Resultats de la cerca
Es mostren 5005 resultats
Inauguració de l’Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
Un espectacle artístic en què es combinen focs artificials i efectes visuals generats amb sistema digital serveix per a inaugurar l’Hemisfèric, el primer dels edificis de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València Els actes d’inauguració, als quals assisteixen els presidents del Govern valencià, Eduardo Zaplana, i espanyol, José María Aznar, es clouen amb un concert del músic Michael Nyman L’edifici, obra de l’arquitecte Santiago Calatrava, acull un planetari i un cinema de gran format dotat amb un làser d’última generació, l’Omniscam
El gravat i les arts del llibre en l’època contemporània: els segles XIX i XX
La notable tasca de recerca i experimentació en el món de la impremta i del gravat, i les innovacions consegüents aportades a la darreria del set-cents, marquen l’inici del definitiu, i cada cop més accelerat, desenvolupament dels sistemes de comunicació visual i escrita Així, la centúria següent es va beneficiar de seguida de noves tècniques en la producció del paper i en l’elaboració de matrius La litografia fou, sens dubte, el descobriment més revolucionari en el camp de la difusió sistemàtica de les imatges que, al costat de la producció culta, assolí les funcions del gravat calcogràfic…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (I)
« En el nostre segle els gravats han arribat a un alt grau de perfecció i els nostres gravadors ens han donat tant gran nombre d’ells sobre tota classe de matèries, que es pot dir amb certesa que s’han convertit en els dipositaris de tot el més bell i més curiós del món » Tant de bo poguéssim fer nostres les paraules amb què l’acreditat teòric francès Roger de Piles glossava els gravadors contemporanis en el seu tractat L’idée du peintre parfait , publicat a París l’any 1699 En absolut es correspon,…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (IV)
La generació d’entre segles De tots els calcògrafs que se citaran d’ara endavant, ens en vam ocupar amb motiu de la nostra recerca doctoral La calcografia catalana del segle XVIII Dels argenters als primers acadèmics i de tots ells vam elaborar exhaustius apartats monogràfics, en els quals consta la catalogació de totes les làmines i estampes localitzades fins ara, juntament amb les corresponents aportacions documentals i/o analítiques, la publicació dels quals tenim actualment en preparació Així, basant-nos en aquest material, resumirem aquí l’evolució de la calcografia catalana, destacant…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (II)
Situació social i cultural L’art gràfica, tal com ja s’ha anat definint al llarg del text, no deixa de ser la conjunció d’una activitat artística i manual Si bé és cert que amb el temps aconseguí –igual que la pintura– de ser considerada entre les arts liberals, el seu llarg i variat procés de realització continuà vinculat a tècniques molt pròximes als oficis mecànics Com es podrà veure més endavant, la tasca del gravador ha estat sempre un ofici dur, generalment poc remunerat i poques vegades considerat en la seva qualitat intrínseca Només alguns gravadors acadèmics van aconseguir de ser…
Inici de la publicació de l’Encyclopédie, ou dictionnaire raisoné des sciences, des arts et des métiers
Diderot i d’Alembert inicien la publicació de l’Encyclopédie, ou dictionnaire raisoné des sciences, des arts et des métiers acabada el 1765
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (III)
La imatge com a complement del text Tal com suggereix Gallego, s’haurien de completar els estudis sobre gravat analitzant els aspectes de la seva incidència social per mitjà de la informació que subministren els reglaments administratius del llibre En aquest sentit, cal remarcar el missatge comú que compartien llibre i estampa, no solament en aquells textos en què la illustració era imprescindible per a la comprensió dels continguts, sinó també en tots els altres llibres que únicament disposaven d’una estampa per a la portada o per al frontispici D’entre els primers cal fer…
Les arts des de la Pesta Negra fins a la mort de Pere el Cerimoniós (1348-87)
Art gòtic
Pere III de Catalunya, dit el Cerimoniós o el del Punyalet 1336-87, va ser un monarca de gran rellevància política, a més d’un decidit protector de les arts i les lletres Brillant i alhora controvertit en termes històrics, les seves actuacions en el terreny artístic van tenir una innegable transcendència L’art gòtic català va arribar durant el seu llarg regnat a les més altes quotes de qualitat i de creativitat i va reeixir en la consolidació d’un llenguatge genuí i amb molta personalitat Respecte de Catalunya, una de les primeres qüestions que convé remarcar és l’estreta vinculació del rei…
Centre d’Art Santa Mònica
Centre d’art contemporani dependent del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya inaugurat el 1988.
Té la seu a l’antic convent d’aquest nom situat a la Rambla de Barcelona Rehabilitat pels arquitectes Viaplana-Piñón, fou la primera infraestructura artística que s’obrí a Barcelona després de la reinstauració de la democràcia El centre s’orientà des dels inicis envers les avantguardes en art català i en tendències contemporànies internacionals Organitza exposicions tant individuals com collectives, tant d’artistes nacionals com d’internacionals, en totes les disciplines possibles El claustre allotja les exposicions principals l’Espai Vídeo i l’Espai Annex n'acullen de formats més petits A…
El pintor Ramon Martí i Alsina exposa en la segona edició de les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid
El pintor realista Ramon Martí i Alsina exposa en la segona edició de les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina