Resultats de la cerca
Es mostren 1256 resultats
conservatori de música
Música
Centre d’ensenyament musical on s’imparteixen estudis amb validesa oficial.
L’origen dels conservatoris es remunta a les institucions benèfiques per a orfes que sorgiren als centres urbans d’Itàlia durant la Baixa Edat Mitjana Impulsats en principi per mecenes o corporacions ciutadanes, a la llarga acabaren depenent totalment dels ajuntaments o del favor reial Els infants acollits rebien instrucció, i entre totes les matèries impartides hi havia la música A partir del final del segle XIV i fins a la primera meitat del segle XVII, la formació musical en alguns d’aquests centres anà guanyant pes i s’arribà a convertir en l’assignatura més important Aquest és el cas…
El Centre Excursionista de Catalunya, entre el desig i la realitat
Membres del Centre Excursionista de Catalunya al cim d’Aneto, 26-7-1955 CEC L’evolució del Centre Excursionista de Catalunya CEC durant la postguerra ofereix una bona mostra dels elements entre els quals discorria la vida associativa catalana d’aquesta etapa D’una banda, nomenaments directius des de dalt, incorporació a estructures estatals de control però, de l’altra, la innegable tradició de l’entitat, la lenta però efectiva represa de les activitats, especialment en algunes seccions, es copsen fàcilment resseguint la trajectòria del centre en aquells anys En definitiva, el que es podria…
La indústria del lli, el cànem i el jute
Tres fibres vegetals llargues El lli El lli és una planta herbàcia de periodicitat anual, de 40 a 80 centímetres d’alçada Necessita aigua i es produeix, per tant, en zones de regadiu o terrenys que tenen un règim alt de pluges A Catalunya no hi ha hagut mai un conreu intensiu de lli Al començament del segle XIX es produïa, quasi com a excepció, en el municipi d’Aitona Segrià A l’estat espanyol era més corrent a Astúries i Galícia, a la conca de l’Ebre i a Granada El lli és considerat una planta tèxtil, gràcies a la fibra que es troba entre l’escorça de la planta i la part llenyosa La seva…
Costa i Ponces. La Companyia General de l'Enllumenat per acetilè
L’empresa Costa i Ponces fou una de les primeres que buscà una aplicació industrial a les llums de carbur, queja s’havien popularitzat en els darrers anys del segle XIX El resultat dels seus esforços va ser un generador de gas acetilè, que solucionava alguns dels problemes pràctics per a la utilització del gas Es tractava d’uns aparells en els quals les diferents càrregues de carbur de calci es consumien d’una manera progressiva La relació establerta entre 1 kg de carbur = 300 litres de gas exigia aquest caràcter progressiu, de manera que només es produís gas a mesura que aquest s’anés…
Cronologia de l’Art romà a Catalunya
Dates històriques 218 aC Amb motiu de la Segona Guerra Púnica, Roma envia a la Península un exèrcit dirigit per Corneli Escipió, que desembarca a Empòrion Empúries Corneli Escipió funda Tarraco Tarragona 123-121 aC Conquesta romana de Mallorca i Menorca i fundació de les colònies de Palma i Alcúdia 18-15 aC Fundació de la colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino Barcelona 264 seg Sureda/257 seg Barral Fructuós, bisbe de Tarragona, i els seus diaques Auguri i Eulogi foren martiritzats i morts a la foguera de l’amfiteatre de Tarragona a conseqüència de la persecució de l’emperador Valerià…
El gas d’hulla, d’innovació decisiva a tecnologia marginal
El gas d’hulla, la llum de la primera industrialització Illuminació de la Rambla amb gas durant les festes de la Mercè del 1888 ECSA El gas d’hulla és una de les grans innovacions que van configurar la primera Revolució Industrial La seva adopció va canviar les condicions de vida a les cases i a les fàbriques i va alterar de forma significativa els costums socials a les ciutats La principal utilitat del gas d’hulla fins a la darreria del segle XIX va ser la illuminació Els sistemes d’enllumenat que s’empraven abans de la introducció del gas tenien nombrosos problemes i limitacions A les cases…
Museística 2010
Museologia
El Pla de Museus de Catalunya del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat estableix que hi ha d’haver xarxes territorials de caràcter temàtic que depenguin dels museus nacionals per dur a terme una política museística conjunta, tot respectant la diversitat de cadascun dels museus Al llarg del 2010 se’n van crear dues de destacades La sala Phoínikes, dels homes vermells, del Museu d’Arqueologia de Catalunya, va ser una de les onze sales que es van renovar © Museu d'Arqueologia de Catalunya D’una banda, es va crear la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de…
Partido Popular

Comitè executiu del Partido Popular (febrer del 2013)
© Partido Popular
Política
Partit polític espanyol fundat el 1989.
Té l’origen en Alianza Popular , que canvià la seva denominació en el congrés celebrat aquest mateix any Encapçalat per José María Aznar López , tingué una trajectòria ascendent en les successives eleccions generals 106 diputats el 1989, 141 el 1993 i 156 el 1996 La majoria relativa que aquest resultat li donà al Parlament espanyol l’obligà a negociar sengles pactes de legislatura amb els nacionalistes bascos PNB, catalans CiU i els regionalistes de Coalición Canaria per a la investidura de JM Aznar com a cap de govern En les eleccions del març del 2000 el PP obtingué majoria absoluta 183,…
Joves valors frustrats
Amb criteris teòricament prou objectius, el filtre dels anys garbella els noms d’uns artistes i els situa en majúscules a les pàgines de la Història de l’Art No obstant això, d’altres noms o bé resten en l’oblit per sempre o bé acaben ocupant un lloc immerescut Així, també dins el panorama artístic català del tombant del segle XX, es compten uns quants artistes que, no per falta de mèrits però per circumstàncies diverses, no aconsegueixen brillar com ho van fer d’altres La majoria d’aquests artistes van conviure amb alguns dels que més endavant es convertirien en els grans noms de la…
Partido Republicano Radical
Partit polític
Organització política d’àmbit espanyol constituïda formalment a Santander el 6 de gener de 1908 sota l’impuls i la direcció d’Alejandro Lerroux.
Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina