Resultats de la cerca

Professor a les universitats de Marburg, Estrasburg, Karlsruhe i Tübingen Descobrí les propietats rectificadores de certs cristalls binaris i les aplicà a la detecció de les ones de ràdio, cosa que féu possible la telegrafia sense fils Inventà també un tipus de tub de raigs catòdics El 1909 rebé, ensems amb Marconi, el premi Nobel de física

Deixeble de Hilding Rosenberg, les seves primeres obres manifesten l’empremta de la tradició musical nòrdica de C Nielsen i J Sibelius Interessat en les qüestions estructurals sorgides de l’ús de la polifonia, analitzà, juntament amb altres membres del Monday Group, l’anomenada "nova objectivitat" de Paul Hindemith, materialitzada en el seu Concerto Grosso 1944, basat en un llenguatge neobarroc A partir del 1946, la seva visió musical s’amplià interessant-se en les contribucions realitzades per B Bartók, I Stravinsky i la Segona Escola de Viena En aquest període començà a collaborar amb el…

Vida Estudià amb J Haas a Munic 1924-27, i durant l’època nazi es retirà de la vida musical i social d’Alemanya El 1942 feu classes amb A Webern No fou fins l’estrena, a Darmstadt, de la seva Symphonische Ouvertüre , el 1947, que començà a ser reconegut a Alemanya La seva música no forma part de cap sistema o escola, i tampoc no intentà crear un cercle de deixebles propis Les obres, però, mostren lligams amb el llenguatge simfònic d’A Bruckner i G Mahler les afinitats amb M Reger són encara més òbvies temes rítmics, neobarrocs I Stravinsky ús del tema de La consagració de la primavera en la…

Fill del també compositor Johann Cristoph Toeschi, estigué, com el seu pare, al servei de la cort de Munic La seva mala salut feu que el 1789, després de nou anys en el seu càrrec, es veiés obligat a abandonar-lo El 1801 fou nomenat compositor de cambra del regne de Baviera Entre les seves obres hi ha simfonies, concerts, ballets i danses La seva música està vinculada a l’Escola de Mannheim, en el desenvolupament de la qual tingueren un paper destacat els membres de la seva família

Després d’haver iniciat la carrera de teologia, es decantà cap als estudis musicals Anà a Leipzig, Munic i Viena, ciutat aquesta darrera on el 1821 rebé classes d’A Salieri El 1826 succeí CM von Weber com a director de l’òpera de la cort de Dresden, des de la qual adquirí un gran prestigi en l’àmbit internacional Sota la seva direcció, l’orquestra d’aquest teatre esdevingué una de les millors de l’època El 1842 dirigí l’estrena de l’òpera Rienzi , de Richard Wagner El 1828 fou nomenat mestre de capella de la cort Compongué nou òperes, entre les quals destaquen Didone abbandonata 1824,…

Començà la seva activitat orguenera amb el seu germà Rupert a Dole, i poc més tard a Dijon A França es relacionà amb els grans orgueners de l’època Dom F Bédos de Celles, JA Silbermann i FH Clicquot Entre les seves grans obres destaquen els instruments de la Sainte Chapelle 1741, quatre teclats i trenta-sis jocs i de la catedral 1743, ambdós a Dijon, i el de la catedral d’Autun 1748, entre d’altres En terreny alemany destaquen, sobretot, els dos del cor de l’abadia benedictina d’Ottobeuren Dreifaltigkeit 'el triple' i Heilig Geist 'el sacre', bastits entre el 1757 i el 1766, on es combinen…

Fill d’actors, prengué el nom del seu pare adoptiu, el tenor i compositor JB Krebs 1774-1851 Amb tan sols sis anys aparegué davant del públic com a pianista, i quan en tenia set compongué la seva primera òpera Feodora El 1825 marxà a Viena per ampliar els seus estudis A partir del 1827 treballà com a director d’orquestra a Hamburg, i el 1850 succeí a R Wagner en la direcció del Teatre d’Òpera de Dresden Compongué òperes Sylvia, oder die Macht des Gesangs Sílvia, o la força de la cançó', 1829, Agnes, der Engel von Augsburg 'Agnès, l’àngel d’Augsburg', 1836, peces orquestrals dues simfonies…

El 1713 ingressà, junt amb els seus dos germans, en l'Escola de la Creu, de Dresden, on estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Des del 1740 fou mestre de capella de Frederic II de Prússia, a Berlín, i organitzà el teatre de l’òpera de la ciutat El 1942, amb motiu de la inauguració del teatre amb la seva obra Cesare e Cleopatra , viatjà a Itàlia en cerca de cantants Autor força prolífic…

Estudià composició i musicologia a Viena i Berlín El 1930 ingressà com a bibliotecari a la Societat dels Amics de la Música a Salzburg A causa de la invasió nazi, el 1938 es traslladà a Londres, on treballà per a la BBC i ensenyà al Royal College of Music 1939-40 després anà a Boston, on fou professor i cap d’estudis superiors de música a la universitat d’aquesta ciutat i presidí la Societat Musicològica Americana 1955-56 El 1962 es traslladà a Santa Barbara per desenvolupar els seus estudis musicològics a la Universitat de Califòrnia La seva major aportació a la musicologia són les…

Es formà a les universitats de Munic, Berlín i Münster, i entre els seus professors cal destacar Joseph Haas, Johannes Wolf i Curt Sachs Treballà com a professor a les universitats de Münster i Colònia Fellerer mereix especial reconeixement com a fundador i editor de revistes de musicologia i de colleccions i antologies El seu ampli ventall d’interessos se centrà bàsicament en la música de l’Edat Mitjana, del Renaixement i del segle XX i la història musical de diferents regions i ciutats, examinant per primer cop el material de referència Cal destacar també la seva investigació sobre la…