Resultats de la cerca

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa del Pla de l'Estany amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l'any 1300 A Pladevall A l’alta edat mitjana, el centre d’aquesta comarca també era l’estany, el monestir que es construí a la vora i, molt aviat, la vila que va començar a créixer a prop del cenobi de Sant Esteve El monestir, a causa de les successives destruccions que ha sofert en totes les èpoques, ha restat molt transformat Gràcies, però, a unes excavacions realitzades aquests darrers anys, hom ha pogut descobrir les…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental Cal notar, a més de la robustesa de la construcció, la riquesa ornamental de les finestres i el petit comunidor aixecat al frontis de ponent, obra evidentment tardana F Tur L’església de Sant Esteve de Pedret pertany a un poblat de masies disseminades per les terres del nord-est del desaparegut estany de Castelló, a la conca baixa de la Muga Les terres són planes, amb espais ocupats per aiguamolls que són la pervivència de l’antic estany, i també ondulades per tossals de poca elevació A la vora de l’església hi ha…

Vista aèria del castell de Saldes, que originà als seus peus la població entorn de l’e’glésia parroquial de Sant Martí ECSA - J Pagans En examinar la repercussió de l’art romànic en la societat que el creà i admirà, cal cercar unes fonts diferents de les habituals Ni les restes d’esglésies i castells —per esmentar ara només els monuments més rellevants—, ni els vestigis arqueològics són suficientment explícits per si mateixos, per a un estudi de la incidència social del romànic a Catalunya Hom pot examinar, com va fer Anton M Vilarrúbias en investigar el romànic del priorat de Santa Maria de…

Repertoris, obres generals, guies de museus, obres auxiliars Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els llibres de la Frontera, coll Coneguem Catalunya, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Cerámica y vidrio , dins Ars Hispaniae , vol X, ed Plus Ultra, Madrid 1952 Ainaud i de Lasarte, Joan Romanesque painting , Windenfeld and Nicolson, Londres 1965 Ainaud i de Lasarte, Joan La pittura romanica in Spagna , Milà 1966 Ainaud i de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1973 Alcolea i Gil, Santiago Artes decorativas en la España Cristiana , dins Ars…

Bibliografia general La present bibliografia no pretén ser exhaustiva, ja que en els volums temàtics de la mateixa collecció es troben amplis reculls actualizats per a cadascuna de les arts analitzades Anotem, a banda de les contribucions historiogràfiques i de les publicacions generals imprescindibles, els estudis especialitzats d’ençà del 1984, quan es realitzà, amb motiu de la celebració del C E H A a Barcelona, el darrer estat de la qüestió sobre l’art català Art català estat de la qüestió Vè Congrés del C E H A , Barcelona, 1984 Barral i Altet, X a cura de Prefiguració del Museu Nacional…

Muralla Planta de la muralla, sobreposada al traçat urbanístic actual de la ciutat E Riu La muralla que envoltava Barcelona en època comtal era una obra romana Durant molt de temps es va considerar que havia estat edificada de nova planta al segle III i que era la resposta defensiva de la ciutat, després d’una suposada destrucció per un atac germànic També s’afirmava que la seva construcció havia representat la reducció de la superfície urbana precedent La recerca arqueològica ha constatat que, des de la fundació de Bàrcino al final del segle I aC, la colònia disposava d’un recinte emmurallat…

Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…

Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del…

Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta església, situades al mig de l’arena de l’antic amfiteatre romà, als peus de la ciutat i a la ratlla del mar ECSA - F Tur Les ruïnes de l’església de Santa Maria del Miracle són al mig de l’arena de l’amfiteatre romà de Tarragona, que és emplaçat a la part de llevant del nucli urbà, molt proper a la línia fèrria que voreja la costa JFM Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història Edificada sobre les ruines d’una basílica visigòtica del segle VI, l’església romànica de Santa Maria del Miracle és esmentada, per primera vegada, en la butlla de…

Situació L’església canonical de Sant Vicenç de Cardona és situada en un dels extrems de l’esplanada del cim del Turó on s’assenta el castell, al cantó oposat al que hi ha la torre de la Minyona Entre ambdós edificis hi ha el castell pròpiament dit, ara molt transformat per la seva adaptació com a parador nacional de turisme JAA Una vista des de llevant de la capçalera de l’església, constituïda per tres absis semicirculars que s’obren a un transsepte coronat per una cúpula Rambol Vista del…