Resultats de la cerca
Es mostren 3967 resultats
Horacianes
Literatura catalana
Poemari de Vicent Andrés i Estellés, que consta d’una sèrie de vuitanta poemes liriconarratius, escrits entre el 1963 i el 1970, i publicat, en versió revisada, per primer cop al segon volum de les obres completes de l’autor, Pedres de l’àmfora (1974).
És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular, localista i fragmentari El motiu que va provocar…
La dracma de Rhode
La colònia grega de Rhode va encunyar a l’inici del segle III aC una de les monedes més belles de totes les fabricades a la península Ibèrica durant l’antiguitat Es tracta d’una dracma de plata que mostra un cap femení i la llegenda grega «RODETON» a l’anvers i una rosa al revers Ambdós dissenys estan modelats amb una gran elegància i equilibri de formes El cap de la dama es representa de perfil i amb el pentinat adornat amb espigues, arracades de triple penjoll i un collaret, d’acord amb la millor tradició artística de les seques gregues, especialment la de Siracusa Aquesta…
El bosc de Boixavila
Avetosa al bosc de Boixavila Ernest Costa El bosc de Boixavila 216, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Als confins dels departaments dels Pirineus orientals i l’Aude s’estenen els boscos d’Aigüesbones, Boixavila, Rabolhet i Ginclà, que sovint són agrupats sota el nom únic de bosc de Boixavila L’altitud varia entre els 800 i els 1300 m, i el clima es fa més atlàntic són freqüents les boires sobre les carenes És colpidor el contrast entre la vegetació mediterrània de les valls veïnes de l’Aglí i de la Bolzana 300 m d’altitud i la del bosc de Boixavila La humitat…
La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena
Avetosa a la zona de Sant Joan de l’Erm Ernest Costa La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena 28, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Torreta de l’Orri 2437 m i la veïna vall de Santa Magdalena són a la zona de transició entre els sectors central i oriental dels Pirineus Aquesta situació fronterera, apreciable tant a nivell climàtic com biogeogràfic, com també el considerable gradient altitudinal de la zona, es tradueixen en una elevada diversitat biològica Els materials litològics més abundants són els esquists, encara que existeixen petits…
Els tapissos microbians del delta de l’Ebre
Tapissos microbians de la punta de la Banya del delta de l’Ebre Ricard Guerrero Els tapissos microbians són biopellícules biofilms complexes constituïdes per microorganismes procariotes que s’estableixen en la interfície sediment-aigua-aire Constitueixen una comunitat molt estructurada, en què la producció de metabòlits i el seu consum estan separats espacialment A més, els tapissos presenten gradients molt intensos de llum, potencial redox, oxigen i sulfhídric associats a la distribució vertical de les variables ambientals Els tapissos microbians constitueixen un exemple d’…
Els testudínids: tortugues de terra
La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada Els testudínids són quelonis terrestres, generalment herbívors, encara que també mengen carronya, excrements i invertebrats diversos Són estesos quasi arreu del món, a regions càlides, llevat d’Austràlia Es caracteritzen per la possessió d’una closca dorsal fortament bombada, potes gruixudes quasi cilíndriques…
Crèdit català (1881-1924)
La constitució Obligació del Crèdit Català, 1886 És una societat que es creà el 20 de novembre de 1883 Segons els estatuts socials “ el objeto de la sociedad es organizar, establecer, desarrollar y esplotar sic toda clase de negocios que sean o tengan relación con la Banca, Industria, Comercio, Ciencias, Letras y Artes, etc y que se consideren de probable éxito para lograr una buena renta a los accionistas que impusieren su capital ” Tant el capital com l’accionariat queden lluny de la majoria dels projectes ambiciosos El capital és tan sols de 250 000 pessetes i se’n desemborsen només 125…
Austràlia 2013
Estat
Entre el gener i l’abril del 2013 la primera ministra laborista, Julia Gillard, va anar perdent popularitat a favor de Tony Abbott, líder de l’opositor Partit Liberal Nacional Aquesta tendència es va accentuar quan al febrer el partit dels verds, que formava part de la coalició governamental, va abandonar el Govern, i després que Kevin Rudd, el seu rival dins del Partit Laborista ALP, promogués una votació que va forçar la dimissió de Gillard, la qual a més es va retirar de la política, i que el va convertir en el líder del partit i primer ministre Malgrat el cop d’efecte, a les eleccions de…
Uruguai 2013
Estat
El ministre uruguaià Daniel Olesker centre va defensar la regulació i el control estatal de la marihuana, una proposta que es va aprovar al juliol a la Cambra de Diputats © Presidencia de la República del Uruguay El president José Mujica va afrontar l’etapa final del seu mandat amb una iniciativa per a despenalitzar la producció i la venda de marihuana, que va propiciar un debat molt agitat al país De fet, la proposta es va aprovar al juliol a la Cambra de Diputats només amb els vots del Frente Amplio, la coalició que dóna suport al Govern, i va passar al Senat perquè tramités la seva…
efecte Doppler

Si la font F no es mou, la freqüència de les ones és la mateixa per a A i B (a dalt); si F s’allunya de A i s’acosta a B, hi ha un desplaçament cap al vermell per a A i cap al violeta per a B (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Donada una font que emet una ona (sonora, electromagnètica, etc), diferència entre la longitud d’ona emesa i la longitud d’ona que percep un observador, causada pel moviment relatiu entre font i observador.
Descobert per Doppler el 1842, fou descobert independentment per Fizeau el 1848, per la qual cosa és anomenat també efecte Doppler-Fizeau En el cas del so, l’efecte es tradueix en l’augment del to cap als aguts en aproximar-se la font a l’observador i en la disminució cap als greus en allunyar-se'n per exemple, és el cas del xiulet de la locomotora En el cas de la llum, el moviment d’aproximació entre la font lluminosa i el receptor produeix un desplaçament de les ratlles de l’espectre cap al violeta, mentre que un allunyament de la font en provoca un desplaçament cap al vermell A escala…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina