb Mauritània i Marroc; la capital és Alger.
La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…
Israel

Estat
Estat de l’Àsia occidental, enclavat essencialment a l’antiga Palestina, que limita al N amb el Líban i Síria, a l’E amb Jordània, al S amb el golf d’‘Aqaba, al SW amb Egipte i a l’W amb la Mediterrània. Ocupa i administra els alts del Golan i una part de Cisjordània, en la qual el territori de Gaza i la ciutat de Jericó disposen, des del 1994, d’un règim autonòmic palestí. La capital és Jerusalem, però aquest estatus està en discussió.
La geografia física El territori d’Israel comprèn una plana litoral d’uns 184 km de longitud que s’estén a la vora de la mar Mediterrània, una gamma de relleus poc elevats a l’interior, la màxima altitud de la qual és assolida al N, a les muntanyes de Galilea, on es troba el cim més alt del país Har Meron, 1208 m, la depressió que inclou la vall del Jordà i la mar Morta, a l’E, on s’assoleixen els 396 m sota el nivell del mar i, al S, el Nègueb, regió desèrtica de forma triangular limitada a l’E amb Jordània i a l’W amb el Sinaí, que a l’extrem…
Unió Europea

Bandera de la Unió Europea
© Unió Europea
Política
Organització supraestatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic.
Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un futur poder…
Sant Pere de Roda o de l’Esquerda (les Masies de Roda)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de tramuntana Hom pot veure al fons la cara interior del mur de migjorn i més a primer terme el mur exterior de tramuntana, d’una alçària d’un metre aproximadament A desgrat de la seva ruïna, aquest temple deixa encara endevinar amb facilitat la seva estructura original G Llop Aquesta església es troba situada en el conjunt que forma el poblat medieval, del qual constitueix el centre La situació i el camí per arribar-hi són, doncs, els mateixos que hem indicat per al poblat JVV L’església de Sant Pere de Roda…
Sant Esteve d’Andorra la Vella
Art romànic
Situació Vista general de l’absis de Sant Esteve d’Andorra la Vella, única estructura romànica que resta d’aquesta església És l’e xemplar més gran de totes les Valls d’Andorra JM Ubach Aquesta església es troba al centre urbà, a la plaça del príncep Benlloc, lloc des d’on hom pot accedir a l’interior també s’hi pot accedir per l’antic Carrer Major L’únic lloc des d’on és possible de veure l’absis, és per la rambla Molines Situació x 1°32′05” — y 42°30′30” XLM Història L’església de la capital de la vall és una de les sis parròquies tradicionals i per això és esmentada sovint com a parròquia…