Resultats de la cerca
Es mostren 1440 resultats
Els pintors de l’Empordà
Art gòtic
Escena de l’arcàngel sant Miquel i el cos exànime de Moisès del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries, coronada per un medalló amb l’arcàngel Gabriel BG/MAG – Ad’I Les escassíssimes mostres de pintura sobre taula subsistents del segon internacional a l’Empordà i, particularment, les taules conservades del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries revelen un art atent als successius corrents artístics que es difongueren pel país Ja s’ha fet notar en un altre capítol que lluny de l’aïllament, la plana empordanesa, si bé d’una banda era exposada freqüentment a les ràtzies…
Arqueologia 2015
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d'un degotall difícilment quantificable de troballes d'envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la riquesa arqueològica de la humanitat no para de créixer No obstant això, durant el 2015, vam ser testimonis de la fanàtica i irracional eliminació de restes arqueològiques antigues a les zones de l'Iraq i de Síria controlades per l'Estat Islàmic Això va comportar el saqueig i la destrucció dels fons del museu arqueològic de Mossul i de qualsevol representació antropomorfa o edifici de culte pagà als jaciments de Nimrud, Khorsabad i…
Les arts des de la Pesta Negra fins a la mort de Pere el Cerimoniós (1348-87)
Art gòtic
Pere III de Catalunya, dit el Cerimoniós o el del Punyalet 1336-87, va ser un monarca de gran rellevància política, a més d’un decidit protector de les arts i les lletres Brillant i alhora controvertit en termes històrics, les seves actuacions en el terreny artístic van tenir una innegable transcendència L’art gòtic català va arribar durant el seu llarg regnat a les més altes quotes de qualitat i de creativitat i va reeixir en la consolidació d’un llenguatge genuí i amb molta personalitat Respecte de Catalunya, una de les primeres qüestions que convé remarcar és l’estreta vinculació del rei…
Miquel de Santjoan, ardiaca de Girona, i Alfons de Tous, rector del Pi (1389-1413)
L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…
Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359-1362)
La Cort reunida a Cervera el 1359 nomenà els següents diputats eclesiàstics Berenguer de Cruïlles Peratallada 1310 – Barcelona 1362, bisbe de Girona Pere Arnau de Parestortes, prior de Catalunya, de l’orde de l’Hospital Romeu Sescomes, paborde de Tarragona Arnau de Busquets, doctor en decrets i canonge de Barcelona Els diputats nomenats per al Braç Militar foren Bernat de Cabrera, comte d’Osona, cavaller Hug de Cardona, vescomte de Cardona, donzell Ponç d’Altarriba, cavaller, i Ramon de Peguera, donzell Com a administradors del Braç Reial foren nomenats Pere Desplà, ciutadà de Barcelona Pere…
El comtat de Rosselló als segles VIII i IX
Art romànic
Els comtes beneficiaris Mapa del comtat de Rosselló i dels comtats que l’envoltaven, als quals estigué estretament vinculat entre els segles IX i XII P Ponsich En ressuscitar el comtat visigòtic, els francs, malgrat la preeminència d’Elna, ciutat episcopal, elegiren l’antiga Ruscino, esdevinguda la modesta Rosilona o Rosciliona 816 i, aviat, castellum Rossilionem 927, com a seu de l’administració del comtat al qual havia tramès el seu nom Els límits d’aquest comtat coincidien, com anteriorment, amb els de la diòcesi d’Elna ho prova el fet que, al llarg dels segles IX i X, és a dir, en un…
Sant Joan el Vell (Perpinyà)
Art romànic
Situació Interior de la nau central, en curs de restauració, amb la porta de ponent al fons i els arcs formers que la separen de les naus laterals ECSA - J Ponsich L’església de Sant Joan el Vell, predecessora de la catedral de Perpinyà, es troba al recinte de la mateixa seu, a tramuntana de la capella de la Mare de Déu dels Correes PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 52,8” E Història La primera referència documental de l’església més antiga de Perpinyà data del 16 de maig de 1025, en què fou consagrada pel bisbe d’Elna Berenguer de Gurb Berenguer II sota…
Els bisbes d’Elna anteriors al 1300
Art romànic
Domne 571-586 Les escasses notícies històriques que es coneixen d’aquest primer bisbe són extretes de fonts hispàniques El seu nom és conegut a través de la crònica de l’abat Joan de Bíclarum, el qual dóna referència de la seva existència l’any 571 Segons l’historiador Argaiz, Domne encara era al capdavant del bisbat el 586 Benenat 589 És consignat en les actes del III concili de Toledo celebrat al maig del 589 i el concili provincial de Narbona realitzat pel novembre del mateix any Acutul 633-638 Hom coneix la seva existència a través de la subscripció que féu en les actes del IV concili de…
Barbens

Barbens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Situació i presentació És situat a l’extrem NE de la comarca i penetra dins de l’Urgell, comarca de la qual se segregà el 1988 És constituït per dos sectors separats per terres d’Anglesola, a poc més d’1 km de distància l’un de l’altre El primer sector comprèn Barbens, cap de municipi, i el seu agregat el Bullidor Té forma quadrada i 4,2 km 2 d’extensió es caracteritza per la seva gairebé perfecta horitzontalitat i constitueix una plana que davalla suaument de llevant a ponent, amb un pendent inferior a l’1% i una altitud mitjana de 285 m Limita amb els termes urgellesos de Tornabous,…
Cervià de Ter

Cervià de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a l’esquerra del Ter.
Situació i presentació Comprèn la plana alluvial de vora el riu i un sector muntanyós al nord, accidentat pels contraforts de la serra que separa el Fluvià i el Ter Aquest riu forma el límit meridional del terme de Cervià que hi inclou diversos illots, en una zona en què el riu forma meandres amb els de Bordils i Sant Joan de Mollet, aquest al SE A l’E limita amb Sant Jordi Desvalls, al N amb Viladasens A l’W limita amb els municipis de Vilademuls, de la comarca del Pla de l’Estany, i amb Sant Julià de Ramis al SW Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la Farga, que coincideix en part…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina