Resultats de la cerca
Es mostren 90655 resultats
Castell de Fornils (Susqueda)
Art romànic
Situació Important edificació medieval, als peus de la cinglera del Far M Anglada Les ruïnes del castell de Fornils coronen un petit turó situat al costat esquerre del torrent de l’Om, al peu de les cingleres del Far i de Cadevall El seu emplaçament li permet controlar el territori comprès entre les esmentades cingleres, el pla de Sant Martí Sacalm, Susqueda i els cingles de Rupit S’hi pot accedir des de Susqueda o bé per Rupit, però el camí més fàcil és el que parteix d’Amer, a l’altura de l’edifici dels bombers, i va per una pista forestal molt ben arranjada fins a Sant Martí…
Sant Andreu de Vila-robau (Ventalló)
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església des de llevant vers ponent, amb la porta d’entrada, oberta a aquesta façana J A Adell L’antiga Església Vella de Sant Andreu es troba al poble de Vila-robau, situat vers l’extrem nord-oest del municipi de Ventalló, al cim d’un tossal de poca elevació i prop de la riba dreta del Fluvià Mapa 296M781 Situació 31TEG008683 Per anar-hi hi ha un camí de terra que cal agafar a la carretera de Sant Miquel de Fluvià a Sant Mori, un cop passat el pont sobre el Fluvià, a mà esquerra Un altre camí hi porta des del poble de Ventalló L’església és de propietat…
Església del Terrer (Llançà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt malmesa A la base de l’absis hom pot veure unes filades d’ opus spicatum , fetes amb unes pedres grosses F Tur Aquesta església es troba uns 2 km al nord-est de Valleta i a tramuntana de la vila de Llançà, en un replà enlairat de la roca, a ponent del coll del Terrer Mapa 220M781 Situació 31TEG102917 Per anar-hi, actualment el millor és seguir la pista de terra que hem indicat per a Sant Silvestre de Valleta, que s’agafa a Llançà Just abans de la baixada vers Sant Silvestre hom passa pel coll del Terrer, d’on surt un altre…
Castell de Molinàs (Colera)
Art romànic
Situació Un aspecte que ofereixen les ruïnes del castell F Tur Restes d’una torre castell situada a migdia i damunt la vall de Molinàs on hi ha el veïnat de masies d’aquest nom La fortalesa és en un replà de la serra, en un indret dominant vers tramuntana, sobre la vall, i també força vers llevant i ponent, però no així a migdia, on enllaça amb el vessant d’una carena molt més elevada Mapa 220M781 Situació 31TEG087948 Per arribar-hi cal seguir el mateix camí que puja vers l’església romànica de Sant Miquel de Colera, que s’agafa a la carretera de Portbou, prop de la vila de Colera Per aquesta…
Castell d’Escornalbou (Riudecanyes)
Art romànic
Situació Vista aèria de la muntanya d’Escornalbou, amb el monestir canonical de Sant Miquel i l’indret de l’antic castell, situat al punt més alt del turó, al petit planell on es bastí la capella de Santa Bàrbara ECSA - JTodó És molt possible que el castell primitiu d’Escornalbou fos situat al cim de la muntanya on es construí el convent de Sant Miquel, al lloc on després es bastí la capella de Santa Bàrbara Des del cim del turó hi ha una bona panoràmica sobre el monestir, a primer terme, i sobre bona part del Camp de Tarragona Al costat de l’església canonical de Sant Miquel hom pot observar…
Castell de Castelfisèl (Caudièrs de Fenolhet)
Situació Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, que es drecen en un turó abrupte al NE de les gorges de Sant Jacme ECSA - F Tellosa Vista del sector millor conservat del castell, amb la torre de planta pentagonal, el recinte ampli i la torre de planta quadrangular que corona el conjunt ECSA - A Roura Les imposants ruïnes del castell de Castelfisèl es troben dalt d’un turó abrupte de 496 m d’altitud, al NE de les gorges de Sant Jacme i al S de la vila de Caudièrs Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 47′ 54″ N - Long 2° 23′ 32″ E De la carretera que va de Caudièrs a Fenolhet, poc…
Santa Maria de Sant Feliu d’Amunt
Art romànic
Situació Absis de l’església, decorat amb els clàssics motius llombards ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria és situada al bell mig del poble de Sant Feliu d’Amunt L’itinerari per accedir-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 19,8” N - Long 2° 43’ 24” E Història L’església de Santa Maria és esmentada per primera vegada l’any 941, en la venda d’un alou situat dins la vila de Sant Feliu Fou reconstruïda al segle XI i esdevingué la seu d’un priorat de l’orde de sant Ruf, al mateix temps probablement que l’…
Joan Lamote de Grignon i Bocquet

Joan Lamote de Grignon i Bocquet
© Fototeca.cat
Música
Director i compositor.
Vida Els seus pares, d’ascendència francesa, es traslladaren a Tortosa poc després del naixement de Joan En aquesta ciutat se li manifestà la vocació musical i rebé la seva primera formació amb el mestre Josep Abarcat i Sebastià Traslladat de nou a Barcelona vers el 1885, continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, sota la direcció d’Antoni Nicolau, com també de G Balart violí i P Tintorer piano El 1890 fou nomenat professor de piano de l’esmentat centre la seva dedicació a l’acompanyament i a la composició s’iniciaren en aquesta darrera dècada del segle XIX El 1902 fou nomenat…
,
Bausén

Bausén
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, el límit del qual és bona part fronter amb la regió occitana de Comenge.
Situació i presentació El municipi de Bausén, de 17,72 km 2 , d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca Limita amb els termes aranesos de Canejan E, Les E i S i amb els francesos de Luixon W i N i Fòs N Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona prop del pont d’Era Lana el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la…
Talamanca
Talamanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al sector de ponent de la comarca, estès a l’esquerra del Llobregat, límit occidental del terme.
Situació i presentació El seu territori no és ni tan alt ni feréstec com el d’altres de més propers al massís del Montcau i la serra de la Mata Té el lloc més elevat prop del collet de Lligabosses, en el punt de contacte amb Monistrol de Calders i Mura, on ateny els 689 m, i el més baix al Llobregat, que li fa de límit ponentí El terme és format per una carena central, enmig de la qual, a l’anomenada serra del Rossinyol, hi ha la població de Talamanca La banda N i E del terme és drenada per la riera de Talamanca i la S, pel torrent del Güell, que desguassa a la riera anterior abans que s’…