Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
Gaspare Luigi Pacifico Spontini
Música
Compositor i director italià.
Vida Inicià els estudis musicals a la vila de Iesi Ancona i el 1793 entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, on fou alumne de N Sala i G Tritto El 1796 estrenà la seva primera òpera a Roma, i, després de sojornar a Nàpols i Venècia, entre el 1799 i el 1801 treballà a la cort de Palerm Durant els mesos següents visqué en diverses ciutats italianes, i el 1803 es traslladà a París Un any més tard començà a representar les seves obres a l’Òpera Còmica, teatre que li tributà importants èxits El 1805 entrà a la cort imperial com a compositor de cambra, i al cap de dos anys estrenà…
Banc Regional d'Igualada (1881-1882)
La creació Es va constituir a Igualada el 28 de novembre de 1881 El seu objectiu era general, com és el cas de la majoria dels bancs creats durant la Febre d’Or I també com la majoria d’ells demostrava una gran ambició en fixar un capital molt elevat 7,5 milions de pessetes, representat per 15 000 accions de 500 pessetes L’escriptura indica que el capital podrà ser doblat de manera immediata, si així ho acorda la Junta d’Accionistes L’endemà de la constitució, el dia 29 de novembre, es donarà la relació dels subscriptors, que ho fan per un total de 9 994 accions Els promotors en subscriuen 7…
Els Vilaseca
Publicitat de la fàbrica de paper Josep Vilaseca a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Josep Vilaseca i Domènech creà una gran empresa paperera amb fabricació de paper de gran qualitat Els Vilaseca s’establiren com a paperers a Capellades el 1824 Però la tradició venia ja de més enllà, des de mitjan segle XVIII, quan Gaspar Vilaseca tenia un molí paperer a la vora del Cardener, al terme de Manresa En aquesta ciutat, però, hi devia quedar una branca de la família, ja que a mitjan segle XIX, el Diccionario dirigit per Pascual Madoz parla d’una fàbrica de papel superior, propia…
Els Romaní
Joan Romaní i els seus successors Publicitat del paper de la fàbrica d'Antoni Romaní de Capellades recollida a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Joan Romaní fou l’introductor a la comarca de l’Anoia del que un successor seu anomenarà l’ofici de paperer Evidentment no era una indústria, ja que s’installà a Piera al voltant del 1620, i aleshores la fabricació de paper era pura artesania, acompanyada, això sí, per la força d’una roda hidràulica que permetia substituir la força manual o animal Joan Romaní era de Riudaura Garrotxa i es deia en realitat Joan Forgas…
Domenico Scarlatti
Música
Compositor i clavicembalista sicilià, fill d’Alessandro Scarlatti.
Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…
,
Creu de Sant Jordi 1991-2000

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1991 i el 2000.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1991 Persones Carme Aymerich i Barbany Manuel Balasch i Recort Joan Bastardas i Parera Pilar Bayés i de Luna Oriol Bohigas i Guardiola Josep Buch i Parera Frederic de Correa i Ruiz Josep Eritja i Novell Joan Ferrándiz i Castells Josep Maria Garrut i Roma Josep Maria Gasol i Almendros Josep Maria Ginès i Pous Cassià Maria Just i Riba Antoni Malaret i Amigó Concepció Martínez i Tudó Joan Francesc Mira i Casterà Emili Miró i Fons Joan Oliu i Pich Joan Oró i Florensa Domènec Pallerola i Munné Joan Perucho i…
Priors del monestir de Santa Maria de Lledó anteriors al 1300
Art romànic
Joan 1089-1115 Procedia del monestir de Santa Maria de Vilabertran Segons els documents de l’època era una persona humil, pietosa i rica El seu nomenament fou signat pel bisbe i els canonges de Girona, després d’haver estat aprovades les constitucions per les quals s’havia de regir la comunitat Durant el seu govern fou arranjada l’església de Santa Maria, la veïna capella de Sant Feliu i, probablement, les dependències canonicals el priorat va rebre nombroses donacions, entre elles les esglésies de Santa Maria del Vilar, Santa Maria d’Ermedàs, Sant Cristòfol de l’Escala i Sant Feliu de Lledó…
L’impuls de l’esdeveniment
La Ciutadella De l’Exposició al Zoo Víctor Balaguer va ser l’iniciador d’una campanya que es va dur a terme a través de les publicacions periòdiques del moment amb la finalitat d’aconseguir l’enderrocament de la Ciutadella de Barcelona, una fortalesa situada al barri de la Rivera, que s’havia construït en època de Felip V per tal de frenar qualsevol iniciativa de rebellió de la ciutat La fi de la Revolució de Setembre del 1868 va suposar l’entrega a Barcelona de la superfície ocupada per la construcció per part del general Prim en aquest emplaçament, s’hi pretenia fer el parc de la Ciutadella…
Enric Morera i Viura
Música
Compositor, director i pedagog català.
Vida Fou un dels músics més significatius del modernisme a Catalunya Gran impulsor del cant coral, la seva obra compositiva, sobretot la sardanística, assolí una àmplia difusió i gaudí d’una gran estima El pare de Morera, músic afeccionat, es traslladà a l’Argentina quan el seu fill tenia dos anys Des de ben jove, Enric Morera mostrà una gran facilitat per a la música Es formà de manera autodidàctica, cantà en diferents cors i aprengué violí i piano, instruments que tocava en cafès, teatres i esglésies De nou a Catalunya, rebé lliçons de J Tolosa, CG Vidiella i E Cioffi, i feu amistat amb I…
concert
Música
Composició musical en diversos moviments per a un instrument solista, de vegades per a dos —doble concert— o també per a tres —triple concert—, amb intervencions alternades d’una orquestra.
Cap al final del segle XVI i el començament del XVII el terme concerto definia també els motets amb baix continu i certes peces instrumentals marcadament contrastants En aquell moment concertar volia dir senzillament tocar conjuntament, però a partir de la consolidació de l’execució simultània de diferents grups instrumentals, combinats o no amb veus, el terme passà a significar l’execució en oposició de diferents cors o grups instrumentals, o d’un solista davant d’un grup Gabrieli, amb les seves canzoni i d’altres obres per a doble o triple cor, fou un dels pioners en el desenvolupament de…