Resultats de la cerca
Es mostren 568 resultats
Despoblat de Solans (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Agulla de pedra formada per l’angle de dos antics murs, en bona part caiguts, un dels elements més visibles d’aquest despoblat ECSA - A Roig De dalt del coll de Sant Sebastià baixen cap a migdia els forts pendents del vessant del Riu Major, i a uns 100 m per sobre de la pista que porta al mas de Sarroca s’estén un suau replà anomenat el pla dels Calderers Per sota d’aquests prats i tallat per la mateixa pista hi ha les restes d’aquest despoblat Mapa 33-11252 Situació 31TCG465868 Per a arribar-hi s’ha de seguir la pista que surt del pont de Baén, i uns 900 m després de passar per sota…
Fragment de timpà de la plaça de la Font (Tarragona)
Art romànic
Fragment d’escultura que mostra el bust d’un àngel i el cap d’un lleó que possiblement formaven part d’un tetramorf ECSA - I Companys Arran de les obres de restauració que es feren fa pocs anys en el pati del costat dret de l’ajuntament de Tarragona, situat a la plaça de la Font, hom descobrí un fragment, en dos trossos, d’un alt relleu figurat, pertanyent, si considerem la curvatura del perfil superior, al timpà d’una portada Actualment, aquestes dues peces es conserven al mateix ajuntament El bloc, que, com hem assenyalat, formen dues peces enganxades de pedra calcària, fa 46 cm d’alçada i…
arxius municipals de Perpinyà
Historiografia catalana
El servei d’arxius de la vila de Perpinyà se situà inicialment a la casa de la vila, plaça de la Llotja.
El 1935 fou installat al primer pis del Castellet, abans d’ocupar, des del 1981, el conjunt de l’antiga universitat Els arxius anteriors a la Revolució Francesa fons antic foren dipositats el 1960 a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Entre les peces de més interès per a la història de la vila, es poden esmentar els Llibres verds , major i menor , el Llibre de provisions , el Llibre de les monedes i la Rigaudina , entre d’altres Els Llibres verds apleguen el conjunt dels privilegis de la vila de Perpinyà El Llibre verd major tom 1 1162-1785, recopilació de les actes dels reis, papes…
Jaume Carrera i Pujal
Historiografia catalana
Historiador i periodista.
Format periodísticament en La Veu de Catalunya , destacà per reportatges on analitzà l’actualitat política i econòmica internacional, amb reiterades referències de caràcter històric Fou director de Cataluña Marítima i de les publicacions de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació Fruit d’aquest doble vessant periodístic i històric aparegueren les seves primeres obres, on posà de manifest la vinculació al catalanisme liberal i conservador de la Lliga La protecció de les minories nacionals 1923 i Per un ordre polític i econòmic democràcia o dictadura Economia individual o corporativa 1935…
Àlvar Campaner i Fuertes
Historiografia catalana
Medievalista, numismàtic, col·leccionista i jurista.
Vida i obra Descendent d’una família de magistrats, es doctorà en lleis Després de ser destinat 1879-84 a diverses localitats espanyoles, fou nomenat fiscal de l’Audiència de Mallorca L’any 1866 fundà, amb Artur Pedrals i Gaietà Carreras, i dirigí la revista Memorial Numismático Español És autor de l’obra inèdita Nociones históricas del pueblo de Caimari 1732-1884 , transcrita per Pau Morro i complementada per Gabriel Melià La seva vàlua com a numismàtic ja fou reconeguda pels seus contemporanis i es manté en plena vigència En aquest camp destaquen dues obres Numismática Balear 1879 i…
Vilatge dels Castellots (la Portella)
Art romànic
Situació Fonamentació d’un mur i accés a unes dependències subterrànies, potser un sirdab o refugi del període andalusí, segons una fotografia de l’any 1980 JR González El vilatge dels Castellots es troba dalt d’un petit tossal situat al SW del poble de la Portella Mapa 32-14 359 Situació 31TCG031231 A poc més d’1 km al sud-oest de la Portella, pel camí que porta a Vilanova de Segrià s’arriba al Reguer Gran un cop passat, a uns 100 m hi ha el tossal on es troben les ruïnes del vilatge Nucli urbà Els vestigis més interessants d’aquest antic nucli de poblament es troben al vessant meridional…
Sant Joan de Carratalà (Aitona)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat sud-oest, amb l’absis semicircular i una petita capella adossada al mur de migdia ECSA-JA Adell L’església de Sant Joan es troba al sud del recinte del castell de Carratalà Mapa 31-16 415 Situació 31TBF871962 Per a accedir-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent XEC-JAA Història La primera menció documental d’aquesta església data del 1168, any en què en l’ Ordinatio ecclesiis Ilerdensis s’esmenta l’ ecclesiam de Calaterra sota la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida, signe evident de l’existència d’una comunitat…
Basílica de Bell-lloc d’Aro (Santa Cristina d’Aro)
Basament de l’absis de l’antiga església romànica, encerclat per les restes d’una capella cilíndrica d’època visigòtica ECSA - E Pablo L’anàlisi de l’església de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, en ocasió de la seva restauració i les excavacions realitzades en els costats nord i de ponent del temple han permès conèixer l’evolució complexa i continuada de l’edifici i del lloc com a continuïtat humana d’utilització des de temps romans tardans fins a l’època romànica L’edifici religiós d’època medieval s’establí sobre les restes d’una villa romana tardana que ha…
Crònica de Sicília
Historiografia catalana
El Chronicon Siculum o Chronicon Siciliae, també conegut amb el títol d’Anònim Palermità, constitueix, juntament amb les cròniques de Bartolomeo de Neocastro, Nicolò Speciale i Michele da Piazza, una de les peces clau de la historiografia siciliana medieval.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita per iniciativa de la cort catalana, fou traduïda al català pels volts del 1380, ja que es conserva l’ordre 5 febrer de 1381 de Pere III el Cerimoniós de pagar els treballs de traducció a Guillem Nicolau, capellà reial, que més endavant traduí, també per a la cort, les Heroides o Epistoles d’Ovidi La Crònica de Sicília gaudí d’àmplia difusió arreu dels territoris de la monarquia catalanoaragonesa, i al s XVI la feu servir el cronista Jerónimo Zurita per a la redacció dels seus Anales de la Corona de Aragón L’original llatí fou editat…
Crònica de Sant Pere de les Puelles
Historiografia catalana
Text català de la segona meitat del s. XIII, també conegut com a Crònica de la conquesta de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Es conservà fins el 1835 a la biblioteca del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona La Crònica s’inicia amb la referència a un rei Lotari, que consta com a fill de Pipí i germà de Carlemany Relata l’expedició de Lluís el Piadós a Barcelona 801, on situa cronològicament la fundació de la capella de Sant Sadurní l’edificació de l’església de Sant Just, a la qual concedí els privilegis sobre els juraments del combat judicial, del testament sagramental i dels jueus i la fundació i dotació del monestir de Sant Pere de les Puelles Seguidament hi ha un buit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina