Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
La pintura en el realisme
L’any 1855 és una data clau per a la història de l’art occidental, ja que la irrupció de l’art realista, cru, de Courbet dins el panorama de l’art idealista francès amb el seu famós pavelló del Réalisme on exposà d’una manera individual els quadres rebutjats pel jurat del Salon parisenc anual, significa la definitiva bifurcació de l’art europeu en dues branques, una oficial i l’altra independent D’altra banda, el 1855 Espanya vivia en ple Bienni Progressista Era un moment de renovació profunda, l’idealisme romàntic ja no responia a les demandes de la societat que volia un art que li parlés un…
L’escultura romana
La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…
Arquitectura civil i urbanisme als darrers anys de la República: el segle I aC
Un moment decisiu per a l’urbanisme romà en el territori de Catalunya sembla que cal situar-lo cap a l’any 100 aC L’arqueologia, malgrat que debat encara problemes de precisió cronològica, permet entreveure com sorgeixen diverses ciutats que, probablement, eren fruit d’un programa de fundacions urbanes ben concebut i planificat que pretenia installar places fortes amb una clara finalitat estratègica i, a la vegada, portar a terme una conscient colonització agrària del territori Baetulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guissona, Aeso Isona i la ciutat romana d’Empúries són els exemples més clars…
La vida "escrita" a les roques
El temps i els fòssils Imaginem-nos que reduïm la durada de la vida del nostre planeta a un dia de 24 hores, i que situem la seva formació a les 0 hores mitjanit La roca més antiga coneguda fins ara es formaria, segons aquesta proporció, més o menys a les 5 del matí les formes de vida més arcaiques de què tenim notícia començarien a viure a les 8 les plantes més velles amb activitat fotosintetitzadora apareixerien a les 14 h els primers animals invertebrats sorgirien de les 20,30 a les 21 h els grans rèptils per exemple els dinosaures farien la seva aparició cap a les 22,50 h els Alps i…
El cicle cretaci inferior als Pirineus
Unitats litològiques del Cretaci inferior, a les unitats sudpirinenques superiors, i les seves correlacions Maber, a partir de diversos originals de Pierre Souquet A la conca pirinenca la superseqüència del Cretaci inferior s’estén des del Valanginià fins a l’Albià mitjà, això és des d’aproximadament 138 milions d’anys, començament del Valanginià, fins a una data posterior a 113 milions d’anys, començament de l’Albià, probablement als volts de 105 milions d’anys Aquest cicle té, doncs, una durada d’uns 30 milions d’anys Els seus límits inferior i superior, vénen assenyalats per importants…
Les primeres fases en la formació de les estrelles
Consideracions generals La nebulosa de la Pipa anomenada així per la seva forma de pipa de fumar és un dels núvols moleculars més propers al Sol, del qual el separa una distància de 450 anys llum La seva massa és de 10000 M ⊙ i fa uns 15 anys llum de punta a punta La formació d’estrelles només s’està produint en el nucli dens anomenat B59, on s’ha detectat una vintena d’infants estellars amb masses entre 0,1 i 1 M ⊙ ESO / Y Beletsky El bressol de la formació estellar són els núvols moleculars del medi interestellar Les estrelles sorgeixen d’un procés en què el material inicial —el tènue gas…
Cap amunt, devers els pols
El poder de l’altitud Les àrees d’alta muntanya i els grans altiplans representen una mica més d’un terç de la superfície de les terres emergides Tot i que acullen només una petita porció de la població mundial, el percentatge d’humans que depèn, d’una manera o d’una altra, dels recursos d’aquestes zones és molt superior Aquestes xifres refermen la gran importància de les regions de muntanya, però queden curtes si es valoren altres aspectes Així, a molts països, especialment entre els més desenvolupats, els refugis faunístics i florístics, els parcs nacionals i nombroses reserves de la…
Relacions exteriors i connexions europees de l’art a la Catalunya medieval
Consideracions generals El concepte d’una Catalunya medieval varia ostensiblement segons l’etapa que ens proposem analitzar, però per descriure les seves transformacions abans cal situar l’inici de l’Edat Mitjana Una qüestió gens banal que comporta variables geogràfiques que sovint són poc sospesades La fi del món antic arrossega una herència que el nou art cristià va assimilar en diferents circumstàncies Catalunya va passar d’integrar-se en un conjunt immens, que no podia negar les seves perifèries ni les singularitats dosificades sota el poder unificador de la gran Roma, a viure la…
Sant Pau del Camp (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antic monestir, fundat en un sector d’hortes i conreus proper a Montjuïc i englobat des del segle XIV dins el recinte emmurallat de la ciutat ECSA - J Todó L’antic monestir de Sant Pau del Camp es troba situat dins el centre històric de la ciutat de Barcelona, al carrer de Sant Pau, que uneix la Rambla amb la Ronda de Sant Pau Va rebre el nom del Camp per trobar-se originàriament al camp o vasta planura d’hortes i conreus que hi havia en les èpoques medievals entre Montjuïc i el rierol on s’ha format la Rambla Al segle XIV fou inclòs dintre de la ciutat murada en…
Sant Andreu de Sagàs
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Andreu presideix el nucli principal del poble de Sagàs, les cases del qual s’agrupen a l’entorn de l’església Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 14,3 — y 56,3 31 TDG 143563 Vista exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis central bellament ornamentat amb arcuacions i finestres cegues i bandes llombardes R Viladés Junyent-A Mazcuñan Vista aèria del nucli de població que forma Sagàs, al costat de l’església, que apareix vista des de l’angle nordoriental…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina