Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
L’art romànic al Solsonès
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 Al Solsonès hi ha alguns edificis civils i militars que gairebé han esdevingut modèlics els castells-torre d’Ardèvol i de Vallferosa, el castell senyorial de Riner, la torre de la Vila o bé el mas de la Creu de Pedra Aquesta comarca també seria un bon lloc per a fer un estudi de la distribució dels castells en un territori fronterer i per a reconèixer com se’l repartiren, o…
Sant Jaume de Sant Cristòfol, abans Sant Cristòfol de Salinoves (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Façana de ponent, on hom pot veure la porta actual al centre, fruit d’una reforma tardana ECSA - JA Adell L’església de Sant Cristòfol, ara dedicada a sant Jaume, és al centre del petit nucli de cases, abandonades, del poble de Sant Cristòfol Mapa 34-12291 Situació 31TCG469561 Per a anar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Folquer, que en 7 km de recorregut, passant pel mas de Perdiguers, on es troba amb la pista que puja des del Molí Nou del Rialb, arriba a Sant Cristòfol JAA Història Aquesta església fou seu d’un priorat o petita casa monàstica dependent…
Antonín Dvorák
Música
Compositor txec.
Vida Juntament amb Bedrich Smetana i Leoš Janácek, fou un dels principals compositors nacionalistes txecs i el qui desenvolupà un idioma més obert al gran repertori occidental El jove Antonín aprengué música a l’escola de la seva ciutat natal, fins que a l’edat de dotze anys abandonà l’escola per començar a aprendre l’ofici de carnisser Un any després deixà Nelahozeves per establir-se a Zlonice, on tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb la cultura germànica L’organista Antonin Liehmann li ensenyà alemany i continuà la seva formació musical, fentli conèixer bàsicament el violí, la viola…
El primer i el segon internacional a Catalunya
Art gòtic
La continuïtat de les relacions amb França Cap al final del segle XIV i els primers anys del segle XV, coincidint amb els regnats de Joan I 1387-96 i de Martí I l’Humà 1396-1410, començaren a fer-se evidents a Catalunya nous indicis de dificultats generals una davallada demogràfica persistent a conseqüència dels constants rebrots epidèmics a partir del gran any negre del 1348, crisi econòmica generalitzada a tot Europa –acompanyada d’un seguit de fallides bancàries entre el 1381 i el 1391–, avalots contra els calls jueus i molts altres entrebancs Tanmateix, contràriament al que calia esperar…
Arquitectura catalana: de la postguerra al Grup R
El panorama que va quedar després de la Guerra Civil no podia ser més desolador Exiliada l’avantguarda artística, intellectual i arquitectònica, va ressorgir la reacció dels arquitectes catalans més conservadors i academicistes A poc a poc, però, aquest context es va anar transformant, en gran part gràcies a una sèrie d’arquitectes ja madurs Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Joaquim Gili, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres i d’una sèrie de joves arquitectes com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera, que van crear i mantenir el Grup R 1951-61 La transformació potenciada…
La ciutat com a model
Obres al carrer de Mèxic, Barcelona, 26-5-1917 AC / GS La transformació i el creixement de les ciutats als Països Catalans durant les tres primeres dècades del segle XX representen sovint processos parallels El model seguit en la majoria dels casos va ser el resultat de la modernització funcional de les ciutats De ciutats conventuals amb pervivència d’estructures feudals tardanes es passà a la ciutat oberta, sotmesa a les tensions del lliure mercat i, per tant, guiada, encara que no pas del tot determinada, pel planejament urbanístic que s’establia en els diferents nivells Les ciutats…
L’arquitectura religiosa de la primera meitat del segle XX
L’arquitectura religiosa de transició entre els segles XIX i XX va estar protagonitzada per dos elements principals les obres de Gaudí Sagrada Família i cripta Güell i les restauracions i reformes de Puig i Cadafalch Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí Sarroca i Montserrat Obres puntuals, com l’església del Sagrat Cor del Tibidabo 1900-31, d’Enric Sagnier, o la capella de l’Escola Industrial de Barcelona 1927 de Joan Rubió i Bellver, van significar també punts importants però clarament girats cap al segle XX Puig i Cadafalch pràcticament no va fer obra religiosa, tret de les intervencions…
Sant Miquel de la Seu d’Urgell
Art romànic
Situació Vista des del costat de llevant amb el transsepte i dos dels tres absis que formen la capçalera ECSA – JA Adell Aquesta església es troba adossada a l’angle sud-est del claustre de Santa Maria MLIR Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Història El primer esment conegut d’una església dedicada a sant Pere i situada a l’indret on es formà el “Vicus Orgellio” és de l’any 840, en què el comte Sunifred donà a Santa Maria de la Seu una mojada de terra “in suburbio Orgellitano…” , prop de l’església de Sant Pere i Sant Andreu, apòstols Fins l’any 993 no tornem a tenir notícies sobre aquesta…
música de França
Música
Música desenvolupada a França.
Música culta L’Edat Mitjana La música religiosa francesa començà a tenir rellevància a partir del segle IX, quan les abadies benedictines de Rouen, Tours, Chartres, Reims, Metz i altres abandonaren el cant gallicà i es convertiren en centres de desenvolupament i difusió del cant gregorià En aquest gènere introduïren la polifonia de l' organum parallel de pseudo-Hucbald, del qual deriven els primers fonaments del contrapunt i l’harmonia, i el desenvolupament per seqüències i trops El motet, originat ja entrat el segle X a Sant Marcial Llemotges a partir de la inserció en el teixit polifònic…
L’escultura del gòtic internacional
Cap al 1400 Barcelona es convertí en un gran centre d’activitat artística Tant els encàrrecs reials com els eclesiàstics i municipals contribuïren a crear un ambient extraordinàriament propici que facilità l’arribada de l’estil renovador del canvi de segle Tots els escultors, que reflecteixen en la seva producció aquest canvi estilístic, que trencava amb la tradició trescentista i obria les portes a les realitzacions del gòtic internacional, estaven relacionats amb l’obra de la seu barcelonina durant el mestratge d’Arnau Bargués i la majoria, amb l’empresa escultòrica del cor, sota la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina