Resultats de la cerca
Es mostren 22532 resultats
La baixa romanitat i l'etapa visigòtica
Fragment de mosaic dedicat a un alt dignatari eclesiàstic inhumat al mausoleu de Centcelles, Constantí, 350-400 MNAT Els darrers segles de l’Imperi Romà foren moments de crisi, seguits posteriorment d’un redreçament, però van tenir tanta transcendència i personalitat que constitueixen una etapa històrica clarament diferenciada i individualitzada de la resta de la història de la Roma clàssica La crisi del segle III, gestada en temps anteriors, s’ha estudiat sota aspectes diversos Alguns autors, en parlar d’aquesta època, assenyalen que va significar la fi de l’Imperi, mentre que d’altres…
El domini visigòtic de l’Empordà
Art romànic
En l’apartat anterior han estat comentats ja alguns dels aspectes del coneixement —sempre escàs— que hom té del territori empordanès durant el domini visigot, entre el final del segle V i els darrers anys de la segona dècada del segle VIII S’ha fet un repàs dels pocs testimonis documentals i de les restes materials de les comunitats i llocs de culte cristià d’aquest espai geogràfic, englobant-hi les èpoques paleocristiana i visigoda Cal tenir en compte que, sovint, es fa difícil d’escatir si aquestes restes —gairebé sempre de poca entitat o poc estudiades— són anteriors o posteriors a l’…
Els primers testimonis de l’assumpció de l’estil
Art gòtic
Davallament de Crist de Sant Joan de les Abadesses, conegut com el Santíssim Misteri El componen set imatges Crist crucificat, els dos lladres Dimes és una talla moderna que substitueix l’original, perduda, la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Josep d’Arimatea i Nicodem, tallades en fusta i policromades vers el 1251 Enciclopèdia Catalana Abans d’entrar de ple en l’anàlisi de certes obres representatives de moments força primerencs de l’estil gòtic, cal cridar l’atenció sobre diferents aspectes En primer lloc, sobre el fet, ja assenyalat…
L'escultura postmodernista
Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…
La població dels Països Catalans
La població Si consultem les darreres dades oficials sobre la població, recollides al cens del 1991, la població total dels Països Catalans era d’11257632 habitants Aquesta xifra representa poc més de tres vegades el total de població calculada al primer cens de l’època moderna, fet a Espanya el 1857, i que donà 3426060 habitants Durant aquests cent quaranta anys la població ha crescut sempre, però amb ritmes diferents i, sobretot, de manera molt diversa segons les regions, comarques i ciutats que componen el conjunt del territori Un creixement ràpid i concentrat Si bé la població total ha…
Barraques
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l’extrem occidental de la comarca, fora ja de la vall del Palància; és separat d’aquesta per les costes d’Herragudo, que són el front de l’altiplà de Barraques, continuació vers el sud dels altiplans de l’Alt Millars.
El territori no conreat és dedicat especialment a pasturatges d’estiu i, en part, és també cobert d’alzines i savines domina el secà, dedicat fonamentalment als cereals hom hi conrea també trepadella i patates Les terres són explotades gairebé sempre pels propietaris L’activitat ramadera és molt important destaca el bestiar oví La població ha minvat lentament durant el segle XX, fora de la dècada 1940-50, que augmentà fortament per contra, entre el 1950 i el 1965 el descens s’ha accelerat el 35% de minva El poble 185 h agl 2006 981 m alt és situat prop de la carretera de Sagunt a …
teologia querigmàtica
Bíblia
Moviment teològic iniciat durant el decenni de 1930-40 per J.A. Jungmann i seguit per K. Rahner i M. Schmaus i d’altres, que, criticant el conceptualisme i desequilibri de la teologia imperant en el catolicisme, proposava de centrar-la, amb visió pastoral, en els elements essencials del querigma, és a dir, de l’anunci històric de la salvació.
blanqueig
Tecnologia
Procediment al qual hom sotmet la pasta de paper per a incrementar la seva blancor, ja sigui per eliminació o per modificació dels constituents de la pasta crua (pasta després de la cocció) o de la pasta mecànica, tal com la lignina i els seus productes de degradació, resines, ions metàl·lics, hidrats de carboni no cel·lulòsics i altres impureses.
Els principals agents de blanqueig són clor, hipoclorit, diòxid de clor, clorit sòdic, clorat sòdic, peròxid d’hidrogen i de sodi, oxigen i ozó El procés es realitza en diverses etapes amb rentats entremig i fent servir l’agent adequat en cada una d’elles Per raons de preu i d’eficiència el clor ha estat l’agent més emprat fins ara A causa de la seva alta toxicitat, la molècula de clor s’ha deixat d’utilitzar, cosa que ha donat lloc a les pastes ECF Elementary Chlorine Free o pastes blanquejades, que no fan servir clor elemental, sinó diòxid de clor menys tòxic, i a les pastes TCF Totally…
séquia del Cap
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Segrià que travessa els municipis de Rosselló, Torrefarrera —on rep el nom de séquia del Secà— i Alpicat, per on discorre en direcció S al límit amb el terme de Lleida, fins a arribar a prop de les Basses d’Alpicat, on, ja dins del municipi de Lleida, pren el nom de séquia Tercera.
Divisió Mallorquina
Militar
Cos d’exèrcit format a Mallorca durant la guerra contra Napoleó pel general anglès Sandfor Wittingham del gener del 1811 al juliol del 1812, a base d’uns quants batallons ja existents i d’uns altres de nova creació i amb els alumnes de l’Acadèmia Militar i del Col·legi d’Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma.
El 13 d’abril de 1813 intervingué a la batalla de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer Pel maig del 1814 preparà l’entrada de Ferran VII a Madrid