Resultats de la cerca
Es mostren 2632 resultats
Sant Blai (Lés)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, des del costat de llevant, amb la capçalera F Junyent-A Mazcuñan Aquesta capella es dreça darrere l’edifici anomenat Era Baronia, situat a l’extrem septentrional de la població, a l’indret on actualment hi ha el càmping de Lés Mapa 148M781 Situació 31TCH133428 Situats a la població de Lés, cal dirigir-se al nucli antic, que és presidit per l’església parroquial Un cop arribats en aquest punt, hom pot veure el camí, degudament senyalitzat, que mena al càmping, darrere el qual s’alça la capella Església Es tracta d’una petita construcció,…
Santa Magdalena de la Vall o del Soler (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Aquesta església, adossada a un mas abandonat el Soler o Solerot, és situada, a frec de camí, en una zona planera envaïda de conreus, entre els masos de Cal Ninet i de l’Espinac, a la banda occidental del terme Mapa 34-14391 Situació 31TCG723232 S’hi arriba fàcilment, tant des de Calaf com des d’Igualada, per la carretera de Jorba a Ponts Molt poc abans de la fita del quilòmetre 32, on hi ha el trencall de Calonge de Segarra, a mà esquerra, s’inicia el camí carreter que, amb un recorregut d’un quilòmetre aproximadament, hi mena Tot i que es pot penetrar a l’interior de la capella a…
Sant Cristòfol de Cunit
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-est amb els absis romànics ornamentats amb lesenes i obertures de doble esqueixada J Pahissa L’església de Sant Cristòfol és situada dins del poble de Cunit, a la carretera de Tarragona a Barcelona per la costa, entre Calafell i Cubelles JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF856618 Història La primera referència escrita de Cunit és de l’any 991, en què s’esmenta el lloc de l’aigua de Cunit, prop del mar Tanmateix, la primera notícia documental de l’església no es troba fins el 1279 El 1363 el bisbe de Barcelona decretà la unió de l’església a…
Sant Miquel del Soler de Dalt (Odèn)
Art romànic
Situació Situada en una vall entre el nucli de Canalda i el castell d’Odèn, forma part de la parròquia de Santa Cecília d’Odèn Prop seu hi ha els masos del Soler de Dalt i el Soler de Baix, emplaçats a migjorn de la serra del Port de Comte, al sud-est del seu contrafort meridional, la serra d’Odèn, i al sud-oest de la serra de Querol Mapa 291M781 Situació 31TCG736642 Aspecte que ofereix l’exterior de l’església, a mà dreta, situada vora el mas Soler de Dalt, que apareix a mà esquerra de la foto L Prat Vista de l’exterior de l’església, amb l’absis a primer terme L Prat En arribar a la font de…
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
Cartoral de Carlemany
Historiografia catalana
Col·lecció documental de l’Arxiu Diocesà de Girona, formada per dues col·leccions de còpies d’escriptures transcrites (cartoral).
La part més antiga, que comprèn 200 folis, fou escrita entre el 1209 i el 1219 la segona part, relligada posteriorment, fou escrita entre el 1318 i el 1323 i conté 38 folis L’obra és una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal El llibre es coneixia ja amb aquest nom durant el segle XVI, nom que prové d’una lectura defectuosa del primer document copiat, un privilegi del rei Carloman de l’any 881 Es desconeixen els autors de les còpies, però es constata una gran semblança entre la primera part i el Llibre gran de la Sagristia major de la…
Liber feudorum maior
Historiografia catalana
Cartulari conservat a l’ACA que conté els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i als altres comtats que s’hi integraren.
El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del segle XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i Jaume I La part documental s…
Tulio Halperin Donghi
Historiografia catalana
Historiador argentí.
Vida i obra És un dels analistes del passat argentí i de l’Amèrica Llatina més destacats Ha dedicat la majoria dels seus treballs a la història argentina del s xix, i les seves anàlisis incorporen punts de vista tan diversos com la historiografia, la història rural, la història econòmica i la història del pensament Cursà estudis de química i posteriorment abandonà aquesta disciplina i ingressà a la Facultat de Dret i Ciències Socials 1950 i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires 1952-54 El 1952 es graduà en dret poc temps després, el 1954, inicià la docència…
Josep Antoni Maravall i Casesnoves
Historiografia catalana
Historiador especialista en ciència i teoria polítiques.
Vida i obra Fou doctor en dret i catedràtic d’universitat Des del 1955 fins a la seva mort fou professor d’història del pensament polític i social a la Universidad Complutense de Madrid Membre de la Real Academia de la Historia, dirigí Cuadernos Hispano-Americanos i collaborà en Cruz y Raya , Revista de Occidente , El Sol , Asclepio i diverses publicacions estrangeres És conegut, principalment, pel seu estudi de la cultura espanyola renaixentista i barroca, que ell caracteritzà àmpliament Tot i ser, per la seva formació, un especialista en teoria política, els paràmetres del seu treball…
Federació Internacional de Joventuts Musicals
Música
Organització d'abast internacional dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals entre els joves.
És una xarxa d’associacions nacionals que ofereix activitats musicals múltiples i diversificades Les seves activitats tenen com a objectiu desenvolupar l’interès dels joves per la música i iniciar-los en el món de la creativitat, lluny de qualsevol discriminació i a la recerca d’una societat respectuosa i interessada per la identitat cultural de cadascú El moviment sorgí simultàniament l’any 1939 a Bèlgica, promogut per Marcel Cuvelie, director de la Société Philharmonique de Bruxelles, i per René Nicoly, a França El 1940, arran del primer “Concert pour la Jeunesse”, Marcel Cuvelier fundà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina