Resultats de la cerca

En un intent de superar la crisi institucional, el president, Joseph Kabila, va convocar al final de novembre un "diàleg nacional inclusiu", una proposta rebutjada de manera contundent per les dues coalicions opositores la Dinàmica de l'Oposició congolesa i l'anomenat G7, és a dir, els set dirigents que havien estat expulsats de l'Aliança per la Majoria Presidencial, la coalició que donava suport a Kabila, per haver signat una carta en què demanaven al president que respectés la Constitució i en què l'acusaven de maniobrar per mantenir-se en el poder La principal formació opositora, la Unió…

La crisi institucional, provocada per la fi del mandat del president Joseph Kabila sense que s’haguessin celebrat eleccions, es va superar poques hores abans de Cap d’Any Mitjançant un acord, propiciat per la Conferència Episcopal, els representants de l’Aliança per la Majoria Presidencial i de l’oposició van establir que Kabila podrà continuar en el poder fins a les eleccions, que s’haurien de celebrar abans de finalitzar el 2017 Kabila, que havia acabat el segon mandat el 19 de desembre, es va comprometre a no presentar-se en la consulta L’Aliança per la Majoria Presidencial va renunciar,…

Al gener es van celebrar eleccions, i els resultats van donar un arc parlamentari fragmentat, en què ningú va assolir els suports necessaris, fins que al febrer, i gràcies a una entesa d’onze partits, es va elegir primer ministre Charlot Salwai, un polític respectat i de consens, que va rebre els vots de 47 diputats dels 56, i cap vot en contra Entre d’altres, aquest any es va aprovar, per unanimitat, la Llei del dret a la informació, que ha de garantir la transparència del Govern es va iniciar la reforma fiscal i la de la Constitució, per tal de fixar el rol dels partits polítics i garantir…

L’actual primer ministre del país, António Costa, en el poder des del novembre del 2015, al capdavant d’un govern d’esquerres compost pel Partit Socialista, el Bloc d’Esquerra BE i la Coalició Democràtica Unitària CDU, formada pel Partit Comunista PCP i el Partit Ecologista Els Verds PEV, va ser molt ben valorat pels seus socis europeus per la bona situació econòmica del país, amb un dèficit pressupostari dels més baixos dels darrers trenta anys, un creixement previst de més del 2% i una taxa d’atur que es va situar en el 8,5%, per sota de la mitjana de la UE El 2016 aquesta recuperació de l’…

Les eleccions legislatives d’octubre van marcar un punt d’inflexió en la política de la República per l’auge de nous partits L’Aliança de Ciutadans Descontents ANO, que dirigeix Andrej Babiš, va guanyar les eleccions amb el 29% dels vots emesos Aquest suport electoral es va traduir en l’obtenció de 78 dels 200 escons que té la cambra baixa txeca El partit d’extrema dreta antieuropeista i xenòfob Llibertat i Democràcia Directa SPD, liderat per Tomo Okamura, va obtenir un sorprenent èxit i va quedar en segon lloc amb l’11,5% dels vots emesos Per contra, la gran derrotada va ser la…

El tema de la immigració va marcar la política danesa del 2011 El Govern de Rasmussen, que des de feia quatre anys tenia el suport parlamentari de l’ultradretà Partit Popular Danès DF, va pactar a mitjan maig amb aquest partit l’establiment de controls fronterers “intensius i permanents”, amb l’argument de controlar l’evasió fiscal i la delinqüència organitzada A l’inicial toc d’atenció de Durão Barroso, va seguir, primer, l’absolut silenci dels ministres de justícia i interior de la UE, més tard el posicionament favorable de Silvio Berslusconi i Nicolas Sarkozy, que van advocar per una…

L’economia d’Etiòpia va mantenir un elevat creixement plantació de cafè © Cooperative Coffees En les eleccions legislatives i regionals celebrades al maig, el partit en el poder, el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop EPRDF, i els seus aliats van arrasar en aconseguir el 99% dels vots En les legislatives, l’EPRDF, del primer ministre Meles Zenawi, va obtenir 499 escons dels 547 que hi havia en joc L’oposició tan sols va aconseguir dos diputats un per a la coalició Medrek, que agrupa vuit formacions, i un altre per a un candidat independent La resta dels escons van anar a parar als…

El president belga, Yves Leterme, va rebre de mans de Miguel Ángel Moratinos el traspàs de la presidència de torn de la Unió Europea © The Belgian Presidency of the Council of the European Union 2010 El greu conflicte nacional entre les respectives representacions polítiques de les comunitats valona i flamenca va aconseguir posar de nou l’Estat belga a la vora de la fallida El 23 d’abril, va tornar a dissoldre’s la coalició de Govern formada per cinc partits, després de la sortida dels liberals flamencs arran d’una disputa sobre drets lingüístics al districte electoral bilingüe de Brusselles-…

L’any va començar amb la mort de més de 60 persones en una allau humana dins l’estadi Félix Houphouët – Boigny d’Abidjan durant la celebració del Cap d’Any Les diferències entre les dues formacions de la coalició al poder, l’Agrupació dels Republicans RDR, del president Alassane Ouattara, i el Partit Democràtic de Costa d’Ivori PDCI, de l’expresident Henri Konan Bédié, van amenaçar l’estabilitat del Govern Un sector del PDCI va discutir el protagonisme polític de l’RDR, que va sortir enfortit en les eleccions locals de l’abril, comicis que van ser boicotejats per l’oposició del Front Popular…

A diferència de l’anterior legislatura, la formació d’un nou executiu belga després de les eleccions legislatives celebrades al maig es va poder resoldre finalment al cap de quatre mesos –el 2010 es va prolongar més d’un any i mig– El resultat electoral va presentar un mapa polític igualment fragmentat, complex i amb una nova clara victòria dels sobiranistes flamencs de la Nova Aliança Flamenca N-VA 20% dels vots, tot i que novament insuficient i amb grans dificultats per a teixir aliances de govern entre francòfons i flamencs Això no obstant, després de negociacions, la N-VA, conjuntament…