Resultats de la cerca

Les biblioteques han anat evolucionant al llarg de la història de la humanitat, i ho han fet pel que fa a suports, la forma en què s’organitzen i sobretot en les funcions que els corresponen, la part de la població que en fa ús i, per tant, també el paper que hi té el bibliotecari Des d’una visió històrica i territorial, la generalització de les biblioteques s’esdevé per una banda vinculada a les facilitats en els processos d’edició i a l’abaratiment del cost dels documents, i per l’altra, a la millora de les taxes d’alfabetització dels països És possible definir la biblioteca com un servei…

El mapa representa la situació mundial dels resultats educatius a partir de dues variables la distribució dels nivells educatius màxims assolits per la població, i l’esperança de vida escolar Tenint en compte les diferències en la disponibilitat dels recursos educatius que s’observen en el mapa 102, no poden sorprendre les desigualtats que s’evidencien en els resultats educatius El primer indicador reflecteix, d’una banda, la disponibilitat de capital humà de cada Estat Un cop més, les diferències són molt acusades entre ambdós hemisferis Al costat d’un país com el Canadà, amb més d’un 21% de…

Es tracta d’un petit grup d’organismes paràsits endocellulars, holocàrpics és a dir, que intervenen íntegrament en la reproducció Durant el període de creixement vegetatiu, presenten el seu aspecte més característic formant plasmodis sense paret, a l’interior de les cèllules dels vegetals que parasiten no obstant això, les cèllules reproductores s’envolten d’una paret quitinosa Tots els organismes d’aquest grup s’inclouen en un sol ordre, el de les plasmodioforals Plasmodiophorales , i en una sola família, la de les plasmodioforàcies Plasmodiophoraceae , amb els gèneres Plasmodiophora i…

Característiques de grup Els rafidiòpters constitueixen un petit grup de neuropteroïdeus de dimensions mitjanes o petites aproximadament 2 cm de llargada, fàcils de reconèixer per la forma del cos, amb el cap gros i pla, triangular o quadrangular, continuat pel primer segment del tòrax, que és exageradament allargat i adquireix l’aspecte d’un coll llarg això fa que hagin pres el nom vulgar d’insectes girafa o insectes serp en diverses llengües Posen els dos parells d’ales, membranoses i transparents o groguenques, amb el pterostigma ben diferenciat, que pleguen fent teuladeta sobre el cos Són…

Característiques de grup Els megalòpters són insectes neuropteroïdeus primitius, de colors poc vistents i de dimensions mitjanes o grans, algunes tan grans que han donat lloc al nom del grup Tenen el tegument poc esclerificat, el cap prògnat, el tòrax quadrangular i dos parells d’ales membranoses, subiguals i amb venació abundant, de configuració poc evolucionada Són holometàbols i en el seu desenvolupament postembrionari apareixen larves aquàtiques del tipus campodeïforme, proveïdes de tràquees abdominals Tenen una àmplia distribució, si bé són especialment freqüents a les zones tropicals i…

Els branquiürs són crustacis molt petits, que viuen com a paràsits externs de peixos i amfibis d’una manera temporal, ja que per a canviar d’hoste tenen una fase nedadora lliure Tenen el cos molt pla, cobert en gran part per un escut dorsal, del qual, posteriorment, sobresurt un plèon bilobulat i no segmentat La majoria de les espècies són exòtiques fins al punt que a tot Europa només se’n coneixen tres Morfologia Aspecte extern dels branquiürs × 6, en visió dorsal A i ventral B , i indicació de la posició dels elements morfològics següents 1 ull, 2 carena dorsal, 3 escut dorsal, 4 perèion…

Els pterobranquis són petits hemicordats quasi sempre colonials, d’aspecte similar al dels briozous, però amb el cos dividit en tres regions homòlogues a les dels enteropneusts Els individus viuen en un sistema de tubs aïllats units per estolons Tots són marins i se solen trobar sobre substrats durs Comprenen dos ordres els cefalodíscides Cephalodiscida , solitaris o colonials, i els rabdoplèurides Rhabdopleurida , colonials, comuns a l’Atlàntic Nord entre 30 i 400 m de fondària, i, bé que amb molt poca abundància, presents també a la Mediterrània Rhabdopleura normani , a…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

El cames llargues Himantopus himantopus un típic ocell d’aiguamoll, és inconfusible per les llargues potes rosades a què alludeix el seu nom, que en vol li sobrepassen llargament el cos En període estival, normalment el mascle té el plomatge del cap negre, com es veu a la fotografia d’un exemplar del delta de l’Ebre La femella, en canvi, té el cap, i el coll blancs a l’època de la reproducció sol veure’s volant baix sobre els aiguamolls tot emetent el seu crit característic, protegint el niu L’adult ateny fins a 38 cm Marcella Chinchilla Dins del territori estudiat, és un ocell estival que…

El xarxet Anas crecca és de tots els nostres ànecs, el més petit ateny fins a 35 cm i un dels més característics dels arrossars El mascle, que veiem a la fotografia, presa al delta de l’Ebre, és característic pel color de la taca corbada del cap, que caracteritza els xarxets, en aquest cas verda i emmarcada de blanc per baix A les femelles, és important el mirall verd per a diferenciar-les de les d’altres espècies Xavier Ferrer Espècie migradora i hivernant regular, de gran mobilitat, que apareix a tota mena d’ambients aquàtics litorals i del rerepaís, principalment com a conseqüència d’…