Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església, amb la façana de ponent, on hi ha oberta la portad’entrada F Tur L’església de Sant Pere és el temple del poblat dels Vilars, de masies escampades, situat al cantó més meridional del terme, a mà dreta del riu Arnera, al sud-oest del cap de municipi L’antiga parròquia pertanyia a un poblat de masies escampades Mapa 219M781 Situació 31TDG778909 Per anar-hi cal situar-se a la vila de Maçanet de Cabrenys i agafar el camí que porta a Oliveda Un cop passada l’església d’aquesta població, un camí que hi ha a mà dreta continua vers el coll d’Oliveda, passat el…

Electors i partits canviaren la seva estratègia de lluita en cada consulta electoral i van utilitzar sovint la possibilitat del panachage El 1931, el reformisme republicà va vèncer de manera aclaparant sense deixar marge a l’oposició, gràcies a la utilització de la copada i del ballotage segona volta El 1932, la Lliga estava ja prou ben organitzada per a quedar en totes les circumscripcions en segon lloc, obtenir els escons reservats a la minoria i perfilar-se com el gran partit del conservadorisme català Fou a partir d’aquest moment que a Catalunya es va optar per ERC o per la Lliga, fins i…

Crema de convents a Reus, Panorama Español , Madrid, 1842-45 BC El sentiment anticlerical, que a la llarga esdevingué antireligiós, va prendre cos durant les primeres dècades del segle XIX, bàsicament a remolc de les actuacions polítiques dels eclesiàstics contra les transformacions liberals Durant la guerra del Francès feren una oposició essencialment retòrica, i pocs anys després, en el Trienni i la guerra dels Set Anys, la feren amb les armes a la mà, incitant els altres a empunyar-les i comandant-los Exemple de la primera actitud fou la denúncia a la Inquisició d’un article…

Situació Interior de la nau romànica de Sant Martí de Palaldà, totalment emmascarada per l’arrebossat i molt transformada, on s’aprecia l’extrem d’un dels arcs torals amb el pilar arranat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí destaca al centre i a la part més alta del nucli antic del poble de Palaldà, al costat dels vestigis del castell Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 15″ N - Long 2° 40′ 32″ E L’itinerari per a arribar a Palaldà és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent EBP Història La primera referència documental de l’església de Palaldà és força antiga, data…

Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Tot i que la villa de Rià és coneguda des del segle IX, de la seva parròquia no se’n sap res…

Situació Vista aèria de l’església, amb el casal o antiga rectoria força malmès ECSA - J Todó L’església de Santa Creu d’Olorda és situada en el coll que hi ha darrere mateix del puig d’Olorda, contrafort occidental de la serra de Collserola Mapa 36-16420 Situació 31TDF219854 S’hi pot arribar des de Sarrià, per la carretera de Vallvidrera, o des de Molins de Rei, per la carretera d’Olorda MPP Història Tot i que el terme d’Olorda és mencionat des del 986, l’església de Santa Creu d’Olorda no és documentada fins el 1032, en una deixa testamentària d’un difunt anomenat Gasalter, que s’hi volia…

Situació Aspecte que ofereixen avui dia les restes d’aquesta església, amb el ssmas homònim al fons ECSA - J Gary És situada prop del mas de Torreneules, no gaire lluny de l’antic monestir cistercenc de Vallbona Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 55,2” N - Long 3° 6’ 7,2” E Per a arribar-hi, cal prendre la N-114 a partir de Perpinyà i, a l’entrada nord de Cotlliure, la D-86 Un trencall a mà dreta mena al veïnat de Rimbau i al mas Piló vall del Ravener A partir d’aquí, cal seguir a peu el camí que remunta el Ravener uns 5 km, fins al mas de Torreneules, al fons de la vall, al peu del coll de…

Situació i presentació Limita amb el municipi d’Albanyà N i E, de la comarca de l’Alt Empordà, amb el de Beuda E, Sant Ferriol SE, Argelaguer SW, Tortellà W i Montagut i Oix W i N El terme s’endinsa en la zona muntanyosa de l’Alta Garrotxa, al sector accidentat per la presència de la serra de Gitarriu 1196 m, els cingles d’Entreperes 1079 m i de Monteia o Montella Aquest sector muntanyós, on hi ha les antigues parròquies rurals de Gitarriu, Sadernes, Entreperes i Monteia, s’allarga al SE per les terres baixes properes a la vall del Fluvià, on hi ha l’antic castell i la parròquia de Sales de…

Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb l’absis o capçalera carrada, modificada en la part superior per una obra de fortificació ECSA - A Roura El poble de les Illes és situat a poc més d’1 km al nord del límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà frontera francoespanyola, en el sector del coll de Lli i el coll de la Manrella L’església parroquial de Santa Maria és enfilada en un contrafort a 1, 5 km al nord del petit nucli del poble Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 20″ N - Long 2° 47′ 15″ E Per a arribar-hi cal partir de la vila de Morellàs cap del municipi per la…

Hi ha dos factors decisius que marquen la joventut dels anys seixanta arreu d’occident D’una banda l’arribada a la majoria d’edat de la primera generació que no va viure la Segona Guerra Mundial i que, per tant, podia inhibir-se dels traumes i de les divisions que la van provocar, i d’una altra, la difusió, ni que sigui en una mesura força modesta, de la societat de benestar —que encara no era del tot identificable, almenys a Europa, amb la societat de consum— A aquests factors cal afegir-hi el desig de les generacions més castigades pels conflictes bèllics de la primera meitat del segle de…