Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Guillem de Torroella
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Poc abans del 1375 compongué en versos apariats un poema intitulat La faula , narració de tipus arturià en la qual l’autor fingeix que és dut meravellosament des del port de Santa Catalina de Sóller a una illa identificable amb Sicília, on, voltat d’elements sobrenaturals, troba en un palau el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana Tot i que el text és escrit en un provençal força catalanitzat, alguns personatges, com Artús i Morgana, parlen en francès, curiós tret de naturalitat en un ambient tan fantàstic Esmenta molts elements literaris de les…
Fortunio Bonanova
Música
Actor i cantant mallorquí.
Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Com a cantant, va debutar a l’Òpera de París, i actuà a Itàlia i Moscou A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido Feu també revista a Nova York Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921, i entre el 1927 i el 1932 intervingué en diverses produccions als EUA,…
Álvar Núñez Cabeza de Vaca
© Fototeca.cat
Geografia
Història
Explorador i conqueridor castellà.
El 1527 féu la primera expedició a la Florida, juntament amb Pánfilo de Narváez, el qual naufragà 1528 s’endinsà cap a l’oest, travessà el Rio Grande i arribà fins a la costa del golf de Califòrnia, que seguí en direcció sud fins a Tenochtitlán Tornà a Castella i organitzà 1540 una nova expedició cap al riu Paraná amb més de 400 homes, per la qual cosa Carles V el nomenà capità general, governador i adelantado del Riu de la Plata El 1541 arribà a l’illa de Santa Catalina Brasil, des d’on emprengué una expedició —en el curs de la qual descobrí les cascades de l’Iguaçú— cap a la…
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
Historiografia
Historiador.
Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1759 Exiliat a Itàlia el 1767, estudià dret a Bolonya 1755-59, on contribuí a la fundació de les Memorie enciclopediche Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals es destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes Roma, 1786 La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en 20 volums Madrid, 1783-1805, escrita a Bolonya i a Roma només aconseguí de publicar en italià els dos primers volums Foligno, 1781 Florència, 1787, i en deixà quatre d’inèdits en castellà La part…
Mateo Alemán
Literatura
Escriptor castellà d’ascendència hebrea que estudià humanitats a Sevilla i medicina a Salamanca, especialitat aquesta darrera que no arribà a exercir.
Fracassà en el seu matrimoni amb Catalina de Espinosa, sofrí presó per deutes i es traslladà a Madrid, on residí des del 1586 fins al 1601 El 1599 aparegué la primera part del Guzmán de Alfarache , novella picaresca que obtingué ressò immediat i nombroses edicions, bé que, editada sovint sense el seu permís, no li permeté de situar-se econòmicament Implicat en negocis poc clars, contrets nous deutes, i després de sofrir novament presó, retornà a Sevilla El 1602 aparegué una segona part, apòcrifa, del Guzmán , obra del valencià Joan Martí, i el 1604 Alemán en publicà l’autèntica,…
Guillem Reynés i Font
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1905 Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona 1906 amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció Illustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas Praga 1910, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de productes de…
Antoni Despuig i Dameto
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal.
Fill del comte de Montenegro Ramon Despuig i Cotoner, estudià al collegi de Monti-sion i a la Universitat de Mallorca, on es graduà 1774 de doctor en ambdós drets Cavaller de l’orde de Sant Joan, canonge de la seu i capellà de l’exèrcit, anà a Itàlia el 1782 i, camí de Malta, presencià el terratrèmol del 1783, sobre el qual escriví Varias observaciones hechas en el terremoto acaecido en la Calabria ulterior, año de 1783 Palma 1943 A Roma, el 1783, fou visitador de la Sapienza universitat, i a Mallorca, rector i vicecanceller de la Universitat Lulliana, promotor de la Societat d’Amics del País…
Joan Francesc de Masdeu i de Montero
Literatura catalana
Historiador, poeta i preceptista.
Vida i obra Membre d’una noble família catalana, ingressà a l’orde dels jesuï-tes el 1759 Amb motiu de l’edicte d’expulsió 1767 s’exilià a Itàlia, a la ciutat de Ferrara Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes Roma 1786 Fou poeta en llatí, italià i castellà La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en vint volums Madrid 1783-1805, escrita a Bolonya i a Roma en italià només aconseguí de publicar-ne els dos primers volums Foligno 1781 Florència 1787, i en deixà…
FitzJames Stuart
Família noble originada per James FitzJames.
Els seus fills formaren les dues branques d’aquesta família La branca espanyola dels ducs de Berwick fou iniciada pel fill gran, Jacobo FitzJames Stuart 1696 — 1738, segon duc de Berwick i de Llíria i Xèrica, el qual es casà 1716 amb Catalina Colón de Portugal i de Ayala, duquessa de Veragua i de la Vega, marquesa de Jamaica i comtessa de Los Gelves Llur fill Jacobo FitzJames Stuart y Colón de Portugal 1718 — 1785 heretà tots aquests títols i els comtats de Lemos, Andrade i Sarria Carlos FitzJames Stuart y de Silva 1752 — 1787, fill de l’anterior, perdé per sentència els títols…
Joan Dotras i Vila
Cinematografia
Compositor.
Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932 Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’ El paraíso recobrado 1935, Xavier Güell a Manolenka 1939, Pedro Puche La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan escriví la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina