Capó reial

Plegadis falcinellus (nc.)

El capó reial és actualment als Països Catalans un migrador molt escàs, però que sembla regular, car es coneixen observacions de gairebé tots els anys. Antigament havia estat molt més freqüent, perquè les poblacions que niaven a l’occident europeu travessaven regularment les nostres terres. Aleshores era fins i tot comú en algunes localitats, com per exemple al delta de l’Ebre, on encara la dècada dels anys 40 s’observaven grups importants de fins i tot centenars d’ocells que es sedimentaven en aquesta zona durant el setembre i l’octubre.

S’ha recollit un total de 53 observacions, que es reparteixen per tots els Països Catalans, llevat d’Andorra, tant pel litoral com pel rerepaís. Com és lògic, les dades són més abundants als aiguamolls del litoral, i sobretot al delta de l’Ebre, on hi ha un gran nombre d’observacions (20). Per il·lustrar l’esmentada rarificació d’aquest ocell, val la pena esmentar que només 24 de les 53 dades s’han produït entre el 1970 i el 1984, anys amb una intensitat de prospecció i un nombre d’observadors molt superiors a les èpoques passades.

Es coneixen observacions de capons reials per les nostres terres del març al novembre. El pas primaveral comença al final de març (primera observació el 25.03.62), arriba al màxim durant l’abril (6 dades), i torna a baixar el maig. Les dades del maig a l’agost són molt escasses i és difícil separar els ocells migradors, d’un pas o de l’altre, dels ocells estiuejants, car en aquesta espècie són coneguts estacionaments perllongats en zones adients. El pas de tardor és molt més acusat i té la seva màxima durant el setembre i l’octubre (11 i 9 observacions, respectivament). Les dades tornen a ésser molt escasses el novembre (límit el 24.11.56).

Actualment, les observacions es refereixen a individus solitaris, o a petits grupets de fins a 4 o 5 exemplars; hi ha, però, una dada excepcional de 22 ocells el 14.04.74, al delta de l’Ebre.

Les zones on han estat localitzats individus d’aquesta espècie inclouen tota mena d’ambients aquàtics, com aiguamolls, llacunes litorals, estanys, salobrars, badies marines, albuferes, salines, arrossars, embassaments artificials, vores de rius i, fins i tot, sèquies de reg.