Resultats de la cerca
Es mostren 3065 resultats
Sant Pere de Montfalcó Murallat (les Oluges)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere és a l’extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat Són poques les notícies d’època medieval referents a la parròquia de Sant Pere És molt possible que fos fundada poc després de la conquesta del lloc de Montfalcó per Bernat, comte de Berga, a mitjan segle XI, quan aquest fundà o amplià el castell de Montfalcó Aquesta església formà part del bisbat d’Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI La primera referència al temple del castell de Montfalcó es troba en l’inventari dels béns que tenia Guillem Ramon, comte de…
Santa Maria de Vilarmilà (Llupià)
Art romànic
Situació Detall de l’absis ECSA - JL Valls Banda nord-est de l’edifici de Santa Maria de Vilarmilà, on destaca l’aparell de petit carreu ECSA - JL Valls Aquesta església és situada a l’est del poble, a l’extrem de llevant del terme, sobre el camí de Pontellà per la D-23 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 28,8” N - Long 2° 47’ 45” E Història Són poques les notícies històriques sobre aquesta església Hom sap que fou donada al monestir del Camp per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna 1130-1148 i confirmada a aquell priorat el 1163 per una butlla del papa Alexandre III, en la qual apareix amb el…
Eivissa
Historiografia catalana
Revista fundada a Eivissa al mes de març del 1944 amb el nom d’Ibiza, i rebatejada als anys setanta com a Eivissa.
Entre el 1944 i el 1950 fou editada per la Societat Cultural i Artística Ebusus Del 1950 al 1971, se n’encarregà l’Instituto de Estudios Ibicencos, creat el 1949 depenent del CSIC Durant la seva història ha mantingut una periodicitat com a mínim anual, tot i que, almenys teòricament, des del 1972 esdevingué semestral Aquest ritme d’aparició pública només esdevingué regular a partir dels anys norantaGradualment, l’objectiu de publicar les collaboracions literàries que havia caracteritzat la primera època donà pas, en la segona, a la preferència per les obres de recerca, bàsicament sobre…
Abreviacions
Abreviatures S’escriuen amb punt final o amb barra inclinada C Charles, J-P Jean-Paul, T Thomas JM, L Lluís, MÀ abreviatura catalana, Mª Á abreviatura castellana Dra , Mn , Sr , Sta av , bda , c , ctra o cra , entl , pta , pral , rbla , rda a/e adreça electrònica, correu-e , núm , tel fra , h habitant antol , coll , ibíd , íd , ob cit , s d , s l, s n , seg, Però 1r , 2a , 3es , 4t , 5è , 9ns Pluralitzem només les abreviatures per contracció, que conserven les darreres lletres del mot admdors , fres , Illms Srs , ptes Però coord coordinador, coordinadors, pàg pàgina, pàgines, s segle, segles…
Mosquiter pàl·lid
Àrea de nidificació del mosquiter pàllid Phylloscopus bonelli als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest petit moixó és un migrador transsaharià que nia als Països Catalans continentals, mentre que s’observa d’una manera escassa en migració per qualsevol lloc, àdhuc les Illes És una espècie nidificadora estival molt estesa i bastant comuna al N de l’Ebre Al País Valencià solament cria a les comarques interiors muntanyoses o continentals, i defuig una àmplia franja litoral, de clima molt més mediterrani i sec, que s’eixampla progressivament cap al S, alhora que esdevé rar a les…
Capó reial
El capó reial és actualment als Països Catalans un migrador molt escàs, però que sembla regular, car es coneixen observacions de gairebé tots els anys Antigament havia estat molt més freqüent, perquè les poblacions que niaven a l’occident europeu travessaven regularment les nostres terres Aleshores era fins i tot comú en algunes localitats, com per exemple al delta de l’Ebre, on encara la dècada dels anys 40 s’observaven grups importants de fins i tot centenars d’ocells que es sedimentaven en aquesta zona durant el setembre i l’octubre S’ha recollit un total de 53 observacions, que es…
Les serres de la Penya Roja, la Carrasqueta i els Plans
Pendents sud-orientals de la serra de la Penya-roja Ramon Dolç Les serres de la Penya Roja, la Carrasqueta i els Plans 215, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Des de Tibi i Xixona fins a Alcoleja se succeeixen una sèrie de muntanyes que fan de frontera entre el món biogeogràfic valencià i el desert alacantí, tot dins d’un marc geològic amb forta dominància de materials del Terciari Cap al sud es troba la serra de Penya-roja, que separa Tibi de Xixona i és coronada per la penya de Migjorn 1226 m i vorejada de barrancs espectaculars, com el de la Llibreria, prop de la Sima…
mampara
Transports
Envà de fusta o de ferro amb el qual són separats i tancats els diferents allotjaments d’una nau; constitueixen, per tant, les parets de l’embarcació, llevat de les que donen a la part exterior del buc.
salve
Música
Antífona mariana, començada amb els mots Salve Regina, mater misericordiae, ’Déu vos salve, reina i mare de misericòrdia', que hom canta cada dia després de l’ofici de completes, llevat del temps pasqual, que es canta Regina coeli.
Abans de la simplificació de les rúbriques del breviari 1956, la salve es recitava o cantava després de cada hora canònica des de les primeres vespres de la Trinitat fins a la nona del dissabte abans d’advent El text es distribueix en sis frases i tres invocacions finals la melodia gregoriana, de to primer, és neumàtica des del segle XVII, però, se’n canta també una de sillàbica, d’Henry Du Mont, en to cinquè Ha estat atribuïda al monjo Hermann de Reichenau 1013-1054, a Ademar de Montelh m 1098 o també a Pedro de Mezonzo m 1002, bisbe de Santiago de Compostella Introduïda a Cluny el 1135,…
Monesma de Ribagorça
L’ermita de Monesma de Ribagorça
© Fototeca.cat
Antic municipi de la Ribagorça, annexat el 1970 al de Queixigar (llevat de l’antic terme de Sant Esteve del Mall d’aquest darrer municipi, annexat al de la Pobla de Roda), que formen l’anomenat Monesma i Queixigar.
L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero , Puiol i la Torre , i diversos despoblats el de Sant Antoni, Colatxoa , Giró i Soliveta L…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina