Resultats de la cerca

Definició És anomenada abscés ano-rectal una lesió infecciosa caracteritzada per la formació d’una cavitat anormal als teixits pròxims al conducte anal o al recte —és a dir, la darrera porció de l’intestí gros—, l’interior del qual s’omple de secrecions purulentes, que es troba separada dels teixits sans propers per una capa de teixit més compacte La majoria dels abscessos ano-rectals es manifesten amb molèsties locals com ara dolor, envermelliment i inflamació de la zona Tanmateix, però, en alguns casos només es presenten símptomes de tipus general com febre i decandiment Els…

En condicions normals, a l’abdomen només es perceben espontàniament tres sensacions molestes la que desperta la gana i la necessitat de defecar i orinar Així, doncs, el dolor abdominal , un dels símptomes més freqüents del total d’alteracions orgàniques, sempre expressa l’existència d’un trastorn, per bé que en molts casos aquest sigui banal, com per exemple el clàssic dolor que ocasiona una inflamació aguda i sense importància dels intestins La sensació de dolor a l’abdomen és transmesa a l’escorça cerebral a partir de nombroses terminacions nervioses que es distribueixen especialment al…

La bronquitis crònica constitueix una inflamació persistent dels bronquis deguda fonamentalment a la inhalació repetida de fum de tabac, que provoca tos i expectoració habituals i deteriora progressivament la funció respiratòria No s’ha de menystenir la tos de fumador habitual, que es presenta sobretot als matins, en forma de crisis de tos amb expectoració és el primer símptoma de la bronquitis crònica i indica que es produeixen més secrecions del que és habitual que no poden ésser eliminades per la mucosa respiratòria inflamada Cal consultar el metge sempre que es presenti tos persistent,…

Són anomenats laringitis una sèrie de trastorns caracteritzats per una inflamació de la mucosa de la laringe que provoca una alteració de la veu i pot arribar a ocasionar una obstrucció de les vies respiratòries A més de l’alteració del to de veu, les laringitis solen originar una sensació molesta al coll, com si hom hi tingués alguna cosa, que pot ésser dolorosa, obliga a escurar-se’l i produeix una tos seca i insistent El tabac, l’alcohol, una atmosfera contaminada o el mal ús de la veu predisposen a la inflamació de la laringe El tipus de laringitis més comú és la laringitis catarral aguda…

Són anomenats rinitis una sèrie de trastorns de les fosses nasals, caracteritzats per una inflamació de la mucosa nasal, que sol originar sensació de tenir el nas tapat, un augment de les secrecions nasals i esternuts No ha de sorprendre que les rinitis infeccioses, habitualment banals, siguin molt freqüents en els infants Cal tenir en compte que llur organisme no té defenses contra molts dels gèrmens habituals Una mesura útil per a evitar el contagi de la rinitis infecciosa, que s’esdevé a través dels gèrmens expellits en parlar o bé tossir, és que la persona afectada es cobreixi la boca i…

La respiració s’adapta a les necessitats de l’organisme i s’adequa al consum d’O 2 i a la producció de CO 2 als teixits cada moment Aquesta acció reguladora és realitzada pel centre respiratori , format per un conjunt de cèllules nervioses situades al tronc encefàlic, que adapta la ventilació alveolar a les necessitats orgàniques per tal de mantenir dins uns límits estrets, però gairebé constants, la concentració d’O 2 i CO 2 en la sang En realitat, el centre respiratori és constituït per tres nuclis nerviosos l’àrea de ritmicitat medullar, l’àrea apnèustica i l’àrea pneumotàxica L’ àrea de…

L’ aparell respiratori es compon d’un conjunt d’estructures la finalitat primordial de les quals és permetre a l’organisme d’obtenir un element vital, l’oxigen que necessiten les cèllules per a mantenir llur activitat, com també d’eliminar el diòxid de carboni, un producte residual d’aquesta activitat Aquesta funció es realitza amb la introducció d’aire atmosfèric en l’organisme per mitjà d’una sèrie de conductes, les vies respiratòries, fins a atènyer els pulmons En aquests òrgans hi ha una xarxa fina i extensa de vasos circulatoris a través de la qual es produeix un intercanvi de gasos…

El sistema nerviós consta d’una complexa xarxa d’estructures especialitzades que tenen la missió de controlar i regular el funcionament dels diversos òrgans i estructures corporals tot coordinant llur interrelació i també la relació de l’organisme amb el medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós són complexes i sofisticades En general, es compara l’òrgan nerviós principal, el cervell, amb un gran ordinador, però de fet és a la inversa, perquè els ordinadors més moderns tan sols comencen a acostar-se al complex sistema nerviós, el funcionament del qual depassa el de…

La denominació artritis crònica juvenil inclou un grup d’afeccions inflamatòries articulars que afecten persones menors de setze anys durant un període de temps superior als tres mesos D’aquesta alteració, se’n diferencien tres tipus, segons la forma d’inici que presenten Es considera sistèmica quan provoca símptomes generals i afecta especialment les articulacions, poliarticular quan es presenten manifestacions en més de quatre articulacions, i oligoarticular quan l’afecció altera quatre articulacions o menys Aquesta malaltia és poc freqüent i de causa desconeguda Se suposa que hi deu haver…

La pell actua com a barrera protectora que impedeix el pas de gèrmens i de substàncies químiques La funció de barrera és duta a terme en la capa de secrecions que cobreix la superfície cutània i en els diversos estrats de la pell La superfície de l’epidermis és coberta per l’anomenat mantell àcido-gras , constituït per les secrecions provinents de les glàndules sebàcies i sudorípares, i per les restes cellulars despreses de la capa còrnia de l'epidermis El mantell àcido-gras impedeix el pas de l'aigua, perquè aquest líquid no es dissol en els greixos i, per tant, no el pot travessar D'altra…