Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Granota comuna o verda
Morfologia La granota verda Rana perezi , molt esvelta i àgil, i força aquàtica es troba sempre dins o ran d’aigua, presenta una gran variabilitat de coloració pot ser bruna, com l’exemplar de la fotografia de la dreta, o intensament verda, com el de la fotografia de l’esquerra, i fins i tot pot presentar una línia vertebral groga Javier Andrada i Ramon Torres Les granotes verdes europees constitueixen com les granotes roges un particular trencaclosques sistemàtic, encara no ben resolt Les investigacions més recents han precisat, però, que la forma present al nostre país pot ésser…
El peix pallasso i altres artistes
Els peixos dels esculls corallins són un esclat de formes i colors Una gamma immensa de tonalitats es combina amb ocels, franges i taques de mides i de dissenys diversíssims, de manera que produeixen un dels espectacles visuals segurament més impressionants que es poden contemplar en el món animal A la varietat cromàtica cal afegir una abundància enorme d’espècies, de formes i dimensions variades, que fan d’una immersió en les càlides aigües corallígenes una experiència visual insuperable Els peixos corallins es comporten com els actors, esplèndidament caracteritzats, d’una imaginativa peça…
Canoes d’alta costura
Al segle XIX, molts pobles de la zona de la taigà, com els mansis, els khantis, els selkups, els evenkis, els nanais, els negidals, els iacuts i diverses tribus d’indis nord-americans, com els crees, els algonquins o els atapascans, encara construïen les seves canoes amb escorça de bedoll Actualment, a Sibèria ja no queden pràcticament mestres que dominin aquest art de construcció, i no cal dir al Canadà Avui dia, fins i tot és difícil de trobar-ne alguna als museus Les canoes d’escorça de bedoll eren molt lleugeres i sòlides Resultaven resistents a l’aigua i fàcils de governar, i en cas d’…
Tendes, balmes i habitatges
Fang I fibres vegetals I també alguna d’animal Aquests són els materials a l’abast dels humans que viuen a les sabanes africanes a l’hora de construir els seus recers En determinats casos, alguna cinglera provident proporciona refugi i materials més sòlids Normalment, però, la tenda i la cabana fan de casa a la sabana immensa Cases temporals, tanmateix adequades a una vida que l’activitat pastoral tenyeix sovint de nomadisme L’ambient posa els materials, la necessitat i l’enginy els afaiçonen A les sabanes més àrides, la vida dels humans depèn sempre de saber utilitzar de manera sostenible…
Flors desaforades
Sir Thomas Stamford Raffles 1781-1826 fundà la moderna Singapur l’any 1819 Sir Raffles era un home de negocis i un polític, però tenia també una gran sensibilitat naturalística Per això no és estrany que ja l’any 1822 dotés la ciutat d’un jardí botànic, que fes cultius experimentals de nou moscada i de clau d’espècia, i que mantingués una sòlida amistat amb Joseph Arnold, metge i naturalista installat a la colònia Arnold i Raffles que també fou governador de Java 1811-15 i de les possessions de la British East India Company a Sumatra 1818-24, fascinats per l’exuberància tropical, feren…
roldor
Fruits del roldor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les coriariàcies, d’1,5 a 3 m d’alt, glabre, de branques tetràgones, de fulles normalment oposades, ovatolanceolades, enteres i quasi sèssils, de flors menudes, verdoses, disposades en raïms axil·lars o terminals, i de fruits formats per cinc núcules negres i lluents, embolcallades pels pètals i els sèpals, que esdevenen carnosos i de color purpuri negrós.
Es fa típicament en bardisses Es troba a la terra baixa de la regió mediterrània oriental, i és particularment comú al Principat de Catalunya Els fruits són metzinosos i solen ocasionar emmetzinaments a causa de la seva semblança amb les mores Les fulles de roldor són emprades, assecades i moltes, per a adobar les pells, i la roldorassa és emprada com adob en agricultura
La micota, la flora i el poblament vegetal de la tundra
Els tipus biològics “La tundra és un bosc sense arbres”, diu un aforisme rus Un aforisme encertat perquè posa de relleu la similitud fisiognòmica entre la tundra i el sotabosc dels boscos boreals Arbustos nans nabius i gerderes i un dens estrat de molses i líquens són trets comuns prou significatius Els líquens Juntament amb els briòfits, els líquens són components indefectibles dels paisatges de la tundra Els líquens de la tundra mostren una sorprenent diversitat d’espècies, sobretot si es pensa en les severes condicions climàtiques en què s’han de desenvolupar A la tundra de la…
Les rosàcies
Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).
Eugeni Sierra
Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
La flora i la vegetació de les boscanes decídues
La dominància de l’estrat arbori Totes les boscanes decídues tenen una flora i una vegetació similars i, dins d’un cert marge de variació, comparteixen una mateixa estructura En estat natural, aquesta estructura comporta un cert nombre d’estrats al capdamunt, un estrat de grans arbres, els veritables protagonistes de les boscanes ocasionalment, un estrat d’arbres petits o mitjans per sota dels arbres, un estrat arbustiu que conforma el sotabosc, i, en darrer lloc, un estrat herbaci integrat generalment per una multitud de petites plantes anuals També hi pot haver, però no sempre, un estrat…
Els fongs
Els fongs Quins motius han portat a considerar els fongs un regne a part En què difereixen de les plantes descrites fins ara En realitat, són moltes i molt profundes les diferències entre els fongs i els vegetals pròpiament dits, tant pel que fa a l’estructura com a les funcions És potser fisiològicament que es dóna la diferència més important entre els fongs i els vegetals Els fongs no tenen clorofilla i, per tant, no estan capacitats per a fer la fotosíntesi, és a dir, per a absorbir l’energia lumínica i transformar-la en energia química destinada a transformar en molècules orgàniques les…