Resultats de la cerca

Les avantguardes “històriques” Al començament del segle XX la producció artística ha arribat a un punt de ruptura respecte de la tradició, i cada cop es fa més profund el solc que durant molt de temps separà els artistes del gran públic i determinà el distanciament existent en part encara ara entre els “intellectuals” i la gran majoria de la gent L’art, en privilegiar sobretot el treball teòric, se serveix ara de llenguatges que escapen a la comprensió immediata de l’obra per part del públic Fins aleshores aquest reconeixia de seguida els temes tractats En realitat, però, el simple…

La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…

L’economia catalana de l’estabilització a la crisi trets generals Portada de la revista «Destino» de l’1 de febrer de 1964, que mostra una fotografia d’una caravana de cotxes, sota el titular "Cuando todos tengamos coche" El 21 de juliol de 1959, després d’uns quants mesos de negociacions i de dubtes, era aprovat pel govern espanyol el decret llei anomenat d”’Ordenación económica”, peça clau de la nova política econòmica, amb la qual s’intentava d’evitar la gravíssima crisi a la qual hom veia abocada l’economia espanyola L’anomenat Pla d’Estabilització era un tractament de xoc que tingué, ben…

És situada entre els parallels 39° 15´ 45´ punta de ses Salines i 39° 57´ 15´ cap de Formentor de latitud N, i els meridians 2° 21´ 23´ punta Negra de Sant Elm i 3° 39´ 22´ cap de Pera de longitud E És separada uns 37 km de l’altra balear, Menorca, al N, i 81 km de les antigues Pitiüses, mentre que la distància de la costa continental supera els 200 km aquesta situació li confereix un grau elevat d’insularitat Les dimensions màximes de l’illa són 96 km d’E a W i 76 km de N a S amb una superfície de 3625,77 km 2 el 72,3% de la total de l’arxipèlag i 416 km de costa La geografia El clima…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El nombre d’edificis civils o militars a Andorra, de l’època estudiada en aquest llibre, és força reduït, si es compara amb el nombre considerable de monuments religiosos de l’alta edat mitjana Aquest desequilibri darrerament ha restat una mica compensat gràcies a les notables excavacions que han estat realitzades —i que s’estan realitzant— al territori andorrà, d’una manera especial, la de Sant Vicenç d’Enclar i la de les Bons i, en un temps molt proper, la de la necròpolis de l’església de Sant Joan de Caselles aquestes excavacions evidentment…

La bibliografia que es presenta a continuació recull les obres més representatives que poden consultar-se, amb relació al segles XIX i XX, però no pretén tenir un caràcter exhaustiu s XIX I Part general Llibres Albareda, Joaquim 1981 La industrialització a la Plana de Vic, Patronat d’Estudis Ausonencs, Vic Albareda, Joaquim i Surinyach, Miquel 1988 La industrialització a Manlleu, Museu, Manlleu Alberch i Fugueras, Ramon 1978 Els orígens de la Girona Contemporània La crisi de començaments del segle XIX, Institut d’Estudis Gironins, Girona Alemany, Joan 1984 El port de Barcelona Història i…

Els conidis són la forma de reproducció més general en els deuteromicets, fongs que es reprodueixen exclusivament per via asexual El dibuix mostra diferents tipus de conidis, als quals s’aplica una terminologia especialitzada 1 escolecòspora , una espora estreta i llarga, pluriseptada 2, 3 ameròspores espores unicellulars, no dividides globosa i ellipsoïdal, respectivament 4 didimòspora , una espora bicellular 5 dictiòspora , espora multicellular amb septes transversals i longitudinals 6 fragmòspora , espora multicellular, només amb parets transversals també és una feòspora , pel fet que té…

La biologia i l’ecologia dels cursos d’aigua Exceptuant les àrees irrigades per la mà humana, enlloc del món no hi ha tanta aigua dolça disponible com a les selves intertropicals Les generoses pluges que reben, en efecte, alimenten amples i complexes conques fluvials d’aigües permanents Tanmateix, l’estacionalitat, i per tant el règim de pluges i els períodes de crescuda de les aigües, es fa notar progressivament i de forma simètrica a mesura que hom s’allunya de l’equador, la qual cosa comporta variacions en el comportament de les conques fluvials Aquest fet resulta especialment constatable…

Cadascú al seu lloc, però més insectes que altra cosa L’inventari de les espècies animals vivents, sobretot la de les que viuen a les selves equatorials i tropicals, és ben lluny de ser complet Les dramàtiques destruccions sofertes pel patrimoni forestal del nostre planeta han portat a l’extinció d’un nombre considerable de formes animals —i vegetals—, abans que la seva existència fos documentada i reconeguda, però això no obstant sabem que les selves plujoses equatorials representen, absolutament, el més ric i prestigiós dipòsit de biodiversitat animal de tot el planeta És difícil valorar…

Situació Vista aèria de la ciutat des del sector sud-est, amb el Segre en primer terme i el turó de la Seu Vella centrant el nucli antic ECSA-J Todó La ciutat de Lleida, capital del Segrià, és situada a redós d’un puig esglaonat 154, 65 m d’altitud, a la riba dreta del Segre La primitiva ciutat s’assentà sobre l’esmentat puig, dit del Castell, el qual, amb forma de piràmide escapçada, té tres graons roquers ben pronunciats, que esmenten ja els documents medievals la Roca Sobirana, on hi ha la Suda la Roca Mitjana, on hi ha la Seu Vella, i la Roqueta, entre el revellí de Louvigni i el baluard…