Resultats de la cerca
Es mostren 11305 resultats
Els Grau, una gran indústria
L’empresa de la família Grau és la més important que hi ha a Sabadell, i possiblement a Catalunya, en el sector dels aprestos i acabaments Antoni Grau i Gambús 1835-1899, fundador de l’empresa Grau, SA 1868-1968 Antoni Grau i Gambús va néixer al mateix Sabadell l’any 1835 Va treballar de menut en un dels molins bataners a la vora del riu Ripoll Aquest molí era habitatge i lloc de treball alhora Quan li arribà el moment de fer el servei militar li tocà anar a Cuba, un colònia espanyola que entrava en un període d’agitació política amb l’aparició de moviments independentistes Antoni Grau es…
El gènere de punt
Lletra de canvi d’una fàbrica alemanya d’agulles de punt La indústria moderna del gènere de punt és tardana No va ser fins a mitjan segle XIX que aparegueren a Europa les primeres màquines i les primeres indústries El gènere de punt és el teixit obtingut per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat Si el teixit ordinari està format per una sèrie de fils parallels, lligats per encreuament amb una segona sèrie de fils també parallels però perpendiculars als primers, el gènere de punt està format per un fil únic o per fils parallels que es…
Benet Malvehy, l'artista de la seda
El retrat sobre seda de la reina Isabel II fet per Benet Malvehy 1863 es considera l’obra més important d’aquest gènere realitzada a Catalunya durant el segle XIX propietat de Núria Malvehy “ Fabricant no igualat i el més gran artista teixidor de la seva època Aquesta és la presentació que fa de Benet Malvehy un escriptor i tècnic tèxtil que havia treballat a les seves ordres ” Rodón i Amigó, P, Els carrers de la Colònia Güell, Badalona 1944 Benet Malvehy i Piqué va néixer a Igualada el 15 de maig de 1837 Als quinze anys va entrar d’aprenent a la fàbrica de Joan Escuder, la més important…
Els trens interminables
La Rússia tsarista i els Estats Units vuit-centistes tenien ben poques coses en comú Però en termes territorials compartien un problema l’estepa o la praderia ocupaven el cor de la seva superfície Mals camins ancestrals en el cas rus i rutes a penes fressades en el nord-americà, separaven, més que no pas unien, els dos extrems dels seus immensos territoris Fins que la invenció del segle obrí les portes del gran canvi travessa a travessa, la via fèrria assegurà els confins orientals de l’imperi per als uns i arribà a la costa occidental per als altres El ferrocarril transsiberià recorre 7 416…
Itaipú
Quanta aigua són 29 km 3 Costa d’imaginar Expressat en litres encara és pitjor 29 000 000 000 000, és a dir 29 bilions de litres Un compromís amb les xifres seria dir 29 000 milions de m 3 , o sigui 29 000 hm 3 És l’aigua continguda en una làmina d’1 m d’alçada que cobrís una extensió de 29 000 km 2 Doncs aquesta ingent quantitat correspon a l’aigua que hi ha en un sol embassament enclavat al cor de la selva missionera L’embassament hidroelèctric més gran del món Itaipú Aquest colós de la generació hidroelèctrica s’alimenta d’una conca hidrogràfica de 820 000 km 2 Està situat sobre el riu…
Mamífers passats per alt
“Tri assenyalà les plantes excitat, i no pas perquè fossin extraordinàries o li desvetllessin cap mena d’interès botànic Era que la majoria tenien els brots superiors rosegats A la vista de les lesions, d’un voraviu ben clar i encara tendre, resultava evident que havien rebut mossegades feia ben poc, potser el dia abans mateix Tant Tri com jo ens n’adonàrem de seguida, perquè aquesta mena de coneixements són bàsics a la selva «Son duong», exclamà I afegí en un vietnamita elemental a fi que poguéssim entendre’l «aquí ha menjat la cabra salvatge»” Aquest fragment pertany al diari de camp de l’…
Biomes asfaltats
Copacabana, Flamengo, Botafogo platges famoses arreu del món, abans al costat de les frodosíssimes laurisilves atlàntiques, estan ara acompanyades per gratacels, carrers asfaltats i passeigs marítims de la ciutat de Rio de Janeiro Zones de selva atlàntica ocupades per indústries químiques, de ciment, de paper, de vidre i alimentàries, que formen el segon centre industrial més important del Brasil I és que, gradualment, l’asfalt uniformitza els biomes d’arreu del món Rio de Janeiro, des de la seva fundació el 1565 per Estacio de Sá, ha anat menjant-se la laurisilva atlànntica que abans…
El romànic. 1000-1937
L’art romànic català fou presentat al món a París el 1937 La presentació girà a l’entorn d’una gran exposició organitzada per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura del Govern francès El Govern de la Generalitat havia traslladat bona part de les grans obres del romànic català a Olot, on semblava que estaven més protegides dels bombardeigs de l’aviació feixista italiana que al Museu d’Art de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc de Barcelona L’exposició "L’art catalan" Del Jeu de Paume a Maisons-Laffitte L’exposició, anomenada “Du X siècle au XV…
Expedicions al Pacífic. 1789-1794
Els illustrats nascuts, o installats, als Països Catalans van participar d’una manera notable en les expedicions d’exploració de l’oceà Pacífic, que, sovint, tingueren un llarg període de preparació científica i un caràcter internacional És el cas de les expedicions Joan-Ulloa, Amich-Boenechea i Malaspina-Bauzà, que es plantejaren, principalment, objectius geogràfics, naturalistes i cartogràfics Expedició de Malaspina-Bauzà En el període 1735-45, Jordi Joan i Santacília i Antonio Ulloa, militars i cosmògrafs, van dirigir una expedició científica a Sud-amèrica planificada per l’Acadèmia de…
Bibliografia
Basalla, G La evolución de la tecnología , Crítica, Barcelona 1991 Bernal, JD Historia social de la ciencia , Península, Barcelona 1979 Clark, N The Political Economy of Science and Technology , Blackwell, Oxford 1985 David, PA Technical Choice, Innovation and Economic Growth , Cambridge University Press, 1975 Dosi, G Technical Change and Industrial Transformation , MacMillan, Londres 1984 Ernst, P O’Connor, D Technologie et competition mondiale Un défi pour les nouvelles économies industrialisées , Centre de Développement de l’OCDE, París 1989 Freeman, Ch La Teoría Económica de la Innovación…