Resultats de la cerca
Es mostren 1363 resultats
Fons d’art romànic del Museu del Cau Ferrat (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu del Cau Ferrat de Sitges fou establert per Santiago Rusiñol l’any 1894, amb la incorporació d’una collecció de ferros forjats que l’artista havia tingut guardada en el seu primer Cau Ferrat del carrer de Muntaner de Barcelona L’edifici havia estat construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que reaprofità pedres del vell castell que s’havia aterrat no feia gaires anys No fou, però, fins l’any 1933 que es constituí pròpiament el Museu inaugurat dos anys més tard, que passà a administrar-lo el 1968 la Diputació A més de les estances on habità Rusiñol, es poden veure diverses…
Vicenç Maria Rosselló i Verger
Historiografia catalana
Geògraf.
Cursà filosofia i lletres a València, on gaudí del mestratge d’Antonio López Gómez Llicenciat el 1958, fou l’ajudant del seminari de geografia El 1962 defensà la primera tesi doctoral de geografia a la Universitat de València i hi ocupà la plaça de professor adjunt numerari de geografia el 1963 Fou catedràtic de geografia, primer a la Universitat de Múrcia 1967-69, i, després, a la UV 1969-2001 A Múrcia i, sobretot, a València ha format una nodrida generació de professors universitaris de geografia i, a més, ha estat pioner i mestre de geògrafs físics per això és un referent de l’escola…
Lluís Pericot i Garcia
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Nasqué en el si d’una família universitària, ja que el seu pare cursà els estudis de farmàcia i anà a la guerra de Cuba 1896-98 en qualitat de farmacèutic militar Lluís fou el primogènit de quatre germans Estudià el batxillerat a l’Institut de Girona, on ja destacà per la seva dedicació a la història i a una de les seves aficions poc conegudes però que no abandonà mai, les ciències naturals, sobretot la botànica L’any 1914 es traslladà a Barcelona per cursar història a la universitat El seu enamorament de la prehistòria, com ell molt gràficament descriví, es produí el 2 d’octubre…
Ramon Llull
Historiografia catalana
Pensador, activista religiós i escriptor polifacètic.
Vida i obra Produí prop de tres-centes obres en llatí i català les obres que afirma haver redactat en àrab, s’han perdut en canvi es conserven traduccions medievals d’obres seves a l’occità, al francès, a l’italià, al castellà i fins a l’hebreu La seva biografia el mostra alhora com un home emprenedor i un contemplatiu entorn dels trenta anys, experimentà una “conversió a la penitència” que l’allu- nyà de la cort del rei Jaume II de Mallorca, i també de la vida de pare de família que administra un bon patrimoni, per dedicar-se a l’estudi, a la meditació i a l’oració Llull es…
música de Munic
Música
Música desenvolupada a Munic (Alemanya).
Fundada el 1158 pel duc de Baviera Enric el Lleó, les primeres notícies musicals de Munic són del segle XIV i es refereixen a pràctiques de música polifònica a la Frauenkirche i a l’església de Sankt Peter Durant el segle XVI, a Sankt Peter -que des del 1491 tingué un nou orgue- foren actius S Auer, JCh Pezel i Johann Christoph, i a la Frauenkirche, Ch Perckhofer i H Holzner En el desenvolupament de la música litúrgica a la ciutat també tingué molta importància Sankt Michael, temple que passà als jesuïtes el 1559 En aquesta església fou actiu G Victorinus, musicus praefectus , entre el 1591 i…
Institut d’Estudis Valencians (IEV)
Historiografia catalana
Institució que representà el projecte més ambiciós del valencianisme d’esquerres durant la Guerra Civil Espanyola.
Desenvolupament enciclopèdic La seva creació fou possible perquè la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, fundada el 1936 en substitució de la Diputació, es trobava sota control del Partit Valencianista d’Esquerra i, en concret, de Francesc Bosch i Morata, nomenat conseller Aquest prengué la iniciativa de plantejar a la susdita corporació provincial la necessitat de bastir un organisme superior d’estudis i investigació dedicat al conreu, la defensa i la revitalització de la cultura dels valencians Les raons allegades foren diverses corregir la precarietat del País…
centre de documentació musical
Música
Entitats públiques o privades dedicades a la recopilació, conservació, ordenació, classificació, investigació i difusió de fonts musicals de naturalesa variada, tant impreses com manuscrites, sonores, visuals i també d’altres menes de material gràfic.
Aquests centres sovint s’encarreguen també de la programació d’activitats musicals diverses, la realització d’exposicions o l’organització de congressos Fou al segle XVIII que els governs es començaren a preocupar per la conservació del patrimoni cultural del país El 1789 es crearen els Arxius Nacionals Francesos, i des de llavors molts països han dut a terme una tasca de recopilació, catalogació, estudi i difusió de material dispers Entre els arxius més notables hi ha el Deutsches Musikgeschichtliches Archiv Kassel, Alemanya, la Library of Congress Washington capital federal, els Arxives…
L’estudi de la cultura popular
La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…
La recepció dels models europeus en l’arquitectura neogòtica
Art gòtic
Sobre la definició del “gòtic modern” El debat suscitat entorn dels models gòtics que havien d’inspirar la construcció de la façana de la catedral de Barcelona, a la dècada del 1880, revela que la revisió dels estils medievals es podia fer des de punts de vista radicalment oposats El banquer Manuel Girona, que en promovia la construcció, havia encarregat el projecte a Josep Oriol Mestres 1815-95, però al mes de març del 1882, al claustre de la mateixa catedral, es presentà una exposició amb altres projectes que, sense cap mena de dubte, es convertí en el primer gran debat arquitectònic dut a…
Una cultura crítica
Nens de l’escola Betània de Barcelona llegint l’“Infantil”, OMaspons, 1967 AOM Els anys seixanta i setanta significaren la consolidació d’una bona part dels esforços de supervivència d’una cultura de signe liberal i pròpia Ja es podia garantir la continuïtat de la lluita per l’ensenyament del català a les escoles però, i sobretot, se superaven les pràctiques clandestines Així, la coincidència del deteriorament polític de la dictadura i l’eficàcia lenta però fecunda de les minoritàries activitats de represa cultural serviren per a ampliar l’àmbit dels consumidors de cultura en català De fet,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina