Resultats de la cerca

L’estat, com a formació social, és una estructura d’elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d’elements de nova creació Durant segles, la monarquia la seva institució central i creadora mantingué els trets teocràtics del despotisme oriental i del papat, el cesarisme romà i la dominació patrimonial del feudalisme, de la mateixa manera que la tradició estamental, corporativa i municipal de l’edat mitjana limità extraordinàriament sobretot a la península Ibèrica el poder dels monarques absoluts, i s’arribaren fins i tot a constituir petits estats republicans en diverses…

Llibre en pergamí de 265 × 173 mm * La caixa d’escriptura és de 171 × 104 mm i és ocupada per 20 línies de text Segons E Bayerri el llibre té 193 folis * , però en realitat en té 199 aquesta discordança es deu al fet que el qui numerà per primera vegada el còdex, amb xifres aràbigues, en va deixar sis sense foliació * A part d’aquesta rectificació, cal afegir que, entre els folis 29 i 30, en manca un que fou arrencat abans de fer la numeració En realitat, el sacramentari no comença fins al foli 22 Des de l’1 fins al 15v trobem tot de folis desaparellats el primer quadernet no pertany al…

Foli 99v del ms 74, amb la caplletra Q farcida amb una estructura vegetal en espiral ECSA - J Colomé Els seus 130 folis, en pergamí, són de 311 × 198 mm i la caixa d’escriptura, de 232 × 140 mm És escrit a plana sencera, amb glosses interlineades i als marges, i el nombre de línies per plana és de 42 Les rúbriques són en vermell Els folis són numerats amb llapis i en xifres aràbigues És datat dins el segle XI * E Bayerri ja destaca que els folis 1 i 2 no pertanyen a l’obra de gramàtica * El primer té unes mides sensiblement més petites que les de la resta del manuscrit, i s’hi troba part de…

Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…

És catedràtica d’història moderna de la Universitat de València, des del 1979, i especialista en la València foral moderna Inicià els estudis d’història a la Universitat de Valladolid 1955-57 i els acabà a la UV 1957-60, on rebé les ensenyances d’Antonio López Gómez, Antonio Ubieto i Joan Reglà, i on ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1960 És directora de la revista Estudis des de la seva fundació 1971, acadèmica corresponent de la Real Academia de la Historia des del 1994, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana des del 1998 i membre fundador de l’…

Com els darrers cinc anys, el país va viure sacsejat per la violència lligada a les bandes del narcotràfic i a la política repressiva practicada per l’Administració del president Felipe Calderón, amb acusacions cada cop més greus envers l’actuació de les forces armades També, les morts es van comptar per milers, i fins i tot es van donar episodis mai vistos fins ara, com va ser la massacre de Tamaulipas, el 6 d’abril, en la qual van morir, oficialment, 193 persones, la majoria, immigrants centreamericans que creuaven el país, amb l’objectiu d’arribar als Estats Units Tanmateix, fonts no…

Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, amb l’absis del segle XII ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Pere és situada al nucli urbà de l’Ametlla, envoltada per l’antic cementiri del poble al nord i l’est i amb l’antiga rectoria adossada al mur sud Mapa 34-15 390 Situació 31TCG535043 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia precedent XSB Història L’església de Sant Pere de l’Ametlla consta per primera vegada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom d’Amenla Cal esperar el segle XIII per a tenir…

De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i, novament a Reus,…

El Pallars és una de les regions naturals de Catalunya més ben definides, tant des del punt de vista geogràfic com històric El criteri geogràfic predominant per a precisar-ne l’àmbit és l’hidrogràfic el Pallars és la conca de la Noguera Pallaresa, amb les estretes valls secundàries que conflueixen a aquest riu, des de la zona axial dels Pirineus, a la partió de les aigües vers els vessants atlàntic i mediterrani, fins a la gran alineació muntanyosa de la serra de Montsec, la més destacada de les Serres Exteriors Pre-pirinenques, que forma el seu límit meridional És una comarca allargassada en…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…