Resultats de la cerca
Es mostren 2111 resultats
Lluís Faraudo i de Saint-Germain
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i erudit.
Fill del diplomàtic Antoni Faraudo i Stagno Feu carrera militar i parallelament estudià filologia romànica a Barcelona Com a oficial del cos d’intendència — on arribà al grau de general de brigada — participà en la campanya de Cuba 1895-98, i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà Tornà a Barcelona i, parallelament a la seva carrera militar, es dedicà a activitats literàries i erudites Des de la Societat Catalana de Bibliòfils, juntament amb Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, publicà un Recull de textes catalans antichs 1906-12 en divuit fascicles Edità nombrosos texts medievals,…
,
Almanac dels Noucentistes

Portadella interior de l’Almanac dels Noucentistes
© Fototeca.cat
Art
Literatura catalana
Volum miscel·lani publicat el 1911 per l’editor Joaquim Horta en una edició de 150 exemplars.
Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circumstàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…
,
Castell d’en Roca (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Situació Edifici bastit en època romànica, almenys al sector de la torre, i ampliat amb nous cossos durant el període gòtic V Buron El castell d’en Roca o Castell de la Roca és dreçat al costat mateix del Ser, a prop d’un salt d’aigua i del punt de confluència amb el Tort Mapa L38-12295 Situació 31TDG737680 Per accedir-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau, i prendre després a la dreta el desviament en direcció a Sant Miquel de Campmajor Aproximadamenta 1 km del nucli de Sant Miquel cal agafar una pista de terra’a mà dreta que segueix el curs del Tort pel seu…
Sarcòfag de la Font de Sant Cristòfol (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Antic sarcòfag exempt de pedra utilitzat avui dia com a pica d’aquesta font ECSA - A Roig Uns 300 m abans d’arribar al poble de Peramea, a la dreta de la carretera que ve de Bretui surt un camí de terra que antigament menava cap al lloc de Pujol, tot dins de l’àmbit excepcional del pla de Corts A uns 120 m de la carretera hi ha en el marge esquerre del camí la Font de Sant Cristòfol Mapa 33-11252 Situació 31TCG389881 Necròpoli La Font de Sant Cristòfol es troba condicionada en un marge d’uns 2, 4 m d’alçada que avui retén les terres d’un prat de pastura En aquest espai,…
Sant Jaume de Passanant
Art romànic
La vila de Passanant és a la banda nord del seu terme municipal L’indret, originat a l’edat mitjana entorn del seu castell, es documenta a la darreria del segle XI, entre els anys 1079 i 1080 tanmateix, el castell no figura escripturat fins l’any 1123, quan els germans Ponç II i Ramon de Cervera establiren entre ells una concòrdia respecte a la residència en aquesta fortalesa, en què arribaren al pacte que hi viurien alternativament un any cadascun De l’església parroquial, dedicada a sant Jaume, hi ha una primera notícia l’any 1150, en una escriptura per la qual Ramon de Cervera i la seva…
Sant Jaume de Peà (Navès)
Art romànic
Situació Vista del mur exterior de l’absis mig esfondrat L Prat Gairebé al cantó de tramuntana del terme municipal de Navès, situada en un replà entre la serralada de Busa i el riu Cardener, hi ha aquesta petita església en un dels paratges més silenciosos de la comarca Mapa 292M781 Situació 31TCG827585 De bon antuvi cal dir que l’accés, sigui per on sigui, és difícil Hom hi pot arribar o bé pel camí que se segueix des de la parròquia de Besora, passant per Marsinyac, en 6 km, o bé pel que arrenca del molí del Pont, a la carretera de Solsona a Berga, tocant al riu Cardener Cal…
Sant Corneli d’Antigues Altes (Navès)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església L Prat Aquesta església és en una zona gairebé desèrtica i despoblada, bastant enlairada, situada entre les rases de Marsinyac i d’Antigues, que rep el nom de la contrada Mapa 292M781 Situació 31TCG867538 A uns 14 km de la carretera de Solsona a Berga, des de Solsona, hi ha un trencant a banda i banda El de la dreta porta a Sorba l’altre va a can Feliu Aquest, amb poc més d’1 km, porta a la casa esmentada Des d’aquí, la ruta ja es fa més difícil de seguir Normalment, sempre s’ha d’anar 2 km en direcció a tramuntana per camins poc…
Necròpoli de cal Feliu (Navès)
Art romànic
Situació Una de les tombes que es troben situades al peu de la paret de la casa L Prat En la codinera on s’alcen cal Feliu de Navès i la seva església dedicada a Santa Maria hi ha restes de Q nombroses tombes excavades a la roca, amb el cap diferenciat dins la capçalera Seguint la carretera que va de Solsona a Berga, poc després de passar el veïnat de Navès, trobem un trencall a mà esquerra, d’on surt una pista de terra que porta, 1,600 km més enllà, a cal Feliu Necròpoli En tota la codina que hi ha sota la casa de cal Feliu i al seu voltant, al costat per tant de l’església, hi…
Tombes del Mas Tubells (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una de les tombes de la necròpoli L Prat Es tracta de dues tombes situades al terme d’aquest mas de Llobera, al límit meridional del municipi, fregant ja el de Llanera Mapa 329M781 Situació 31TCG720391 Un cop a la casa la Sala vegeu Sant Pere de la Sala, d’aquest mateix municipi, cal seguir el camí de carro durant 1,500 km per arribar al mas Tubells Les dues tombes són a prop de la casa, vers el cantó sud-occidental i a cinc minuts de camí a peu Tomba A És situada en una vora de rocam a migjorn hi ha un desnivell pronunciat Des de l’indret, estratègic, del seu emplaçament, la vista…
Santa Eugènia de Pallerols (Puigcerdà)
Art romànic
El “prat de Pallerols” recorda el nom d’un antic poblat situat al peu de Puigcerdà —al voltant de l’actual capella de Sant Marc—, que desaparegué amb la fundació de Puigcerdà La parròquia de Palierolus apareix per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle X L’any 1027 hi hagué un litigi entre els habitants d’Age i els de Pallerols per qüestions de drets de pasturatge Els homes de Pallerols de dalt i de baix pretenien en alou la pastura en els prats de Santa Maria de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina