Resultats de la cerca
Es mostren 2105 resultats
Les esglésies de la Vall d’Aran
Art gòtic
La visió que hom té del gòtic aranès és la d’un període de transició En un medi rural com la Vall d’Aran estava tan assolit i arrelat l’art romànic, de senzillesa i sentit arcaïtzants, que als segles XIV i XV sols podem parlar d’un romànic evolucionat vers formes goticitzants Quan hi sobrevingué una segona època d’esplendor, durant el segle XVI, l’estil gòtic, ja esgotat, mancat de forces i d’inspiració, hagué de deixar pas a un puixant Renaixement, especialment vistent en les arts sumptuàries i en les obres civils araneses El gòtic de l’Aran també s’explica i està condicionat pels…
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista mensual d’història relativa als Països Catalans apareguda a Barcelona al desembre del 1976.
Se subtitula Revista d’Història i Cultura , tot i que en un primer moment se subtitulà Revista d’història dels Països Catalans Prengué el nom de l’homònima revista literària apareguda entre el final del s XIX i l’inici del s XX Deixà de publicar-se entre el novembre del 1977 i l’abril del 1978 a causa d’una sèrie de dificultats econòmiques i editorials Fins al setembre del 2000, se n’han publicat 250 números La revista publica articles d’investigació històrica divulgativa i combina una presentació acurada hi apareixen força illustracions, gràfics i estadístiques amb el rigor científic els…
El Vapor
Historiografia catalana
Periòdic d’ideologia liberal publicat a Barcelona entre el 1833 i el 1838, subtitulat Periódico mercantil, político y literario de Cataluña, en què cal distingir diverses etapes.
Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…
Jacques-Fromental Halévy
Música
Compositor francès.
Vida La seva família era d’origen jueu Estudià al Conservatori de París sota el mestratge de HM Berton, EN Méhul i L Cherubini, el qual l’influí decisivament i fou també amic seu Guanyà el Premi de Roma l’any 1819 S’abocà a la composició lírica, el gènere dominant al seu temps, i, després d’alguns desencerts, el 1828 obtingué el primer èxit de ressò amb Clari , una obra escrita per a M Malibran quan ell era mestre de cant al Théâtre Italien de París La seguí Le dilettante d’Avignon , també ben acollida La collaboració que establí amb el llibretista E Scribe fou profitosa el 1835 presentà la…
Johann Rosenmüller
Música
Compositor, organista i professor alemany.
Vida Rebé les primeres classes de música a Oelsnitz El 1640 es matriculà a la facultat de teologia de la Universitat de Leipzig, ciutat on, a més, continuà els estudis musicals amb el compositor Tobias Michael, kantor de l’església de Sant Tomàs El 1651 fou nomenat organista de l’església de Sant Nicolau La seva prometedora carrera es veié interrompuda el 1655 quan, juntament amb alguns alumnes seus, fou acusat d’homosexual Fou empresonat, però s’escapà Actuà com a trombonista a Sant Marc de Venècia en 1658-60 i posteriorment, a la mateixa ciutat, tingué com a alumne de composició Johann…
literatura serbocroata
Literatura
Literatura conreada en serbocroat.
La literatura popular constitueix, en general, un patrimoni cultural comú als pobles serbi i croat i, alhora, una font important d’inspiració per a la literatura culta Particularment valuosa és la poesia èpica, inspirada en la història dels països balcànics, en les lluites entre cristians i turcs Quant a la literatura culta, i a excepció d’algunes manifestacions esporàdiques que es podrien interpretar com a serbocroates, cal parlar d’una literatura sèrbia i una literatura croata, desenvolupades en condicions històriques distintes A l’edat mitjana i més tard, fins a la darreria del segle XVIII…
càlcul econòmic
Economia
Quantificació, comparació i regulació de dades econòmiques a fi de calcular una òptima assignació de recursos productius, atenent al valor del cost dels recursos i al valor creat per aquests.
El càlcul econòmic tracta de quantificar com més acuradament millor el valor creat per un recurs i el valor de cost d’aquest recurs D’altra banda, la realització del càlcul econòmic en el conjunt d’un sistema econòmic recorda d’una manera isomorfa la regulació automàtica, en tant que té en compte l’acoblament d’elements relacionats pel vincle causa-efecte Oscar Lange els sistemes econòmics posen les condicions perquè la realització d’un cert càlcul sigui una conseqüència inevitable de les premisses collocades L’estudi del problema del càlcul econòmic depèn d’una anàlisi prèvia del valor, puix…
espectrometria
Astronomia
Física
Química
Estudi dels espectres mitjançant un espectròmetre.
Segons com sigui produït l’espectre hom distingeix diferents tipus d’espectrometria espectrometria de massa, espectrometria infraroja, espectrometria visible, espectrometria ultraviolada, espectrometria Raman efecte Raman, espectrometria d’emissió atòmica, espectrometria d’absorció atòmica , ressonància magnètica nuclear, ressonància paramagnètica electrònica ressonància de spin electrònic, espectrometria de raigs X, espectrometria de fluorescència X L’espectrometria tracta del mesurament de l’energia radiant emesa o absorbida per la matèria, com a resultat d’interaccions matèria-energia de…
Sant Vicenç de Vallarec o del Bosc (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Un aspecte de les seves malmeses ruïnes de Sant Vicenç de Vallarec J M Masagué Cobertes de vegetació, les ruïnes d’aquesta església són situades al vessant nord-occidental de la serra de Collserola, al sud-est del nucli urbà de Sant Cugat Són encastellades dalt d’un turonet, a l’extrem nord de la serra d’en Bell i al marge esquerre del torrent de Sant Vicenç Mapa 36-16420 Situació 31TDF246890 S’hi va des de la rambla de Can Bell, que comença al quilòmetre 10,600 de la carretera que va de Sant Cugat a Barcelona per l’Arrabassada Cal seguir la rambla durant 400 m i baixar durant 400 m…
Sant Martin d’Aubèrt (Vielha)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera F Junyent-A Mazcuñan L’església es troba als afores del poble, vers la banda de ponent, al peu de la carretera que s’enfilacap a Arròs e Vila Mapa 148M781 Situació 31TCH183337 La població d’Aubèrt és a tocar la carretera N-230, no gaire lluny de Vielha, després d’haver passat el trencall de Vilac FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de l’església, un edifici amb una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular A Mazcuñan-F Junyent L’església és un edifici compost d’una sola nau que és capçada, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina