Resultats de la cerca
Es mostren 9730 resultats
Arqueologia 2015
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d'un degotall difícilment quantificable de troballes d'envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la riquesa arqueològica de la humanitat no para de créixer No obstant això, durant el 2015, vam ser testimonis de la fanàtica i irracional eliminació de restes arqueològiques antigues a les zones de l'Iraq i de Síria controlades per l'Estat Islàmic Això va comportar el saqueig i la destrucció dels fons del museu arqueològic de Mossul i de qualsevol representació antropomorfa o edifici de culte pagà als jaciments de Nimrud, Khorsabad i…
Energia 2019
Tecnologia energètica
Combustibles fòssils Refineria petroliera de Saudi Aramco Els conflictes regionals relacionats amb els combustibles fòssils no van minvar al llarg del 2019, especialment en estats de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica El factor comú d’aquests països l’Aràbia Saudita, el Iemen, Síria, l’Iran, Algèria i Líbia és que tots són o han estat productors i exportadors d’hidrocarburs, i que tots, a excepció possiblement de l’Aràbia Saudita, ja han sobrepassat el seu propi pic petrolier peak oil , en anglès, cosa que significa una reducció de les exportacions, que, sumada a un període llarg de preus…
Hospital de Sant Julià (Besalú)
Art romànic
Situació Planta del conjunt, a escala 1200, al nivell de la planta baixa J Albesa-Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Aquest edifici es troba dins el nucli antic històricoartístic de la vila de Besalú, al costat de llevant de l’església de Sant Pere, en l’espai que hi ha entre aquesta, el Palau de la Cúria Reial i el riu Mapa 257M781 Situació 31TDG755720 Història L’hospital de pobres de Besalú i la seva església romànica, dedicada a Sant Julià, foren construïts al segle XII, en un alou situat a la vila de Besalú, que el comte bisbe Miró Bonfill havia donat al…
Sant Romà de Joanetes (la Vall d’en Bas)
Situació L’església de Sant Romà és la parroquial de Joanetes i centra el nucli de població disseminada de l’antic municipi que l’any 1970 fou agregat al de la Vall d’en Bas, de nova creació El municipi de Joanetes confrontava a llevant amb els vessants orientals dels cingles de Falgars i la serra de Sant Miquel, a tramuntana amb la serra del Puigsacalm i Santa Magdalena del Mont i més a llevant tenia la serra de la Guàrdia Mapa 294M781 Situació 31TDG521637 Per arribar a Joanetes cal agafar la carretera d’Olot a Vic 1,5 km després d’haver passat les Preses cal tombar a mà dreta i travessar el…
L’origen de la masia clàssica
Art gòtic
La masia, terme que segons s’entén majoritàriament fa referència a la casa aïllada o habitatge que alhora és centre d’una explotació rural –encara que alguns hi afegeixen que cal que tingui una certa importància des del punt de vista arquitectònic–, ha trigat molts anys a tenir un lloc en la història de l’arquitectura catalana Les raons d’aquesta absència s’haurien de cercar, primer, en el fet que, com a casa rural –i, per tant, obra menor i sense monumentalitat–, ha estat emmarcada dins l’ampli i sovint ambigu ventall de les anomenades “arquitectures populars”, fins i tot en treballs…
El paisatge vegetal de les terres baixes litorals del Millars al Xúquer (territori mediovalentí)
Entre els rius Millars i Xúquer, coincidint pràcticament amb el domini de la màquia litoral, es disposen les baixes cotes del territori mediovalentí És la continuació de les planes litorals catalanídiques, però amb un rerapaís organitzat altrament pels relleus ibèrics, les darreres digitacions del qual atenyen aquestes terres baixes litorals Ultra pels nítids límits que suposen el Millars i el Xúquer al N i al S, i el mar a l’E, el territori queda desllindat a l’W per la isohipsa 200-300 m aproximadament al NW, la Serra d’Espadà eleva la cota termenejadora El territori comprèn les comarques…
Els fonaments del sistema pelàgic: plàncton, nècton, plèuston
La vida a l’espai pelàgic Amb una superfície que és aproximadament el 70% de la total del planeta uns 362 milions de km 2 i una profunditat mitjana entorn dels 3 730 m, el volum de l’espai pelàgic és de prop de 1 350 milions de km 3 i constitueix l’ambient més gran de la Terra Del plàncton al nècton En un ecosistema terrestre, els productors primaris més importants tenen posició fixa i molts dels animals es mouen només en dues dimensions La mar, en canvi, és poblada en tot el gruix de la seva massa aquosa, des de la superfície fins al fons, i encara dins del sediment Una fracció dels…
Els humans i els fenòmens d’insularitat
Els factors genètics associats a la insularitat Els grups humans no solen ser sedentaris més que en intervals curts de temps la migració i la fusió incessants entre grups de regions diferents han estat una de les característiques més sorprenents però més constants de la seva història Les illes, en particular, han tingut molts atractius per als humans En la mesura que els han resultat accessibles les han anat ocupant i han anat passant de l’una a l’altra, en navegacions cada cop més prolongades i agosarades, deixant població estable en les que han anat resultant habitables, cada una amb el seu…
Gelor permanent, mig any a les fosques
La tundra àrtica, un clima extremat La tundra, el bioma propi de la regió àrtica, s’estén des del límit septentrional dels arbres fins al límit meridional del glaç permanent en blanc, i es caracteritza per un clima fred i sec la temperatura mitjana anual és inferior als 0°C i les precipitacions, normalment en forma de neu, rarament superen els 350 mm anuals Els climogrames, corresponents a quatre localitats situades a latituds i altituds semblants, excepte Thule, molt septentrional, mostren que els hiverns són llargs i extremament freds, i els estius curts i frescos Tanmateix, els dies d’…
El poblament humà dels boscos nebulosos
Molta gent per a poca terra El poblament humà dels boscos nebulosos difícilment pot tractar-se separadament del dels estatges altitudinals immediats, inferiors o superiors La seva situació topogràfica, les seves discontinuïtats a causa de les irregularitats del relleu, la freqüent complementarietat dels seus recursos amb els dels altres estatges, fan que sovint els seus pobladors colonitzin també espais d’altres estatges, o bé que siguin poblacions establertes preferentment en altres estatges les que colonitzin els boscos nebulosos L’ocupació humana dels boscos nebulosos La història de l’…