Resultats de la cerca
Es mostren 2228 resultats
Eduard Aulés i Garriga

Eduard Aulés i Garriga
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dret
Comediògraf i articulista.
Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler Serafí Pitarra Se n’anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce Puerto Rico Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a Un Tros de Paper…
,
petge
En els mobles i altres objectes que en la part inferior acaben en tres barres o més amb què recolzen al soler o paviment, cadascuna d’aquestes barres.
Llibre de l’orde de cavalleria
Historiografia catalana
Tractat de cavalleria de Ramon Llull, segons Miquel Batllori, escrit en 1275-76.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar als…
quintet
Música
Conjunt format per cinc instruments o cinc veus —normalment solistes, amb acompanyament o sense—, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
El nom acostuma a utilitzar-se principalment per a les composicions per a cinc instruments del repertori clàssic, romàntic i modern, o per als conjunts de cinc cantants solistes en òperes Composicions vocals i instrumentals renaixentistes o barroques escrites ’a cinc’ com nombrosos madrigals, motets, fantasies per a grups de violes, etc podrien ser anomenades també quintets, però no és usual de fer-ho Entre les formacions de quintet instrumental estandarditzades tenen especial importància el quintet de corda dos violins, viola, violoncel i un cinquè instrument variable, el quintet amb piano i…
La fi del comte d’Urgell
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins el 1466.
Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una…
, ,
Banc de Manresa (1881)
La constitució Títol del Banc de Manresa, 1881 El Banc de Manresa es constituí a la mateixa ciutat de Manresa el 17 de novembre de 1881 L’objectiu social —molt genèric— destaca les operacions comercials —“ girar, descontar y negociar toda clase de efectos y valores, hacer préstamos, recibir depósitos, llevar cuentas corrientes ”— i les obres públiques “ obtener concesiones de obras de pública utilidad ” art 4 dels estatuts El capital serà de 10 milions de pessetes, representat per 20 000 accions de 500 pessetes El desemborsament inicial serà del 5% del nominal —25 pessetes—, com era preceptiu…
Josep Pons i Viladomat
Música
Director d’orquestra.
Format a l’ Escolania de Montserrat , estudià direcció amb Antoni Ros Marbà i composició amb Josep Soler Director de la coral Càrmina 1988-90, des del 1985 es dedicà fonamentalment a la direcció orquestral després d’haver cofundat l’ Orquestra de Cambra del Teatre Lliure , de la qual fou director titular fins el 1997 Fou també director de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya 1993-2001, de l’Orquesta Ciudad de Granada 1994-2004 i de l’Orquesta Nacional de España 2003-12 El 1998 fou nomenat director principal associat del Gran Teatre del Liceu , n’inaugurà la temporada 2000-01…
,
Josep Montanyès i Moliner
Teatre
Actor i director de teatre.
Es graduà en intrepretació 1963 i en direcció 1964 a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i es llicencià en interpretació 1970 i en arts dramàtiques 1973 per l’Institut del Teatre de Barcelona Seguí cursos de perfeccionament al Centre d’Art Dramàtic d’Estrasburg i al Roy Hart Theatre de Londres 1977 i realitzà nombrosos viatges de formació per Europa i els EUA Des de l’any 1963 mantingué una activitat docent sostinguda i del 1981 al 1988 fou director de l’Institut del Teatre de Barcelona —càrrec que ocupà de nou des de juliol del 2002—, on la seva tasca de direcció revertí en l’expansió i la…
Montserrat Figueras i Garcia
Música
Soprano.
Especialitzada en música antiga, estudià amb Jordi Albareda i, posteriorment, a la Schola Cantorum Basiliensis i a la Musikakademie de Basilea La seva trajectòria està estretament vinculada a la de Jordi Savall i Bernadet , amb el qual es casà l’any 1968 i, entre el 1974 i el 1989, fundà grups com Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations i feu nombrosos concerts i prop d’un centenar d’enregistraments Amb Savall i dins d’aquestes formacions, en les quals interpretà la veu solista, recuperà un patrimoni musical eclèctic Cal esmentar l’antiquíssim Cant de la Sibilla…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina