Resultats de la cerca
Es mostren 1555 resultats
Pere de Fontaines
Art gòtic
Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…
Sant Pere de Talteüll (Massoteres)
Art romànic
Situació Església singular formada per dues naus paral leles, capçades a llevant per sengles absis semicirculars ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Pere és situada dins el nucli de població de Talteüll, prop de l’antic castell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG613312 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent XSB Història Una de les primeres mencions documentals d’aquesta antiga parròquia del bisbat d’Urgell data del 1065, any en què al testament sacramental d’Ermengarda, jurat sobre l’altar de Sant Protasi d’Ivorra, s’especifica que la testadora, entre…
Kosovo

Vista del centre de Pristina
Estat
Estat dels Balcans reconegut per la major part d’estats membres de la Unió Europea com a República de Kosovo; limita al N i a l’E amb Sèrbia, al SE amb Macedònia del Nord, al SW amb Albània i a l’W amb Montenegro; la capital és Pristina.
La geografia Forma part dels Alps Dinàrics i comprèn les valls de Kosovo i de Metohija  La població, majoritàriament albanesa més del 70%, viu bàsicament de l’agricultura cereals i vinya, la mineria cromita, plom i zinc i d’una escassa indústria Conquerit pels otomans, que hi guanyaren les batalles de batalla de Kosovo Polje 1389 i la  batalla de Kosovo 1448, la primera contra els serbis i la segona contra una coalició cristiana encapçalada per Hongria, després de la primera guerra balcànica 1912 passà a Sèrbia, i el 1918, al regne dels serbis, croats i eslovens des del 1929, Iugoslàvia La…
Parotiditis
Patologia humana
Definició La parotiditis o galteres és una malaltia infectivocontagiosa molt freqüent, d’origen víric, que habitualment afecta infants o adolescents, caracteritzada per una inflamació de les glàndules salivals i, en alguns casos, d’altres òrgans, com el pàncrees i els testicles Causes L’ agent etiològic de la parotiditis és el virus de la parotiditis , un virus ARN que pertany a la família dels Paramyxoviridae , de forma esfèrica i una grandària d’uns 200 nm de diàmetre L’ hàbitat natural del virus de la parotiditis és l’organisme de les persones infectades La font de la infecció és…
Casa del carrer del Bisbe Caçador (Barcelona)
La domus Vista d’un sector de la casa poc després de l’excavació Arxiu de la Secció d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona - A Martín i L Gonzálvez Aquesta casa romana va ser localitzada en un solar de l’illa de cases delimitada pels actuals carrers del Bisbe Caçador, Sotstinent Navarro, Baixada del Bisbe Caçador i Lledó Concretament, correspon a l’edifici que té la seva entrada principal al carrer del Bisbe Caçador, núm 4, just al costat del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Aquest carrer és una fossilització d’un dels cardines de la colònia, la claveguera…
Traumatisme òtic
Patologia humana
Definició Són anomenades traumatismes de l’orella les agressions externes que poden provocar lesions en les estructures de l’òrgan com ara cops, ones expansives o canvis de pressió sobtats Els cossos estranys , és a dir, qualsevol objecte que s’introdueixi en el conducte auditiu extern, poden també ocasionar lesions d’orella Tipus, causes i manifestacions És freqüent que els traumatismes causin ferides i contusions del pavelló auricular , ja que per la seva situació externa, als costats del cap, aquest és molt vulnerable a tota mena d’agressions Les contusions causen dolor, de vegades intens…
Bhutan

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat al vessant meridional de l’Himàlaia i limitat al N per la Xina i a l’E, S i W per l’Índia; la capital és Thimphu.
La geografia La geografia física Bhutan presenta un relleu molt muntanyós, que decreix de nord a sud Hom hi distingeix tres zones els Duars, altiplà detrític prehimalaià al sud, d’uns 400 m d’altitud, l’Himàlaia Mitjà, regió solcada per moltes valls i on les muntanyes no superen els 3000 m, i el Gran Himàlaia al N del país, els cims del qual assoleixen els 7000 m El cim més alt és el Chomo Chāri 7314 m El clima varia segons les regions així, el nord té un clima d’alta muntanya, amb precipitacions de neu, i els Duars un clima tropical càlid amb gran quantitat de precipitacions més de 6000 mm…
arxiu
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsió d’una utilització jurídica o històrica.
La descoberta de l’escriptura i la possibilitat de fer-la duradora produïren la creació dels arxius on conservar les actes, els contractes o els comptes Els arxius reials més antics han estat descoberts modernament en les excavacions de Mesopotàmia i a l’Àsia Menor la ciutat de Mari’ ha proporcionat més de 20000 peces de terra cuita amb escriptura cuneïforme des del segle XIX aC, i semblantment la ciutat d’Ugarit, on fou reconeguda una distribució entre texts diplomàtics, administratius i de comptabilitat, així com al palau d’Assurbanipal, de Nínive segle VIII aC Són també notables l’arxiu…
Martí I de Catalunya-Aragó
Martí I de Catalunya-Aragó segons la miniatura dels Privilegis de la Cartoixa de Valldecrist
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1396-1410) i de Sicília (Martí II) (1409-10).
Fill segon de Pere el Cerimoniós  i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí el 1380 Per…
, , 
Miquel de Santjoan, ardiaca de Girona, i Alfons de Tous, rector del Pi (1389-1413)
L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina