Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
L’alimentació
En aquest mapa s’han cartografiat les calories disponibles per dia i per capita als diferents estats que en tenen informació Aquestes dades no corresponen a les quantitats que consumeix cada individu en un país concret, sinó que tan sols indiquen que, d’acord amb la producció i les importacions d’aliments, la mitjana de calories proporcionada per aquests aliments disponibles per habitant té un valor determinat Tenint en compte que una part important dels aliments de què es disposa no es consumeix pèrdues durant la preparació, caducitat, etc, el consum real d’aliments és sempre inferior a la…
Mèxic 2011
Estat
Com els darrers cinc anys, el país va viure sacsejat per la violència lligada a les bandes del narcotràfic i a la política repressiva practicada per l’Administració del president Felipe Calderón, amb acusacions cada cop més greus envers l’actuació de les forces armades També, les morts es van comptar per milers, i fins i tot es van donar episodis mai vistos fins ara, com va ser la massacre de Tamaulipas, el 6 d’abril, en la qual van morir, oficialment, 193 persones, la majoria, immigrants centreamericans que creuaven el país, amb l’objectiu d’arribar als Estats Units Tanmateix, fonts no…
regne de Borgonya
Història
Conjunt de territoris de límits i jurisdiccions variables que, prenent per centre l’antic regne dels burgundis, s’uniren i es fraccionaren entre els segles IX i XIV.
En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles el Gros…
Els resultats educatius
El mapa representa la situació mundial dels resultats educatius a partir de dues variables la distribució dels nivells educatius màxims assolits per la població, i l’esperança de vida escolar Tenint en compte les diferències en la disponibilitat dels recursos educatius que s’observen en el mapa 102, no poden sorprendre les desigualtats que s’evidencien en els resultats educatius El primer indicador reflecteix, d’una banda, la disponibilitat de capital humà de cada Estat Un cop més, les diferències són molt acusades entre ambdós hemisferis Al costat d’un país com el Canadà, amb més d’un 21% de…
germaneta de l’Assumpció
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a París el 1865 per Esteve Bernat, agustí de l’Assumpció, amb la finalitat de recristianitzar les famílies habitant a les cases dels malalts de què hom té cura.
Als Països Catalans, el 1902 fou fundada la primera casa, al Poble-sec Barcelona, i el 1906 una segona casa, al carrer de Montcada, també a Barcelona Cremat el primer convent durant la Setmana Tràgica 1909, els membres se n'anaren a França, d’on tornaren el 1925, i fundaren una nova casa a Barcelona Més tard s’estengueren per tot l’Estat espanyol
Acuña
Una de les famílies més importants de la península Ibèrica per la quantitat de mayorazgos que li recaigueren, pels títols nobiliaris que acumulà i pel nombre de càrrecs elevats que ostentaren molts dels seus membres.
Senyors de Cunha Alta, localitat prop de la Serra da Estrêla, a Portugal, prengueren aquest nom a la primera meitat del s XIII La línia major de la casa s’establí a Castella al final del s XIV i rebé el comtat de València de Don Juan Al s XV les principals línies establertes per tot Castella i per Navarra deixaren l’apellatiu d’Acuña per raons de vinculació i adoptaren els de Carrillo de Toledo, Pacheco, Peralta, Téllez-Girón i Fernández de Velasco A Portugal, unes branques, que continuaren anomenant-se da Cunha , reberen els comtats d’A Cunha, de Vilanova, de Povolide i de São Vicente i el…
Els himenòpters: vespes, abelles, formigues i afins
Els himenòpters constitueixen un ampli ordre d’insectes pterigots lliures, socials o paràsits, dels quals s’han descrit fins ara un total de 280 000 espècies Alguns dels seus representants són molt coneguts tots hem vist les abelles recollectant el nèctar de les flors, o hem observat files de formigues transportant el menjar als seus nius subterranis, o fins i tot hem sentit les doloroses picades que produeixen les vespes No obstant això, aquestes tres formes esmentades són les menys abundoses en espècies d’aquest ordre El gran nombre d’espècies existent, així com les seves diferents…
Laci
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central, entorn de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.
La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de Bracciano,…
ceràmica
Química
Qualsevol compost inorgànic no metàl·lic.
Els materials ceràmics es divideixen en dos grups ceràmiques tradicionals i ceràmiques tècniques Les primeres solen estar formades per argila, sílice i feldespats Les ceràmiques d’ús industrial o ceràmiques tècniques formen una de les grans famílies de materials La duresa, el poder aïllador tèrmic i elèctric, i una resistència a les altes temperatures i a l’atac químic més gran, en general, que la dels metalls i els polímers són les qualitats positives que comparteixen La raó d’aquestes característiques es troba en el comportament electrònic dels àtoms dels metalls i els no-…
política de fill únic
Sociologia
Política de reducció de la fecunditat basada en la limitació de la descendència matrimonial a un únic naixement.
Es pot considerar una política de xoc si hom té en compte l’excepcionalitat d’aquesta mesura en les descendències femenines habituals i el fet que un fill per dona no garanteix a llarg termini la reproducció de les poblacions Només s’ha posat en pràctica en països amb taxes de creixement molt elevades, com ara la Xina, l’exemple més notable La població xinesa arribà als 800 milions d’habitants el 1969, més d’una cinquena part de la humanitat, amb una fecunditat de 5,7 fills per dona, i l’índex de creixement era de gairebé el 2% anual Al final dels anys setanta, després d'un període d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina